{"id":3256,"date":"2026-06-06T19:13:03","date_gmt":"2026-06-06T17:13:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3256"},"modified":"2026-06-06T19:13:03","modified_gmt":"2026-06-06T17:13:03","slug":"descarbonitzacio-industrial-o-tancament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3256","title":{"rendered":"Descarbonitzaci\u00f3 industrial o tancament"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana he anat a explicar a la fira Net Zero d\u2019Hospitalet com fem la transici\u00f3 energ\u00e8tica a l\u2019empresa. El cas de les f\u00e0briques de tiss\u00fa \u00e9s una mica diferent a moltes altres ind\u00fastries pel fet que es necessita aire calent a 450 i a 550\u00baC. La majoria de sectors en fan prou electrificant m\u00e9s el seu proc\u00e9s, fent servir biomet\u00e0 o biomassa. Per\u00f2, quan posem preu a les diferents alternatives, resulta evident que a dia d\u2019avui no s\u00f3n competitives amb el gas natural (m\u00e9s el preu del CO2<\/sub>), de tal manera que la ind\u00fastria europea queda fora del mercat global, on altres pa\u00efsos tenen costos energ\u00e8tics m\u00e9s baixos.<\/p>\n\n\n\n

Per a fer front a la descarbonitzaci\u00f3 de forma general cal treballar en tres fronts principals: Electrificaci\u00f3, substituint el gas per electricitat d\u2019origen renovable, Efici\u00e8ncia, per reduir el consum mitjan\u00e7ant la modernitzaci\u00f3 de la maquin\u00e0ria i l\u2019\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pel control de processos, i Descarbonitzaci\u00f3 de vectors combustibles, cercant alternatives verdes, com el biomet\u00e0, el Syngas o la valoritzaci\u00f3 de residus.<\/p>\n\n\n\n

No totes les tecnologies que sonen b\u00e9 sobre el paper s\u00f3n viables en el m\u00f3n real. Nosaltres les classifiquem en una matriu segons la seva viabilitat financera i segons la seva aplicabilitat t\u00e8cnica. Son tecnologies viables i aplicables les que t\u00e8cnicament s\u00f3n madures i que poden ser rendibles, que en el nostre cas serien les resist\u00e8ncies el\u00e8ctriques, la caldera el\u00e8ctrica, la fotovoltaica solar, la e\u00f2lica, les bateries i el biomet\u00e0. Despr\u00e9s venen les tecnologies acabades, per\u00f2 no viables financerament, que funcionen, s\u00ed, per\u00f2 el seu cost \u00e9s massa elevat pel seu \u00fas. Aqu\u00ed hi trobem la bomba de calor per produir vapor, el Syngas, l\u2019energia solar t\u00e8rmica a alta temperatura i l\u2019hidrogen. Despr\u00e9s venen les tecnologies que estan t\u00e8cnicament amb coneixement, per\u00f2 no viables industrialment. Aqu\u00ed hi trobem opcions de futur que encara han d\u2019abaixar preus, com la captura de CO2<\/sub>. Finalment hi ha les que no son viables ni t\u00e8cnicament ni financerament, com l\u2019escalfament de maquin\u00e0ria per inducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Encara que sembli que no hi ha innovacions en el m\u00f3n de l\u2019energia, la bomba de calor per a produir vapor \u00e9s un desenvolupament que permetr\u00e0 al sector carni, que t\u00e9 bombes de calor per produir fred, posar una bomba de calor en s\u00e8rie de la m\u00e0quina de fred per produir vapor a 2 bar. Aix\u00f2 t\u00e9 un rendiment que permet un estalvi del 60% en l\u2019\u00fas de l\u2019energia. En aquest mateix sentit, les noves turbom\u00e0quines de compressors poden produir aire comprimit calent fins a 800\u00baC amb un rendiment del 95%. La mateixa resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica \u00e9s una opci\u00f3 fins a 400\u00baC amb una efici\u00e8ncia del 98%, per\u00f2 ambdues s\u00f3n tecnologies que depenen del preu de l\u2019electricitat. Aix\u00f2 obliga a haver de crear una microxarxa industrial amb parcs de generaci\u00f3 fotovoltaica, emmagatzemament en bateries i amb control intel\u00b7ligent amb IA de proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Els grans obstacles en el m\u00f3n real topen de ple amb els problemes geopol\u00edtics i d\u2019infraestructura. Per un costat, el bloqueig de la xarxa, on a Espanya la xarxa el\u00e8ctrica est\u00e0 ocupada pels centres de dades, i els parcs fotovoltaics depenen d\u2019una burocr\u00e0cia a Catalunya sense sentit. El preu del mercat el\u00e8ctric a Espanya t\u00e9 un exc\u00e9s de serveis d\u2019ajust, peatges, c\u00e0rrecs, impostos i drets de CO2<\/sub> indirectes que fan que aquest 2026 el preu mig el\u00e8ctric sigui de 72,5 \u20ac\/MWh front els 38 \u20ac\/MWh de Fran\u00e7a i els 65 \u20ac\/MWh d\u2019Alemanya. Aqu\u00ed encara s\u2019ha d\u2019afegir el terme de connexi\u00f3 fix. Aix\u00f2 fa que l\u2019electricitat no sigui competitiva front el gas, que t\u00e9 un preu avui de 62 \u20ac\/MWh (comptant els drets de CO2<\/sub>). Per\u00f2 les expectatives de futur son que aquest preu del gas podria ser de 50 \u20ac\/MWh (amb el CO2<\/sub>) i \u00e9s amb aquest preu que cal treballar. A tot aix\u00f2 cal afegir l\u2019efecte Nimby, les traves socials i administratives per instal\u00b7lar parcs d\u2019autoconsum prop de les ind\u00fastries.<\/p>\n\n\n\n

La descarbonitzaci\u00f3 \u00e9s una marat\u00f3, no un esprint. Com tot en el m\u00f3n de la ind\u00fastria, \u00e9s fer un pas per veure m\u00e9s lluny i tornar a fer un nou pas, \u00e9s carregar-se de paci\u00e8ncia front la teranyina administrativa i anant observant tots els punts de la realitat industrial per resoldre l\u2019equaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Molta gent no veu, per exemple que, per produir un producte que no \u00e9s de moda, per\u00f2 que cal introduir per avan\u00e7ar en la descarbonitzaci\u00f3, cal fer una travessa del desert, cercant el mercat adient i insistir durant molt de temps en els arguments. Ens passa amb els rotlles de paper d\u2019una capa (el 60% menys de recursos), amb el paper no blanquejat, amb el paper amb bamb\u00fa, amb la caixa de cartr\u00f3 enlloc del pl\u00e0stic… solucions per les que el mercat espanyol no est\u00e0 prou madur i per les que hem hagut d\u2019anar a vendre al nord d\u2019Europa. I, per fer-ho, hem hagut d\u2019anar a posar els camions al tren a Perpiny\u00e0, perqu\u00e8 els clients europeus no entendrien que un producte sostenible, amb baix CO2<\/sub> i m\u00ednim impacte d\u2019aigua, hagi de viatjar en cami\u00f3 1.400 km o 2.000 km.<\/p>\n\n\n\n

Heus aqu\u00ed la complexitat del proc\u00e9s de descarbonitzaci\u00f3: cal veure tots els fronts, trobar soluci\u00f3 raonable en temps i cost, i anar fent el cam\u00ed, en enginyeria, flexibilitat tarif\u00e0ria i estrat\u00e8gia tecnol\u00f2gica. Combinant l\u2019autoconsum solar amb bateries el\u00e8ctriques, electrificant el vapor i amb altres accions com l\u2019SRAD, la ind\u00fastria pot resoldre l\u2019equaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, com vaig dient \u00faltimament, aix\u00f2 Europa ens ho fa fer amb els peus i les mans lligades a l\u2019esquena, no veient que la resta del m\u00f3n far\u00e0 tancar la ind\u00fastria del continent si no es prenen mesures de contenci\u00f3 i igualtat regulat\u00f2ria. Si continuem aix\u00ed, la descarbonitzaci\u00f3 la farem tancant la ind\u00fastria. Llavors els planys seran profunds.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t