![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\nFa anys que segueixo la liquiditat mundial i tinc molt clar que l\u2019economia es va desviar a partir dels anys 80 quan es va deixar el patr\u00f3 or i va fer que les monedes fossin fraccion\u00e0ries, \u00e9s a dir, que no depenguin de cap ancoratge real. Un sistema econ\u00f2mic r\u00edgid amb el patr\u00f3 or no era prou flexible per resoldre segons quines crisis derivades d\u2019efectes externs, per\u00f2 la substituci\u00f3 total per un altre sistema que crea tanta moneda com li doni la gana no sembla la millor soluci\u00f3. \u00c9s cert que els bancs centrals, responsables \u00fanics de la creaci\u00f3 de moneda, son en teoria independents. Per\u00f2 nom\u00e9s en hip\u00f2tesi: el BCE i els altres bancs mundials han de reaccionar quan la FED americana fa un moviment, sobretot per mantenir el nivell de canvi entre les monedes en un rang que no faci mal a l\u2019economia europea. D\u2019aquesta forma, qui
mana al m\u00f3n sempre \u00e9s la FED americana, at\u00e8s que els altres bancs han de fer m\u00e9s o menys el
mateix moviment. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed per l\u2019excessiu pes del d\u00f2lar en l\u2019economia mundial, efecte que
tothom sap, tot i que hi ha moviments per alentir, impulsant altres monedes, i una enorme
resist\u00e8ncia d\u2019EUA per evitar que passi. El darrer moviment americ\u00e0 \u00e9s la guerra amb l\u2019Iran, que recorda la de l\u2019Irak el 2003 per obligar-lo a vendre petroli en d\u00f2lars en lloc d\u2019euros. El d\u00f2lar, i extensivament tota l\u2019economia americana, dep\u00e8n de la seva fortalesa basada en el lligam amb el petroli i a la for\u00e7a militar. El que passa aquests dies \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, la defensa del d\u00f2lar per part de l\u2019aparell militar americ\u00e0 per frenar una venda de petroli d\u2019Iran a Xina en yuans.
La reflexi\u00f3 d\u2019aquests dies m\u2019ha portat a pensar que el caos mundial es va agreujant a partir
dels anys 90 en un moviment exponencial que sembla conduir a una cat\u00e0strofe gran si la
intel\u00b7lig\u00e8ncia humana o artificial no ajuden a trobar una via que simplifiqui la complexitat.
He cercat com crear un \u00edndex del caos i he trobat la combinaci\u00f3 de tres mesures. La primera \u00e9s l\u2019EPU (Economic Policy Uncertainly Index) que mesura la freq\u00fc\u00e8ncia de determinats termes
d\u2019incertesa en premsa i altres variables. La segona \u00e9s l\u2019Index de Mis\u00e8ria, que \u00e9s una suma de
l\u2019atur i de la inflaci\u00f3, per valorar fins a quina punt una economia fa patir a la poblaci\u00f3
(estagflaci\u00f3, recessions\u2026) La tercera \u00e9s el GPI (Global Peace Index) que quantifica el desordre via conflictes, morts i militaritzaci\u00f3. Amb aquests tres \u00edndex n\u2019he creat un de nou amb un pes del 50% de l\u2019EPU, del 10% de l\u2019\u00cdndex de mis\u00e8ria i del 40% del GPI. Els pesos de cada \u00edndex els he trobat per iteraci\u00f3, veient amb quin pes hi havia m\u00e9s correlaci\u00f3. L\u2019\u00edndex des de 1997 t\u00e9 un m\u00ednim de 3 i un m\u00e0xim de 60, amb fortes variacions a l\u2019any 2008 i al 2020, per les causes que coneixem tots. He creat una tend\u00e8ncia per veure-hi m\u00e9s clar.
Una vegada he tingut aquest \u00edndex he pensat que seria bo veure qu\u00e8 \u00e9s el que el fa moure,
quin \u00e9s el mecanisme que impulsa el caos. He mirat primer la liquiditat mundial de les
monedes M2. L\u2019impuls m\u00e9s fort de la liquiditat va ser provocat per l\u2019entrada de Xina a
l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7, el principi de la globalitzaci\u00f3 a gran escala, la g\u00e8nesi de tots els problemes que t\u00e9 el m\u00f3n. En aquell moviment, la liquiditat mundial, mesurada com M2 va pujar de l\u2019ordre de 3,6 vegades, mentre que l\u2019\u00edndex de Caos en va pujar unes 3. Sembla com si la corba de la liquiditat impulsi realment la corba del caos.
Llavors he mirat la correlaci\u00f3 entre les emissions de CO2 a la Terra i l\u2019\u00edndex del Caos, en una
pretensi\u00f3 de pensar que l\u2019augment de la temperatura, deguda a la concentraci\u00f3 de CO2,
provoca un augment de l\u2019entropia i aix\u00f2 podria ser un factor que influeixi en el comportament hum\u00e0, fent-lo m\u00e9s err\u00e0tic. S\u00ed, tamb\u00e9 hi ha una bona correlaci\u00f3 entre les emissions i el caos, per\u00f2 les emissions tenen una forma menys exponencial que el caos.
Llavors, qui \u00e9s l\u2019ou i qui la gallina, la liquiditat o el CO2? Evidentment les emissions son un
efecte d\u2019una economia que va desbocada. La correlaci\u00f3 entre la liquiditat i les emissions \u00e9s
total, per la qual cosa em porta a pensar que \u00e9s la liquiditat la que empeny a m\u00e9s desordre,
entre els quals el canvi clim\u00e0tic. Aix\u00f2 \u00e9s el que vaig descriure un dia en un article com la
paradoxa del PIB negatiu: el creixement del PIB comporta efectes negatius cada vegada m\u00e9s
elevats. Un dia, potser ara mateix, els costos negatius d\u2019aquest creixement en forma de
fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems, p\u00e8rdua d\u2019assegurances, sequeres, p\u00e8rdues de collites,
incendis, emigracions massives, poden ser m\u00e9s grans que els efectes positius del creixement. El PIB net, la difer\u00e8ncia entre el PIB brut i els costos externs, pot ser negatiu, de forma que, quan m\u00e9s es creix, menys riquesa es t\u00e9.
\u00c9s dif\u00edcil calcular aquest PIB net, havent-hi alguna aproximaci\u00f3 com el GPI, l\u2019\u00edndex de Progr\u00e9s
Genu\u00ed per alguns pa\u00efsos. Mostra que, a partir dels anys 70 el PIB net no creix, essent
lleugerament decreixent.
El caos que ara veiem (l\u2019aparici\u00f3 de certs dirigents com Trump, Milei, Orb\u00e1n, Erdogan, S\u00e1nchez\u2026) podria ser el resultat de la paradoxa del PIB negatiu, on el m\u00f3n intenta de
la forma que sigui tapar el forat del PIB, les ideologies intenten aconseguir solucions populistes que no troben perqu\u00e8 el punt feble \u00e9s un sistema basat en una fugida endavant permanent, creant m\u00e9s diner. Quan la soluci\u00f3 nom\u00e9s pot ser canviar les maneres de fer de la societat, causant m\u00e9s valor afegit amb innovaci\u00f3, organitzaci\u00f3, menys recursos (ara recordarem el gas i el petroli), menys necessitats sup\u00e8rflues\u2026 en definitiva, un canvi cultural.<\/p>\n\n\n\n