{"id":3192,"date":"2026-03-15T03:40:00","date_gmt":"2026-03-15T02:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3192"},"modified":"2026-03-12T10:14:52","modified_gmt":"2026-03-12T09:14:52","slug":"la-ia-porta-a-un-pib-fantasma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3192","title":{"rendered":"La IA porta a un PIB fantasma?"},"content":{"rendered":"\n

Video resum: https:\/\/youtu.be\/zBPAl0XRUZE<\/a><\/p>\n\n\n\n

Durant els darrers mesos, i sobretot durant les \u00faltimes setmanes, el debat sobre la penetraci\u00f3 de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial en l\u2019economia i sobre les causes que provocar\u00e0 ha esdevingut intens, amb influ\u00e8ncia a les borses i al m\u00f3n de la pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019argument principal \u00e9s l\u2019enorme augment de la productivitat que porta a una p\u00e8rdua neta de llocs de treball que no hauran tingut temps de recol\u00b7locar-se. Certs economistes ens diuen que els llocs de treball perduts es veuran compensats en gran mesura per nous llocs creats per la riquesa que genera la IA. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat al llarg de les diverses revolucions tecnol\u00f2giques en la hist\u00f2ria. La difer\u00e8ncia d\u2019ara \u00e9s la velocitat amb la que es fa: \u00e9s f\u00e0cil que un treballador en el sector financer es reconverteixi en fuster, en mec\u00e0nic de precisi\u00f3, en calderer soldador o en instrumentista? La resposta \u00e9s que no: gaireb\u00e9 en tots els casos \u00e9s impossible sense una formaci\u00f3 de base en edat adolescent i si no es tenen certes habilitats. La transici\u00f3 laboral pot durar una generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un informe que ha fet trontollar a la borsa \u00e9s el de Citrini. En ell es descriu com la r\u00e0pida adopci\u00f3 de la IA s\u2019acaba convertint en un risc macroecon\u00f2mic de primer ordre. L\u2019assaig futurista analitza el per\u00edode compr\u00e8s entre 2026 i 2028. Descriu com l\u2019augment brutal de la productivitat impulsar\u00e0 els beneficis empresarials, per\u00f2 deteriorar\u00e0 de manera estructural els ingressos laborals. Aix\u00f2 condueix a l\u2019economia a una paradoxa: amb un augment del PIB per les inversions, la productivitat i els marges, per\u00f2 amb un consum de la resta de l\u2019economia cada vegada m\u00e9s feble, per la p\u00e8rdua de llocs de treball i per la baixada en l\u2019escala salarial dels llocs de treball avui millor pagats.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019informe presenta una espiral de retroalimentaci\u00f3 negativa: les empreses reduiran plantilles, reinvertiran l\u2019estalvi per obtenir m\u00e9s capacitat d\u2019IA, i augmentaran l\u2019automatitzaci\u00f3, cosa que encara pressionar\u00e0 m\u00e9s els llocs de treball i comportar\u00e0 menys despesa en les llars. Cita sectors sencers com programari, serveis professionals, consultories, gestories, plataformes digitals, pagaments (Visa, MasterCard, American Express), assegurances o immobiliari, que veuran erosionats els seus marges quan els agents d\u2019IA optimitzin preus i decisions de forma autom\u00e0tica. El que havia comen\u00e7at com un problema sectorial, poc a poc es va estenent per a la resta de l\u2019economia, afectant la inversi\u00f3, el cr\u00e8dit i la confian\u00e7a, fets que condueixen a una crisi sist\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 assenyala riscos elevats en el cr\u00e8dit privat, en asseguradores exposades al deute tecnol\u00f2gic i al mercat hipotecari, punt clau del risc sist\u00e8mic: quan els treballadors que han vist caure el nivell salarial o els treballadors que entren en atur, no resolen la situaci\u00f3 amb prou temps, el cam\u00ed acaba amb impagaments hipotecaris, afectant la confian\u00e7a en tot el sector financer. Per aix\u00f2 l\u2019informe diu que aquesta que comen\u00e7a no \u00e9s una crisi c\u00edclica, que es pugui resoldre com les altres amb m\u00e9s est\u00edmuls financers (tot i que la creaci\u00f3 de liquiditat ja est\u00e0 al l\u00edmit): No. La crisi \u00e9s estructural, sist\u00e8mica, i deriva de l\u2019abaratiment radical de la intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Entre les moltes intervencions que hi ha hagut, Elon Musk<\/strong> ha dit que l\u2019habilitat m\u00e9s valuosa de la hist\u00f2ria acaba de canviar per sempre m\u00e9s i que el m\u00e9s important no \u00e9s saber una resposta, sin\u00f3 saber fer la pregunta adient. Segons ell, el coll d\u2019ampolla del desenvolupament mai va ser la intel\u00b7lig\u00e8ncia, no va ser la feina: ha estat sempre la curiositat, ha estat aquesta la que ha perm\u00e8s la resposta i l\u2019avan\u00e7. Diu que el valor hum\u00e0 ja no est\u00e0 lligat al coneixement, est\u00e0 lligat al judici dels problemes que val la pena resoldre, assumpte que les m\u00e0quines no ho podran fer perqu\u00e8 fer la pregunta correcta no \u00e9s una habilitat, \u00e9s una visi\u00f3 del m\u00f3n. I aix\u00f2 requereix gust, intu\u00efci\u00f3, la capacitat de veure un paisatge i veure-hi coses que els altres no veuen, ni es pregunten. Aquest gust, aquest judici \u00e9s el que val la pena perseguir, \u00e9s el darrer avantatge veritablement hum\u00e0. La m\u00e0quina no passeja pel bosc, no olora, no escolta els ocells, no sent cap atracci\u00f3 per cap persona, no empatitza, no es posa al lloc de l\u2019altre, no li venen preguntes quan veu un escarabat o una formiga entrant al cau… sap respondre per\u00f2 no li venen preguntes provocades per la curiositat.<\/p>\n\n\n\n

Bill Gates<\/strong>, en resposta a la q\u00fcesti\u00f3 sobre si la IA era una bombolla, diu que s\u00ed per\u00f2 que no importa, que \u00e9s un cam\u00ed necessari. Tot i que molts inversors poden perdre els seus valors, el cam\u00ed de la IA \u00e9s inevitable: amb un capital irracional, una compet\u00e8ncia fren\u00e8tica, amb empreses que cremen diners m\u00e9s r\u00e0pid del que poden construir els models de negoci que implanten. Per\u00f2 a la fi hi ha una tecnologia que ho est\u00e0 canviant tot de forma permanent. Avisa que si una empresa vol ser tecnol\u00f2gica no pot dir que no al cam\u00ed perill\u00f3s: quedar-se fora no \u00e9s seguretat, \u00e9s una mort lenta.<\/p>\n\n\n\n

Amb la informaci\u00f3 que disposem, podem entreveure el futur complicat: per un costat, el desenvolupament de la IA porta a un increment de la productivitat que, malgrat aix\u00f2, no es tradueix en un benestar econ\u00f2mic general. Perqu\u00e8 l\u2019augment de valor afegit es fa al mateix temps que hi ha una substituci\u00f3 de persones per m\u00e0quines que no consumeixen, de forma que els beneficis no flueixen cap a l\u2019economia real. \u00c9s all\u00f2 que ja veiem a Catalunya: la macro va com una moto i la micro com una merda. \u00c9s el PIB fantasma, el PIB creix per les inversions en infraestructures de IA i el consum baixa fins a impagar les hipoteques per la p\u00e8rdua de poder adquisitiu. Hi ha algun fre al cam\u00ed? Possiblement sigui l\u2019energia, per\u00f2 en parlarem en altres articles.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t