Aquest fenomen es deu a que el corrent Jet Stream, el vent que mou les borrasques per sobre de l\u2019Atl\u00e0ntic, s\u2019ha tornat m\u00e9s ondulat. Aix\u00f2 fa que, o b\u00e9 ens quedem en una muntanya d\u2019aire c\u00e0lid i sec (l\u2019anticicl\u00f3 de bloqueig) durant molt temps, o b\u00e9 que se\u2019ns tiri a sobre una vall d\u2019aire fred que genera borrasques mediterr\u00e0nies explosives. Encara que sigui a l\u2019hivern, el mar est\u00e0 m\u00e9s calent que fa 30 anys, fent que aquesta calor extra actu\u00ef com a energia atmosf\u00e8rica i que plogui m\u00e9s que abans.<\/p>\n\n\n\n
Si ara mirem com circula l\u2019aigua de la pluja a terra veurem que la que penetra al subsol \u00e9s igual a la precipitaci\u00f3 menys l\u2019escorrentia superficial i menys l\u2019evapotranspiraci\u00f3 real. Al mes de gener l\u2019evapotranspiraci\u00f3 \u00e9s gaireb\u00e9 zero pel fred, i l\u2019escorrentia t\u00e9 valors baixos per la baixa intensitat, fent que els torrents i rius no pugin excessivament, com ho fa amb els ruixats de tardor i primavera. A partir d\u2019aqu\u00ed, la penetraci\u00f3 al subsol dep\u00e8n del coeficient de permeabilitat del terra. Un terreny de grava, com el d\u2019aportaci\u00f3 dels rius, les graves que es posen en els murs per drenar, o el material de balast que es posa sota les vies, t\u00e9 un valor de conductivitat hidr\u00e0ulica molt alt, fins a 10 m\/dia. Per\u00f2 en un s\u00f2l real, barreja de sorra, llim i argila, el valor de la conductivitat pot ser d\u20191 cm\/dia.<\/p>\n\n\n\n
Per tant no \u00e9s igual un terreny al Maresme, amb saul\u00f3, on la profunditat de penetraci\u00f3 d\u2019aigua pot ser de 50 cm per dia, que a la Bisbal on, amb les argiles, penetra pocs cent\u00edmetres i l\u2019aigua es despla\u00e7a cap al Dar\u00f3 en poc temps.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019efecte de la pluja a gener, doncs, \u00e9s diferent segons el tipus de terreny on caigui. Si \u00e9s molt por\u00f3s, la pluja penetra r\u00e0pidament en els primers metres de terra, fent que el mur o el tal\u00fas pesi m\u00e9s i tingui m\u00e9s problemes que no pas en llocs on el terreny \u00e9s m\u00e9s impermeable. A m\u00e9s, en el cas de terrenys m\u00e9s porosos l\u2019aigua va omplint els microforats, disminuint la fricci\u00f3 dels grans de terra entre ells, fent que es comporti com un llit fluid, amb molta facilitat per lliscar.<\/p>\n\n\n\n
Si ara ho apliquem a la xarxa de ferrocarril, trobarem casos de tot. A Gelida en teoria el terreny \u00e9s impermeable, per\u00f2 va caure un mur. Possiblement l\u2019aigua va entrar per una esquerda entre l\u2019autopista i el mur, sense que aquest tingu\u00e9s drenatge. Els altres llocs son els marges que cauen, per la penetraci\u00f3 de l\u2019aigua al seu interior.<\/p>\n\n\n\n
Podem pensar el manteniment per resoldre aquests problemes? Segur que s\u00ed. En primer lloc cal fer els talussos amb menys pendent, cosa que no sempre \u00e9s possible, sobretot on la via passa en trinxera. Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot impermeabilitzar la part superior del tal\u00fas amb terra argila o margues i posar una canal que reculli l\u2019aigua exterior que li arriba, si \u00e9s el cas. Els murs cal drenar-los tots, cosa que pot significar un treball intens on no s\u2019ha fet. Tamb\u00e9 hi ha la possibilitat de col\u00b7locar sensors d\u2019humitat de forma que, a partir d\u2019una humitat del 35 0 40%, indiqui que el terreny \u00e9s proper a la saturaci\u00f3 d\u2019aigua. I, per suposat, cal fer servir el sentit com\u00fa, per exemple tallant els arbres que estan a 10 m. de la via.<\/p>\n\n\n\n
Les conclusions: La primera \u00e9s que la inversi\u00f3 en la xarxa ha de ser molt m\u00e9s important, omplint el forat de 13.000 milions en 10 anys, deixats d\u2019invertir des del 2000. La segona \u00e9s que el canvi del clima implica adaptaci\u00f3 en la concepci\u00f3 dels projectes, en l\u2019execuci\u00f3 i en el manteniment, accions que ara havien perdut rigor. La tercera \u00e9s que \u00e9s essencial adaptar el territori a pluges continues de gener amb elevada penetraci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s bo posar sensors per ajudar a con\u00e8ixer el perill, tal com fan els forestals amb el risc de foc quan mesuren la humitat dels vegetals.<\/p>\n\n\n\n
Tot plegat \u00e9s un canvi de paradigma, de veure que el que \u00e9s important \u00e9s no anar a salt de mata, sin\u00f3 implementar m\u00e8todes i protocols per resoldre una situaci\u00f3 podrida per anys de tractar el tren com la parenta pobre de la mobilitat, quan ara esdev\u00e9 la pe\u00e7a clau, tant amb les persones com amb les mercaderies.<\/p>\n\n\n\n
Recordem el fenomen: quan l\u2019aigua emplena els porus de la terra, els seus grans deixen de tenir fricci\u00f3 entre ells, perden for\u00e7a i cohesi\u00f3, i comencen a fluir. Per aix\u00f2, \u00e9s ben cert que, quan pixa, rellisca, que va dir el jove de Banyoles que es va fer viral per les seves declaracions al telenot\u00edcies. Mai m\u00e9s ben trobat.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n