Posem un exemple senzill. L\u2019estat emet bons per valor de 1.000 milions \u20ac. Els bancs compren aquests bons amb diners l\u00edquids. L\u2019estat els utilitza per pagar obres p\u00fabliques i salaris, pensions i subsidis. Aquests diners tornen al circuit econ\u00f2mic pels prove\u00efdors, incrementant la liquiditat disponible. Si el BCE compra una part d\u2019aquests bons, injecta encara m\u00e9s liquiditat, perqu\u00e8 crea diners nous per fer-ho.<\/p>\n\n\n\n
En resum: l\u2019emissi\u00f3 de deute p\u00fablic no nom\u00e9s finan\u00e7a l\u2019estat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s una eina potent per crear i redistribuir liquiditat. Quan es combina amb la pol\u00edtica monet\u00e0ria (compra de bons pels bancs centrals), es converteix en un mecanisme fonamental per impulsar o frenar l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019efecte d\u2019un ab\u00fas d\u2019emissi\u00f3 de deute per part d\u2019un estat en la creaci\u00f3 de liquiditat crea inflaci\u00f3. Aix\u00f2 no ha estat aix\u00ed en els anys previs a la pand\u00e8mia mentre ha durat la globalitzaci\u00f3, pel fet que Xina exportava deflaci\u00f3 i compensava la inflaci\u00f3 derivada de generar cr\u00e8dit i deute. Amb el fre a la globalitzaci\u00f3 aix\u00f2 ha canviat. Per aix\u00f2 sobta que els partits d\u2019esquerra siguin tan favorables a crear deute: per un costat estan injectant inflaci\u00f3, empobrint notablement el ciutad\u00e0 corrent, i per altre costat, qui m\u00e9s se\u2019n serveix s\u00f3n els cercles que estan al voltant del sector financer, la primera corona de liquiditat, que un dia vaig explicar que era la del hub financer de Madrid, aquell taller que falsejava bitllets de 50 euros.<\/p>\n\n\n\n
El rati M2\/PIB \u00e9s un indicador de la profunditat financera d\u2019una economia i de liquiditat del seu sistema. Un alt rati M2\/PIB indica una elevada intermediaci\u00f3 banc\u00e0ria, on el banc \u00e9s el principal canal per al finan\u00e7ament de l\u2019economia. Indica un gran estoc de liquiditat, amb molts diners corrent en relaci\u00f3 amb el volum de producci\u00f3 (PIB), la qual cosa pot ser un indicador de riscos inflacionaris potencials (si aquests diners es mobilitzen r\u00e0pidament) o d\u2019una trampa de liquiditat (si romanen inactius).<\/p>\n\n\n\n
Si mirem els valors mitjos de rati M2\/PIB de les diferents \u00e0rees econ\u00f2miques mundials trobem que Xina t\u00e9 el rati a 2,5, el m\u00e9s alt, depenent molt del finan\u00e7ament bancari, Jap\u00f3 de 1,8, causat en gran part per la pol\u00edtica ultra-expansiva dels darrers anys, la zona Euro de 1,2 i Estats Units de 0,9, amb menys intermediaci\u00f3 banc\u00e0ria pel fet que el mercat de capitals t\u00e9 un paper m\u00e9s dominant.<\/p>\n\n\n\n
Quan un mercat emet m\u00e9s liquiditat del valor de la seva economia, que en principi \u00e9s el PIB, amb un rati M2\/PIB alt, la moneda es devalua pel fet que els mercats interpreten que el valor de la moneda est\u00e0 sobrevaluat i crear\u00e0 inflaci\u00f3. Per\u00f2 hi ha cassos on aix\u00f2 no ha estat aix\u00ed, com el de Jap\u00f3 i la Xina.<\/p>\n\n\n\n
El cas de Jap\u00f3 \u00e9s singular perqu\u00e8 el deute de l\u2019estat, un 250% del PIB, est\u00e0 en un 90% en mans japoneses, no dependent de finan\u00e7ament exterior. Despr\u00e9s perqu\u00e8 la meitat d\u2019aquest deute el t\u00e9 el banc central, el BOJ, que mant\u00e9 interessos molt baixos de l\u20191%, fent-lo sostenible per a l\u2019estat. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 la seva inversi\u00f3 massiva al m\u00f3n (els actius externs) equilibra el balan\u00e7. Finalment perqu\u00e8 l\u2019envelliment baixa la demanda interna, traient pressi\u00f3 als preus, i a la inflaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El cas de Xina \u00e9s tan especial que el tractarem a part. Abans espero que tots tinguem un bon Nadal.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n