{"id":3150,"date":"2026-02-15T07:06:22","date_gmt":"2026-02-15T06:06:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3150"},"modified":"2026-02-15T07:06:22","modified_gmt":"2026-02-15T06:06:22","slug":"la-bossa-republicana-de-mollo-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3150","title":{"rendered":"La bossa republicana de Moll\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana ha fet 87 anys del final de la guerra civil. En tenim testimoni del que va passar en aquells dies a la Vall de Camprodon perqu\u00e8 Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds-Gener<\/strong>, dit Tisner, ho va escriure en un llibre de mem\u00f2ries amb el t\u00edtol Viure i veure<\/em>. All\u00e0 explica els \u00faltims dies del batall\u00f3 del que era comandant i que va ser l\u2019\u00faltim que va creuar la frontera francesa, quan ja no ho podia fer ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Mentre que l\u2019ocupaci\u00f3 franquista es va produir en els dies 9 i 10 de febrer, arribant a la frontera, a la Vall de Camprodon hi quedava un batall\u00f3 de 247 homes, reducte de la divisi\u00f3 60, que intentava creuar cap a Fran\u00e7a. Venia des de La Clua, en la frontera amb Arag\u00f3, al Pallars Juss\u00e0, i s\u2019havia anat dirigint cap a l\u2019est passant pel Solson\u00e8s, el Bergued\u00e0 i entrant al Ripoll\u00e8s per Gombren i Camdev\u00e0nol. All\u00e0 es van enfilar cap a la serra del Taga i Cavallera. Es dirigien a Camprodon per protegir la retirada dels malalts que hi havia en els hospitals de la vila. Camprodon en els \u00faltims mesos de la guerra s\u2019havia convertit en l\u2019hospital de la rereguarda i ara els malalts havien de fer el cam\u00ed de l\u2019exili per Coll d\u2019Ares. La carretera de coll d\u2019Ares en aquell temps no creuava del tot la frontera i hi havia un tram sense fer. Era un cam\u00ed lent.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ex\u00e8rcit franquista va arribar a Ripoll el dia 7 de febrer. El dia 5 el batall\u00f3 de Tisner ja era a Surroca, sobre Ogassa. Des de la posici\u00f3 d\u2019al\u00e7ada podien veure els moviments que hi havia a la vall. Van posar un punt de vigil\u00e0ncia al Puig de les Pasteres, a 1.894 m. \u201cF\u00e8iem recompte i esdevenia desolador: cada cop \u00e9rem menys gent\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El dia seg\u00fcent van decidir baixar a la casa de Fogonella, tot i mantenint el punt de vigil\u00e0ncia en altura i el dia 7 eren al Puig Miralles, sobre el pas del pont del Carburo, que havia sigut destru\u00eft per la retirada a l\u2019exili. Sense ponts l\u2019avan\u00e7 d l\u2019ex\u00e8rcit franquista era m\u00e9s lent, per\u00f2 el dia 9 ja era a Sant Pau de Seg\u00faries. I des del Puig de Miralles podien frenar el pas pel pont del Carburo (o de la Rovira), deixant temps per a l\u2019evacuaci\u00f3 dels ferits de Camprodon cap a coll d\u2019Ares. El dia 11, amb els ferits evacuats, decideixen marxar cap a la frontera per\u00f2, en lloc de fer-ho per la carretera, van decidir fer una volta per evitar ser trobats per l\u2019aviaci\u00f3. Aix\u00ed que aquell dia van decidir continuar la direcci\u00f3 cap a l\u2019est, tot i que la frontera es trobava al nord, a Coll d\u2019Ares.<\/p>\n\n\n\n

Des del Puig de Miralles a 1.222 m. van baixar passant per davant La Ral i creuant el Ter per Can Beia a 885 m. van continuar per davant el Sitjar fins el Coll de La Bau a 1.060 m. Des del coll van baixar directament al ve\u00efnat de  Bol\u00f2s, a 648 m. S\u2019havien posat a rec\u00e9s dels franquistes i aqu\u00ed es sentien m\u00e9s segurs. \u201cAra \u00e9rem a Bol\u00f2s, del municipi de Camprodon. Hav\u00edem baixat als 700 m. per\u00f2 an\u00e0vem a ascendir novament, que al capdavall ja trepitj\u00e0vem Pirineus. I tot continuava igual: l\u2019exercit franquista ocupant de seguida les posicions que acab\u00e0vem d\u2019abandonar, estalonant-nos.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El dia 12 l\u2019ex\u00e8rcit franquista va arribar a Camprodon on ja no quedava ning\u00fa dels 80 o 90.000 exiliats que havien fugit cap a Fran\u00e7a per Coll d\u2019Ares. Amb la seguretat que estaven relativament allunyats del perill franquista, el dia 12 van comen\u00e7ar a prendre la direcci\u00f3 nord per anar cap a la frontera abans que l\u2019enemic els tall\u00e9s el pas. Van pujar fins al coll de la Boixeda a 1.100 m, van continuar pel collet de la Costa a 1.172 m. baixant al Riberal de Moll\u00f3 a 1.049 m, i van enfilar el cam\u00ed que puja a Moll\u00f3 a 1.180 m per prendre el cam\u00ed cap al Graells on Tisner va dormir en una casa del ve\u00efnat. \u201cFeia un fred horrible i a les set de la tarda ja s\u2019havia fet fosc. Al capvespre repos\u00e0vem uns i altres, malgrat que el mot rep\u00f2s no sigui del tot escaient. Puix que per a nosaltres hi havia una grossa feinada de replegar-nos i establir-nos en els terrenys que ja hav\u00edem triat en la cartografia i, per torns, dormir aut\u00e8nticament a batzegades, amb veritable gu\u00e0rdia de noi escolta: un ull obert i tancat l\u2019altre. De tota manera, hav\u00edem de llevar-nos molt aviat, a fi i efecte que a l\u2019hora blava matinal ja vei\u00e9ssim on ens hav\u00edem establert i, doncs, saber per on ens havien d\u2019atacar.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Va posar un punt de vigil\u00e0ncia al Puig de la Clapa (fronterer) a 1.654 m. on podia controlar la carretera de Fabert i la de Coll d\u2019Ares. Explica que, en la casa on ell es va quedar a dormir, va quedar sorpr\u00e8s de \u201cl\u2019abund\u00e0ncia i sucul\u00e8ncia del sopar amb un conill amb samfaina, a m\u00e9s d\u2019embotits, formatges i amb un vi que servien en un \u201cpichet\u201d com si fos a Fran\u00e7a.\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019endem\u00e0, dia 13, l\u2019ex\u00e8rcit franquista va arribar a Moll\u00f3 i a Coll d\u2019Ares. Al mateix temps els homes de Tisner van sortir per creuar la frontera i a les quatre de la tarda eren dalt Coll Pregon a 1.532 m.<\/p>\n\n\n\n

La cara sud del coll no estava nevada per\u00f2, la nord que baixa de dret cap a La Presta, estava gla\u00e7ada, de forma que el descens dels 500 m. de desnivell va ser amb molta dificultat, de nit i en un cam\u00ed rellisc\u00f3s. A les 5 del mat\u00ed del dia 14 l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s va desarmar el batall\u00f3 de Tisner a La Presta.<\/p>\n\n\n\n

Dalt coll Pregon, abans de creuar la frontera va dir: \u201cLa darrera ordre que vam rebre deia  que ens replegu\u00e9ssim fins a la frontera sense regalar a l\u2019adversari ni un sol pam quadrat de terreny. Ho hem fet i tots sabeu quin preu hem pagat per donar compliment a l\u2019ordre, tots heu sentit la gent que queia i que abandon\u00e0vem, tots heu vist l\u2019alt nombre de germans que hem deixat sembrats en aquestes muntanyes en les quals, un dia no lluny\u00e0, ressorgir\u00e0 la Llibertat de l\u2019Home. Nosaltres, camarades, som les restes de la 60 divisi\u00f3 i durant tota la vida sentirem l\u2019orgull d\u2019haver-hi pertangut, d\u2019haver combatut en els seus rengles.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

En aquest mapa he posat en groc l’itinerari que va fer, el que ser\u00e0 el cam\u00ed Tisner. En blau hi ha l’alternativa que hauria pogut fer per Beget i pel coll de Malrem, molt m\u00e9s baix i f\u00e0cil que coll Pregon. No sabrem les raons per les que no ho va fer.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t