Els fets de Vene\u00e7uela de la setmana passada no s\u2019han de mirar nom\u00e9s com la disputa pel control pol\u00edtic d\u2019Am\u00e8rica del Sud. Cal mirar-lo tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva m\u00e9s llunyana. Fa uns quants articles, parlant del d\u00f2lar com a moneda de transacci\u00f3 internacional, explicava com, despr\u00e9s de la fi de la paritat amb l\u2019or, que va executar Nixon el 1971, Estats Units va haver de rec\u00f3rrer a un ancoratge nou per la moneda, i ho va fer amb un acord amb Ar\u00e0bia Saudita el 1974. Aquell acord deia que EUA compraria petroli a Ar\u00e0bia Saudita a canvi d\u2019armes i de protecci\u00f3 militar. Per\u00f2 tamb\u00e9 deia que, tot el petroli que vengu\u00e9s a altres pa\u00efsos, seria amb el d\u00f2lar com a moneda de transacci\u00f3. D\u2019aquesta manera el dolar quedava ancorat al petroli i a la for\u00e7a militar. Sembla que Irak va pretendre trencar aquesta imposici\u00f3 i ho va pagar amb una troballa d\u2019armes de destrucci\u00f3 massiva i amb la guerra de 2003.<\/p>\n\n\n\n
La part m\u00e9s dram\u00e0tica de la hist\u00f2ria \u00e9s que nom\u00e9s unes hores abans que Nicolas Maduro<\/strong> fos arrestat, s’havia reunit al palau presidencial, el Palau de Miraflores, amb l’enviat especial de Xi Jinping<\/strong> a l’Am\u00e8rica Llatina, Qiu Xiaoqi<\/strong>, per a una reuni\u00f3 de tres hores per discutir com enfortir les relacions bilaterals i revisar m\u00e9s de 600 acords existents que cobrien energia, comer\u00e7, pol\u00edtica i altres \u00e0rees.<\/p>\n\n\n\n El control de Vene\u00e7uela s\u2019ha de veure com el control del petroli mundial, com una nova militaritzaci\u00f3 del preu. Si Estats Units controla el mercat de petroli podria tenir un preu intern de 30$\/b mentre maniobra per fixar un preu m\u00e9s alt per a la resta del m\u00f3n. Les sancions als que compren petroli a R\u00fassia, l\u2019operaci\u00f3 de Nig\u00e8ria, el suport a Somalilandia i l\u2019amena\u00e7a sobre Iran fan veure que el control del petroli destinat a Xina \u00e9s l\u2019objectiu b\u00e0sic de l\u2019operaci\u00f3. Aix\u00f2 t\u00e9 m\u00faltiples conseq\u00fc\u00e8ncies: la primera \u00e9s la fallida de les economies que no operen sota el control d\u00f2lar, com la de R\u00fassia o la d\u2019Iran. Per\u00f2 sobretot retorna al d\u00f2lar com a moneda \u00fanica de reserva gr\u00e0cies al control directe del petroli i de la seva disponibilitat. Un control que EUA veia perillar arran dels aranzels posats a Xina que comportava menys compres en d\u00f2lars i un afebliment de la moneda de transacci\u00f3 mundial. Xina comprava el 70% del petroli en yuans, tant a Vene\u00e7uela, com a Iran o a R\u00fassia. Estats Units ha viscut des de 1971 del fet que la seva moneda era la d\u2019intercanvi mundial, possibilitant crear liquiditat sense que aix\u00f2 es trasllad\u00e9s a m\u00e9s inflaci\u00f3, car aquesta era exportada a la resta del m\u00f3n. El general De Gaulle<\/strong> va dir que mai s\u2019havia d\u2019haver perm\u00e8s aquesta singularitat a EUA amb l\u2019avantatge financer que li proporcionava, generant d\u00f2lars a voluntat de forma infinita. Ara hi havia el risc de perdre aquest avantatge, amb s\u00edmptomes visibles els darrers mesos de p\u00e8rdua de credibilitat del d\u00f2lar com a moneda de reserva. De fet, l\u2019\u00faltima setmana de 2025 hi va haver una reuni\u00f3 a Basilea dels governadors dels quatre bancs centrals m\u00e9s importants, presos de p\u00e0nic pel que veien a venir si el d\u00f2lar s\u2019enfonsava. Donald Trump<\/strong> ho va resoldre de cop una setmana despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hi ha una acci\u00f3 col\u00b7lateral que encara \u00e9s m\u00e9s important: el fre a la Transici\u00f3 energ\u00e8tica, un aut\u00e8ntic cavall de Troia. Quan el petroli \u00e9s barat, el cotxe el\u00e8ctric, la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica dels edificis i la ind\u00fastria renovable semblen cars en comparaci\u00f3 amb l\u2019economia Business as Usual. Un petroli a 30 $\/b actua com una droga que adorm la consci\u00e8ncia clim\u00e0tica i atura la inversi\u00f3 en infraestructures frugals. La rendibilitat de l\u2019economia es fa sempre en comparaci\u00f3 amb altres oportunitats, aix\u00f2 que en diem cost d\u2019oportunitat. Si la compet\u00e8ncia internacional es basa en l\u2019\u00fas d\u2019energia f\u00f2ssil barata, ser\u00e0 molt dif\u00edcil canviar l\u2019estructura energ\u00e8tica d\u2019una regi\u00f3, a menys que la protecci\u00f3 creixi en valors molt elevats.<\/p>\n\n\n\n Si Estats Units t\u00e9 el petroli a 30 $\/b, tindr\u00e0 el gas a menys de 18 $\/MWh i ser\u00e0 molt dif\u00edcil competir amb productes industrials amb energia indexada a 60 $\/b, amb un gas per sobre de 35 $\/MWh. Aix\u00f2 \u00e9s un senyal directe per tota la qu\u00edmica i per tota la ind\u00fastria intensiva en energia, com la sider\u00fargia, el paper, el vidre, el ciment o la cer\u00e0mica. A aix\u00f2 a Europa encara hi hem d\u2019afegir la Taxa de CO2<\/sub>, avui a 88 \u20ac\/tCO2<\/sub> que augmenta el preu del gas en uns 16 \u20ac\/MWh addicionals. El resultat ser\u00e0 una deslocalitzaci\u00f3 industrial cap a EUA.<\/p>\n\n\n\n Europa ha de decidir qu\u00e8 vol fer, acabar sota el domini colonial d\u2019EUA i de la invasi\u00f3 de productes subvencionats de Xina, o tenir un cam\u00ed propi, posant aranzels compensatoris a EUA i a Xina.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed \u00e9s on cal comparar una economia futura seguint en la in\u00e8rcia actual (el que sovint s\u2019anomena BAU, per Business as Usual), que t\u00e9 un cost fictici, sostingut per intervencions militars, m\u00e9s deute d\u2019estat i destrucci\u00f3 d\u2019ecosistemes, amb una altra economia que incorpora com a cost real l\u2019escalfament global, la p\u00e8rdua de sobirania internacional i el risc de col\u00b7lapse quan l\u2019aixeta es tanqui per motius pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n Si acceptem l\u2019economia de Trump, estem acceptant les cadenes que ens lliguen a un model de creixement (BAU) que ja sabem que \u00e9s terminal. Ancorar el m\u00f3n, lluny d\u2019ancorar el d\u00f2lar, significa decidir consumir menys, no perqu\u00e8 no puguem pagar el preu a la gasolinera, sin\u00f3 perqu\u00e8 no estem disposats a pagar el preu que la Terra i la nostra independ\u00e8ncia pol\u00edtica exigeixen.<\/p>\n\n\n\n Entrem en un nou model de forma destralera perqu\u00e8 el vell s\u2019havia esgotat. En aquest mateix espai s\u2019ha repetit diverses vegades la idea que ja no vivim a l\u2019economia de l\u2019abund\u00e0ncia. Poc a poc es va visualitzant l\u2019escenari de guerra freda 2.0 que torna, amb tot el que aix\u00f2 significa: desconfian\u00e7a en les relacions internacionals, prioritat en sobirania per la cadena de valor i restauraci\u00f3 de sacrificis p\u00fablics, que es tradueix en treballar m\u00e9s per obtenir menys.<\/p>\n