No cal ser massa agosarat per considerar que estem entrant en una nova guerra freda. La primera va ser des de 1945 fins 1990 entre el bloc sovi\u00e8tic, amb l\u2019URSS, i el bloc occidental, sobretot amb Estats Units. Aquella guerra es basava, per un costat, en la defensa ideol\u00f2gica d\u2019un model comunista i, per l\u2019altra, la defensa d\u2019un sistema democr\u00e0tic. Al seu entorn es va construir un conjunt de relacions entre pa\u00efsos, intercanvis comercials i desenvolupament armamentista amb la idea dissuasiva, de forma que, si em fas mal, tu tamb\u00e9 te\u2019n far\u00e0s. Tot aix\u00f2 es va fer amb relacions que hem anat explicant aqu\u00ed, en base al d\u00f2lar com a moneda d\u2019intercanvi i sovint tamb\u00e9 en base a guerres, a vegades per defensar un espai ideol\u00f2gic, i altres per q\u00fcestions de domini econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n
Durant aquests 45 anys van passar dues coses essencials: la primera \u00e9s que hi havia prou mat\u00e8ries primeres per a tothom, hi havia abund\u00e0ncia de mat\u00e8ries primeres suficient per a la poblaci\u00f3 existent. La segona \u00e9s que les ideologies servien, m\u00e9s o menys, per resoldre els problemes que les societats anaven trobant. En aquest per\u00edode de 45 anys podem dir que hi havia una economia de pau. Ara, 35 anys m\u00e9s tard, apareix el planeta del caos, fruit d\u2019unes necessitats de mat\u00e8ries primeres i de serveis que s\u2019han tornat escassos i d\u2019una hist\u00f2ria de l\u2019endeutament mundial que ha arribat al seu l\u00edmit.<\/p>\n\n\n\n
Si l\u2019any 2020 va ser el del naixement de la ideologia del YOLO (You Only Live Once: nom\u00e9s es viu una vegada, no em facis esfor\u00e7ar), el 2022 va ser l\u2019inici de la guerra amb Ucra\u00efna i la del XX congr\u00e9s del partit comunista xin\u00e8s. La guerra a Europa esdev\u00e9 el terreny de joc entre EUA i Xina, on cada b\u00e0ndol intenta emportar-se la millor part del mercat. El congr\u00e9s xin\u00e8s \u00e9s el naixement d\u2019una nova ideologia neo-Leninista que marca el pas al m\u00f3n, transmetent maneres de fer autorit\u00e0ries mentre exporta productes dif\u00edcils de competir.<\/p>\n\n\n\n
El resultat \u00e9s un c\u00f2ctel de quatre crisis: la crisi energ\u00e8tica<\/em>, on la profunditat del 2022 va ser del 3% del PIB, comparable a la dels anys 1970; la crisi democr\u00e0tica i social<\/em>, il\u00b7lustrada per la pujada de les desigualtats de riquesa, que s\u2019assembla al que va passar als anys 1930; la crisi del deute<\/em>, on el deute privat i el p\u00fablic arriba a cotes del 300% del PIB en les principals economies mundials, un mirall del que passava despr\u00e9s de la guerra el 1945; i finalment la crisi mediambiental<\/em>, sense precedents que, per primera vegada a la hist\u00f2ria, for\u00e7a al m\u00f3n a haver de fer una transici\u00f3 energ\u00e8tica amb recursos de baixa entropia, lluny de la cultura desenvolupada durant 250 anys amb energia f\u00f2ssil.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s per aix\u00f2 que es diu que hem entrat en una nova economia de guerra, on la confian\u00e7a es canvia per malfian\u00e7a; l\u2019equilibri de poder condueix a la relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia; les relacions multilaterals es metamorfitzen en transaccions bilaterals; on el que \u00e9s legal es transforma en arbitrari; el lliure canvi es veu amena\u00e7at pel retorn a les fronteres i al proteccionisme; el risc cibern\u00e8tic passa de l\u2019esfera p\u00fablica a la privada, i el conflicte puja des de baixa intensitat a alta. Aix\u00f2 ha fet que la geopol\u00edtica entri violentament en l\u2019economia, una economia de guerra que transfereix el valor de la demanda al de la producci\u00f3. No cal cr\u00e9ixer en volum, en control de mercats, cal cr\u00e9ixer en qualitat, en efici\u00e8ncia i en menors costos. La integraci\u00f3 vertical, menyspreada els \u00faltims anys, retorna amb for\u00e7a. \u00c9s hora dels enginyers substituint els especialistes en comprar empreses i quotes de mercat.<\/p>\n\n\n\n El m\u00f3n de les empreses han d\u2019aprendre l\u2019extensi\u00f3 de la paraula \u201cGuerra h\u00edbrida\u201d, familiaritzant-se amb la guerra tecnol\u00f2gica, les depend\u00e8ncies de les cadenes de valor i dels guanys de productivitat. Si fins ara el criteri de gesti\u00f3 es basava en el compliment de ESG, \u201cMedi ambient, pol\u00edtiques Socials i Governan\u00e7a\u201d, coneguts com inversi\u00f3 responsable, l\u2019actualitzaci\u00f3 de les lletres ara ser\u00e0 la de \u201cEnergia, Seguretat i Guerra\u201d. L\u2019energia s\u2019imposa com l\u2019ull del cicl\u00f3 de la transici\u00f3 ambiental; la Seguretat es redefineix com el control dels aprovisionaments; i la Guerra obliga als poders p\u00fablics i als l\u00edders econ\u00f2mics a evolucionar des d\u2019un m\u00f3n en abund\u00e0ncia a un altre de pen\u00faria.<\/p>\n\n\n\n En aquest nou escenari Xina s\u2019hi est\u00e0 preparant des de fa deu anys amb el pacte ancestral \u201cEstat ric, poble pobre\u201d. El relat dirigent \u00e9s el de fer els sacrificis necessaris per assolir l\u2019objectiu com\u00fa d\u2019esdevenir el n\u00famero \u00fa mundial el 2049. Estats Units refor\u00e7ar\u00e0 la supremacia en quatre pilars fonamentals: l\u2019energia, la defensa, el m\u00f3n digital i l\u2019agroalimentari. Europa \u00e9s la gran perjudicada en aquest repartiment. Per\u00f2, gr\u00e0cies a la gran diversitat cultural esdev\u00e9 la primera font d\u2019idees del m\u00f3n, tot i que incapa\u00e7 d\u2019explotar els canvis econ\u00f2mics en profit seu. No se\u2019n sortir\u00e0 si no transforma el pacte social dels \u00faltims 70 anys, concebut a favor dels ara s\u00e8niors (que tenen un 30% dels vots), en un nou impuls solidari, dirigit completament als joves. Son ells qui hauran d\u2019inventar un estil de vida adaptat al m\u00f3n post-Covid, al voltant de tres conceptes: el benestar, les connexions digitals i la recerca de sentit en l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Son aquests joves europeus els que, en el futur, seran els \u00fanics capa\u00e7os a posar ordre en el \u201cplaneta del caos\u201d que hauran desenvolupat, entre tant, els dirigents xinesos i americans.<\/p>\n\n\n\n Estem entrant en zona de turbul\u00e8ncies, en un planeta caos que recorda l\u2019estagflaci\u00f3 dels anys 1970 que es va resoldre per un nou model econ\u00f2mic i per canvis tecnol\u00f2gics al decenni 1980. Per aix\u00f2 no es poden fer els errors que es van fer llavors: no avaluar l\u2019amplitud del moment de ruptura, negant els fets, i fent mostra d\u2019una arrog\u00e0ncia agafant els desitjos per la realitat. Caldr\u00e0 sortir de la zona de confort, que ser\u00e0 reservada als ximples que es creguin forts.<\/p>\n