A partir d\u2019aqu\u00ed vaig fer un gr\u00e0fic comparant el valor catal\u00e0 amb el d\u2019altres regions europees. Els valors m\u00e9s alts els trobem a Pol\u00f2nia, Eslov\u00e8nia, Est\u00f2nia, Irlanda i Finl\u00e0ndia, que superen el valor 120. Per sobre de 110 venen Tx\u00e8quia, Alemanya, Su\u00e8cia, Dinamarca, Fran\u00e7a i Pa\u00efsos Baixos. Per sobre de 100 venen Litu\u00e0nia, \u00c0ustria i Cro\u00e0cia. Per sobre de 90 hi ha regions com Pa\u00eds Basc, Hongria i Portugal. Per sobre de 80 hi ha el Piemont itali\u00e0, Madrid i Gr\u00e8cia. Per sobre de 70 hi ha Sardenya, Gal\u00edcia i Arag\u00f3. Per sobre de 60 hi ha Sic\u00edlia, Catalunya, Malta, Comunitat Valenciana i Extremadura. Pol\u00f2nia t\u00e9 un \u00edndex de 128,9 i Catalunya nom\u00e9s de 69,6.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s d\u2019haver-me posat les mans al cap, m\u2019he preguntat com afecta aix\u00f2 a la productivitat Total dels Factors. I he vist que, si agafem com a valor 100 la PTF que va tenir Catalunya el 2015, a l\u2019any 2000 el valor hauria estat de 97,3, el 2015 va ser de 100, el 2019 de 102,8, el 2020 va caure per la pand\u00e8mia a 96,1 i el 2023 va ser de 102,5. \u00c9s a dir, durant 23 anys el creixement de la productivitat total dels factors nom\u00e9s ha estat de 5,2 punts, cosa que vol dir que ni la productivitat ni el benestar han pujat. Si tenim la sensaci\u00f3 que tenim m\u00e9s riquesa, aquesta \u00e9s a base de cr\u00e8dit, que \u00e9s un benestar fals. Si ara mirem el valor PTF per 15 pa\u00efsos de la UE, la seva mitjana \u00e9s de 108; per Alemanya \u00e9s de 115 i per Pa\u00efsos Baixos \u00e9s de 118. La conclusi\u00f3 \u00e9s que no sabem augmentar el valor de la PTF, que equival a dir que no sabem crear riquesa, perqu\u00e8 el nivell educatiu \u00e9s exageradament baix.<\/p>\n\n\n\n
Repetim la cadena: l\u2019educaci\u00f3 cau, porta a menys capital hum\u00e0, a treballadors menys productius, a m\u00e9s treballadors forans i a una PTF estancada. Si la PTF \u00e9s baixa, el PIB\/habitant est\u00e0 limitat i augmenta la pressi\u00f3 a la baixa sobre els salaris mitjans perqu\u00e8 hi ha transfer\u00e8ncia de renda d\u2019aquests als m\u00e9s baixos (el salari m\u00ednim). Si el salari mitj\u00e0 est\u00e0 estancat i hi ha inflaci\u00f3 a l\u2019habitatge, tothom perd poder adquisitiu fet que iguala a tots per baix. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 l\u2019index de Gini \u00e9s estable i relativament baix. Per\u00f2 no millora perqu\u00e8 no hi ha efecte ascensor, car els de baix no pugen (educaci\u00f3\/PTF baixa). Els de dalt tampoc s\u2019allunyen gaire perqu\u00e8 la majoria estan al sector serveis, no a alta tecnologia. El resultat \u00e9s la pobresa de la classe mitjana, que fa que tothom estigui entre 1.200 i 2.000 \u20ac\/mes i sigui molt dif\u00edcil escalar r\u00e0pidament cap a 3.000 \u20ac\/mes, o m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Vegem un exemple: segons Idescat 2022 un salari mitj\u00e0 de formaci\u00f3 ESO\/FP era de prop de 22.000 \u20ac\/any. Un salari de formaci\u00f3 d\u2019un universitari era de 32.000 \u20ac\/any. Per\u00f2 pel fet que la PTF hagi estat estancada durant 20 anys, els salaris d\u2019ESO\/FP han apujat un 14,4% entre 2022 i 2026, mentre que els salaris universitaris ho han fet un 12,4%. L\u2019augment fiscal s\u2019ha menjat aquest augment (un 37% en el grup FP i un 40% en el col\u00b7lectiu universitari) i va reduint la difer\u00e8ncia entre els dos conjunts. El resultat \u00e9s que tothom avan\u00e7a poc, i el nivell de desigualtat Gini es mant\u00e9 estable perqu\u00e8 ens anem igualant per baix.<\/p>\n\n\n\n
La conclusi\u00f3 \u00e9s clara. Sense augmentar la PTF des d\u2019un creixement mig del 0,23% anual a un nou creixement de l\u20191,2% anual, els salaris catalans no tornaran als nivells relatius que ten\u00edem amb la UE del 2007. L\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s el coll d\u2019ampolla clau, sense obrir-lo, no hi ha un past\u00eds m\u00e9s gran per repartir millor.<\/p>\n\n\n\n
I encara pot anar pitjor amb l\u2019arribada de la IA. Front a aix\u00f2 cal pensar en la formaci\u00f3 en \u00e0rees resistents al seu xoc. Per exemple ens interessa construir molt habitatge i rehabilitar-lo, fet pel que cal encofradors, fusters, lampistes, soldadors, pavimentadors. A la ind\u00fastria cal programadors PLC, instrumentistes, t\u00e8cnics de laboratori, electricistes industrials i mec\u00e0nics de precisi\u00f3. Per a l\u2019energia renovable cal t\u00e8cnics e\u00f2lics i fotovoltaics, enginyers en xarxa el\u00e8ctrica, t\u00e8cnics en subestacions. Per la sanitat, ensenyament i serveis, cal infermers, docents de FP, fisioterapeutes. Per la digitalitzaci\u00f3 cal FP en IA i en IoT i especialistes en ciberseguretat.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 vol una transfer\u00e8ncia de llocs de treball de turisme i porc low cost a formaci\u00f3 professional cont\u00ednua, engegant una FP Dual immediata en encofradors, en programadors en PLC i en electricistes industrials (de 6 a 12 mesos de formaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n
Aquestes 15 professions podrien aportar un augment de 0,8 punts anuals a la PTF catalana si es cobreix la demanda. A 2025 l\u2019oferta per a encofradors va tenir un augment del 45% i per a programadors en PLC va ser del 62%.<\/p>\n\n\n\n
La IA automatitza disseny i c\u00e0lcul, per\u00f2 no solda, no fabrica, ni munta. Cal adaptar el sistema per requalificar la gent que perdr\u00e0 la feina. \u00c9s urgent pensar-hi i fer. Catalunya, com deia aquell, sap fer coses. Doncs aquesta ha de ser la nostra salvaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/image-2.png\")
<\/a><\/figure>\n