Hem parlat de la intel\u2022lig\u00e8ncia artificial i dels problemes col\u2022laterals que comportar\u00e0. Tamb\u00e9 de l\u2019\u00cdndex del Caos que ens complica les solucions. Davant de tota aquesta complexitat, podem entreveure si hi ha soluci\u00f3? O ens hem de resignar a que passi el que hagi de passar?
L\u2019\u00cdndex del Caos, que vam definir en un article no fa massa setmanes, ha anat in crescendo al llarg dels \u00faltims anys. Si posem el valor 100 en el temps del president Obama, amb el primer govern de Trump va pujar a 165. El per\u00edode de Biden va disminuir fins a 120 i ara, amb el nou impuls de Trump, ja est\u00e0 per 200 i pujant. Haurien de saltar totes les alarmes veient el perill.
El mapa del caos ve definit per 4 eixos principals.
El primer \u00e9s geopol\u00edtic, amb el desplegament dels aranzels i del bloqueig de rutes que afecten al trencament de la cadena de productes i a un augment dels costos log\u00edstics.
El segon \u00e9s l\u2019eix energ\u00e8tic, amb una gran volatilitat de preus i de la depend\u00e8ncia externa, encarint el gasoil, el gas, l\u2019electricitat, els fertilitzants, els pol\u00edmers, els productes qu\u00edmics i els farmac\u00e8utics.
El tercer \u00e9s el tecnol\u00f2gic i laboral, per la substituci\u00f3 de llocs de treball per la r\u00e0pida entrada de la IA i als efectes que comporta en la xarxa el\u00e8ctrica pel que fa a la pot\u00e8ncia i al preu.
El quart \u00e9s l\u2019eix financer, amb un exc\u00e9s de deute mundial, per\u00f2 insuficient per a la transformaci\u00f3 de la ind\u00fastria a les noves circumst\u00e0ncies de l\u2019economia.
Davant aquest escenari cal una estrat\u00e8gia de resili\u00e8ncia potent, fent coses que hav\u00edem de fer i no hem fet, com es proposava en l\u2019informe Draghi presentat el setembre de 2024. Torna a ser imprescindible i urgent el desplegament d\u2019energia renovable. No s\u00e9 si aquest sotrac (en sis
anys, tres crisis) far\u00e0 entrar en ra\u00f3 al col\u00b7lectiu Nimby, per\u00f2 ho hauria de fer: no podem continuar depenent energ\u00e8ticament de conflictes geopol\u00edtics. Ara no tenim temps, ra\u00f3 per la qual s\u2019ha d\u2019actuar amb contund\u00e8ncia. Cal desplegar parcs fotovoltaics i e\u00f2lics a gran escala, sobretot al costat dels pol\u00edgons industrials i de les ciutats. S\u2019han de treure tots els impediments contra les centrals de biomet\u00e0, deixant de costat les protestes sense sentit, ni seny. Cal fer possible l\u2019extracci\u00f3 de biomassa a l\u2019escala suficient per gestionar els boscos per evitar els focs d\u2019estiu. Finalment cal introduir la valoritzaci\u00f3 energ\u00e8tica dels residus, sigui obtenint compostos qu\u00edmics via pir\u00f2lisi, sigui per combusti\u00f3 controlada i neutralitzada.
Per\u00f2 aquest full de ruta ha d\u2019anar acompanyat al mateix temps de la introducci\u00f3 de la IA per augmentar l\u2019efici\u00e8ncia i la productivitat, accelerant la circularitat de materials, disminuint la depend\u00e8ncia exterior, fent possible el transport intermodal cap a Europa, el nostre mercat natural i que es refor\u00e7ar\u00e0 amb el \u201dMade in EU\u201d que ser\u00e0 implantat aviat.
Finalment hi ha el problema financer. Amb un m\u00f3n amb exc\u00e9s de deute, ser\u00e0 dif\u00edcil assumir un xoc d\u2019inflaci\u00f3 i baix consum, el que s\u2019anomena estagflaci\u00f3. Els bancs centrals poden injectar fons per salvar les empreses, per\u00f2 seria molt millor que fossin per fabricar amb menys mat\u00e8ries primeres, descarbonitzar, millorar l\u2019efici\u00e8ncia i la log\u00edstica, en lloc de posar-lo al consum directament com ha passat fins ara. Fer-ho implica necess\u00e0riament que no passi per mans pol\u00edtiques perqu\u00e8 l\u2019experi\u00e8ncia diu que el finan\u00e7ament no va on ha d\u2019anar per electoralisme. El consum s\u2019ha d\u2019impulsar modificant els productes, adaptant-los a la nova economia de guerra, deixant el luxe del disseny per fabricar el que \u00e9s estrictament necessari de baix cost, permetent la resili\u00e8ncia local. I aix\u00f2 no aporta vots a curt termini.
Una de les claus \u00e9s com fer que el finan\u00e7ament del BCE arribi a sectors estrat\u00e8gics sense passar per la trama pol\u00edtica ni pels bancs comercials, evitant l\u2019especulaci\u00f3 financera i controlant la inflaci\u00f3 de manera quir\u00fargica. Un sistema podria ser que el BCE injecti liquiditat directament als sectors estrat\u00e8gics mitjan\u00e7ant monedes digitals CBDC.
La incertesa de com pot acabar tot aix\u00f2 no es pot fer nom\u00e9s amb les eines que tenim avui: amb partits pol\u00edtics fragmentats, amb un nivell intel\u2022lectual de la classe pol\u00edtica fruit d\u2019igualar per baix la societat, amb accions pol\u00edtiques populistes i demag\u00f2giques, esprement tant com es pot a la classe mitjana, actuant a esquenes del sector empresarial, deixant podrir les infraestructures b\u00e0siques, amb un ensenyament que no est\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada dels altres pa\u00efsos europeus, amb un sistema que ha menyspreat el valor del treball, de l\u2019esfor\u00e7, de la lluita i de la valentia\u2026
No s\u00e9 com ho farem, tant a nivell local, com global. El que s\u00e9 \u00e9s que cal un cop de puny a la taula i canviar les formes de fer, treure del poder als que no saben i fan demag\u00f2gia permanent per romandre-hi i promocionar grans acords de consens dintre la societat i entre nacions. Cal un nou Bretton Woods 2. 0 per arreglar el m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 cal una nova primavera del 98 per canviar els pol\u00edtics locals i les seves formes d\u2019actuar i pensar.
Perqu\u00e8\u2026 repetim-ho, el benestar \u00e9s fruit del valor afegit, no pas del que la m\u00e0quina de bitllets fabriqui. I el valor afegit es fa treballant amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, amb menys recursos i ambesfor\u00e7 col\u00b7lectiu, no amb gent que no vol aportar i pret\u00e9n viure dels altres.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image-2.png\")
<\/a><\/figure>\n