{"id":316,"date":"2011-03-06T21:48:39","date_gmt":"2011-03-06T20:48:39","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=316"},"modified":"2011-03-06T21:49:55","modified_gmt":"2011-03-06T20:49:55","slug":"110-i-altres-mesures-energetiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=316","title":{"rendered":"110 i altres mesures energ\u00e8tiques"},"content":{"rendered":"\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De AraEmprenem<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/table>\n

Les mesures d’estalvi energ\u00e8tic aprovades pel govern espanyol aixequen molta polseguera. A mi, en canvi, em semblen correctes. Els que seguim de prop el m\u00f3n de l’energia sabem que tot aix\u00f2 havia d’arribar algun dia, que era inevitable. Espanya \u00e9s energ\u00e8ticament depenent de l’exterior, comprant a fora el 48,8% de l’energia prim\u00e0ria en forma de petroli i el 23,8% en forma de gas. Si el conjunt de l’Estat ha tingut en els darrers 3 anys una p\u00e8rdua important de riquesa, passant d’un \u00edndex 100 a l’any 2003 a un altre de 129 a l’any 2007, per caure a 110 a l’any 2010, l’augment de preus de mat\u00e8ries primeres portar\u00e0 aquest \u00edndex de riquesa a 92 l’any 2020. Ens estem empobrint de forma alarmant i \u00e9s b\u00e0sic prendre mesures per frenar el proc\u00e9s.
\n\u00c9s l\u00f2gic que si aix\u00f2 que explico no s’ha interioritzat, no ha estat reflexionat i no s’ha pa\u00eft, tothom s’hi posi de cul. \u00c9s m\u00e9s, sabem que tocar qualsevol statu quo porta immediatament un rebuig reflex. Aix\u00ed ho veiem quan es tracta de perdre poder adquisitiu en l’\u00e0mbit laboral i ara ho veurem en les mesures d’estalvi energ\u00e8tic.
\n\u00c9s efica\u00e7 la mesura d’abaixar la velocitat de les autopistes a 110 km\/h? No nom\u00e9s \u00e9s efica\u00e7 sin\u00f3 que s’hauria de modificar per posar-la a 100 km\/h de forma permanent. A Estats Units despr\u00e9s del primer xoc petrolier de l’any 1973 van posar la velocitat a 55 milles per hora, uns 88 km\/h. Si mireu el gr\u00e0fic veureu que en passar de 120 km\/h a 100 km\/h, l’estalvi mig dels cotxes \u00e9s de m\u00e9s del 20%. La majoria de la gent que s’ha queixat de la mesura diu que no aporta res. A ell no, per\u00f2 al pa\u00eds s\u00ed. Veiem, imaginem un cotxe amb un consum de 6 l\/100 km que viatja sempre per autopista. Si durant l’any fa 40.000 km, l’estalvi de passar a 100 km\/h ser\u00e0 de 480 litres a l’any, uns 624 euros anuals, 2,6 euros al dia feiner. Des del punt de vista relatiu \u00e9s insignificant, mentre que la mol\u00e8stia \u00e9s molt gran. Per\u00f2 com que la compra de petroli i de gas significa un 2,5% del PIB, cada augment d’aquesta entrada significa un fre enorme per a l’economia. Si cada augment de 10 d\u00f2lars el barril significa una despesa de 6.000 milions d’euros en petroli i de 3.600 milions en gas vol dir que cada augment de 10 $\/b perdem un 0,96% del PIB, trobant que podem passar des d’una importaci\u00f3 del 2,5% del PIB al 4% amb certa rapidesa. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s aquella p\u00e8rdua de riquesa que he exposat que porta al fet que a ?l’any 2020 siguem molt m\u00e9s pobres que a l’any 2003. Isa\u00edas Taboas diu que s’haurien pogut prendre mesures d’altra mena, per exemple apujant l’impost de combustibles. No, aquesta mesura encariria en exc\u00e9s el transport, incidint encara m\u00e9s sobre la inflaci\u00f3 i la competitivitat del pa\u00eds, essent com era la millor soluci\u00f3 pel pressupost de l’Estat. Fernando Alonso diu que la mesura adorm el conductor (deu ser a ell, que t\u00e9 orxata enlloc de sang) i proposa deixar circular els cotxes segons tinguin matr\u00edcules parells o senars. A mi em sembla molt m\u00e9s restrictiva que la mesura de velocitat.
\nEl fet \u00e9s que la mesura d’abaixar la velocitat \u00e9s una mesura proposada per l’Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia en un paquet (How to save oil in a hurry) on n’hi ha m\u00e9s. Fa anys que sabem que els cotxes tenen el consum proporcional al quadrat de la seva velocitat i que hi ha formes de reduir-lo. Heus aqu\u00ed el llistat fet per l’IDAE. Arrencar el motor sense pr\u00e9mer l’accelerador, marxar immediatament en els motors de gasolina i esperar uns segons en els motors di\u00e8sel. Posar la primera nom\u00e9s per fer moure el cotxe, canviant a 2\u00aa al cap de 6 metres. Canviar les marxes quan el motor estigui al seu parell m\u00e0xim, entre 2.000 i 2.500 rpm en motors de gasolina i entre 1.500 i 2.000 rpm en els di\u00e8sel. Portar marxes llargues i baixes revolucions sempre que sigui possible. Preferiblement circular amb marxes llargues amb l’accelerador m\u00e9s premut que amb marxes curtes amb poc accelerador. A ciutat, posar la 4\u00aa i la 5\u00aa sempre que sigui possible. Mantenir la velocitat uniforme, evitant frenar, accelerar i canvis de marxes innecessaris. Mantenir la m\u00ednima velocitat possible. Quan es desaccelera, aixecar el peu de l’accelerador, frenant de forma suau i reduint la marxa el m\u00e9s tard possible. Quan es para el cotxe, sempre que sigui possible, aturar-lo sense canviar la marxa. Quan l’aturada sigui superior a 1 minut, aturar el motor. Conduir sempre amb dist\u00e0ncia de seguretat, anticipant la conducci\u00f3 aixecant el peu de l’accelerador.
\nTotes les mesures, totes, que proposi el Govern per estalviar energia tindran efectes positius en l’economia. Reduir la il\u00b7luminaci\u00f3 a la nit i a certs punts \u00e9s de calaix, posar rodes de baix consum al cotxe \u00e9s trivial, inflar les rodes a 2,8 bar \u00e9s elemental si es circula amb baixa velocitat. No \u00e9s necessari dir que ni els Ajuntaments ni les Autonomies poden fer front a aquestes inversions. Com s’ha de pagar \u00e9s un altre debat. El que ha fet malament el Govern \u00e9s deixar les mesures com a fets a\u00efllats, sense formar part d’un pla m\u00e9s ampli. Com sempre, li ha mancat relat, preparaci\u00f3 del tema, pedagogia pr\u00e8via, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s una norma a Espanya: els temes no s’anticipen mai i s’actua improvisant. Si s’haguessin aplicat en \u00e8poca de bonan\u00e7a ara no estar\u00edem amb aquest drama.
\nEl que sobta del debat engegat amb aquestes mesures \u00e9s la poca visi\u00f3 que tenen la opini\u00f3 publicada i els economistes dels temes energ\u00e8tics. La seva ignor\u00e0ncia \u00e9s de tal magnitud que qualsevol canvi cultural en les maneres de fer xoca sempre amb aquest mur. Dif\u00edcilment el pa\u00eds podr\u00e0 avan\u00e7ar si tothom nom\u00e9s mira les mesures en clau del seu inter\u00e8s personal i no pensant en l’inter\u00e8s global. L’estalvi d’energia no \u00e9s mai exclusivament un tema d’inversi\u00f3, \u00e9s m\u00e9s aviat una predisposici\u00f3 cultural, una manera de fer i de viure, una filosofia de veure les coses. \u00c9s aix\u00f2 el que cal canviar en els propers anys, enfocar la vida cap all\u00f2 que fa anys vaig anomenar la societat de l’abund\u00e0ncia frugal.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t