{"id":3103,"date":"2025-12-14T05:34:00","date_gmt":"2025-12-14T04:34:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3103"},"modified":"2025-12-14T07:52:45","modified_gmt":"2025-12-14T06:52:45","slug":"la-liquiditat-monetaria-un-concepte-important","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3103","title":{"rendered":"La liquiditat monet\u00e0ria, un concepte important"},"content":{"rendered":"\n<p>Quan parlem de diners, sovint pensem nom\u00e9s en els bitllets i monedes que portem a la butxaca. Per\u00f2 l\u2019economia utilitza una classificaci\u00f3 m\u00e9s precisa per entendre quanta liquiditat hi ha disponible en un pa\u00eds. Aquesta classificaci\u00f3 es fa amb tres conceptes clau: M0, M1 i M2. Explicar-los \u00e9s com obrir una finestra al funcionament intern del sistema financer.<\/p>\n\n\n\n<p>El M0 \u00e9s el conjunt de bitllets i monedes en circulaci\u00f3. \u00c9s el diner m\u00e9s tangible i immediat, el que pots gastar en una compra al supermercat o donar a un amic. Per exemple els 20 \u20ac que tens a la cartera.<\/p>\n\n\n\n<p>El M1 inclou el M0 m\u00e9s els diners que tens al compte corrent i que pots utilitzar de seguida amb targeta, transfer\u00e8ncia o Bizum. Per exemple els 500 \u20ac que tens al compte corrent i que pots gastar avui mateix.<\/p>\n\n\n\n<p>El M2 suma el M1 m\u00e9s els dip\u00f2sits d\u2019estalvi a curt termini. S\u00f3n diners teus, per\u00f2 no tan accessibles: potser cal esperar uns mesos o fer un pas extra per treure\u2019ls. Per exemple els 2.000 \u20ac que tens en un compte d\u2019estalvi bloquejat fins d\u2019aqu\u00ed a tres mesos.<\/p>\n\n\n\n<p>La liquiditat, per tant, \u00e9s la facilitat amb qu\u00e8 un actiu es pot convertir en diner per gastar-lo.<\/p>\n\n\n\n<p>Els valors M0 i M1 s\u00f3n molt l\u00edquids i es poden utilitzar immediatament. El M2 \u00e9s menys l\u00edquid perqu\u00e8 li cal temps o tr\u00e0mits per accedir-hi.<\/p>\n\n\n\n<p>Els bancs centrals poden generar m\u00e9s moneda i augmentar la liquiditat d\u2019un sistema monetari, per\u00f2 hi ha un altre mecanisme per crear-lo que \u00e9s el cr\u00e8dit. Quan un banc concedeix un pr\u00e9stec, no entrega diners f\u00edsics, sin\u00f3 que crea un dip\u00f2sit al compte del client. Aquest dip\u00f2sit passa a formar part de M1, perqu\u00e8 \u00e9s diner que es pot gastar immediatament. Aix\u00ed, el cr\u00e8dit expandeix la liquiditat m\u00e9s enll\u00e0 del que hi ha en bitllets i monedes. Per exemple, si tens 1.000 \u20ac al compte corrent (M1) i el banc et dona un cr\u00e8dit de 5.000 \u20ac, de sobte disposes de 6.000 \u20ac l\u00edquids per gastar, tot i que aquests 5.000 \u20ac no existien abans.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan un banc concedeix un pr\u00e9stec, no pot prestar tot el que rep en forma de dip\u00f2sits dels seus clients, perqu\u00e8 ha de mantenir-ne una part com a reserva obligat\u00f2ria al Banc Central. Es diu mecanisme de la reserva fraccion\u00e0ria. Aix\u00f2 vol dir que nom\u00e9s una fracci\u00f3 dels dip\u00f2sits es guarda com a reserva i la resta es pot prestar. El percentatge de reserva obligat\u00f2ria dep\u00e8n de la normativa del Banc Central (per exemple, pot ser un 1%, un 10% o m\u00e9s, segons el pa\u00eds i el moment). El Banc Central Europeu (BCE) fixa el coeficient de reserva m\u00ednima, avui en un 1%. S\u2019aplica sobre determinades partides del balan\u00e7 dels bancs, sobretot dip\u00f2sits de particulars i empreses amb venciment curt. Els bancs han de complir aquest requisit de mitjana durant per\u00edodes de sis setmanes. La seva finalitat \u00e9sgarantir que sempre hi hagi un m\u00ednim de liquiditat disponible, donar estabilitat al sistema financer, i permetre al BCE influir en la quantitat de diners en circulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Per exemple, si un client ingressa 10.000 \u20ac en un banc, aquest ha de retenir 100 \u20ac (1%) com a reserva al Banc d\u2019Espanya i pot utilitzar els 9.900 \u20ac restants per concedir cr\u00e8dits. Quan aquests cr\u00e8dits es tornen a ingressar en altres bancs, el proc\u00e9s es repeteix, multiplicant la liquiditat disponible a l\u2019economia. Aix\u00ed el dip\u00f2sit en un altre banc t\u00e9 una nova reserva de 99 \u20ac i un nou pr\u00e9stec de 9.801 \u20ac. \u00c9s el que s\u2019anomena multiplicador monetari<strong>, <\/strong>car amb una reserva de l\u20191%, la capacitat de creaci\u00f3 de diners \u00e9s molt elevada. De mitjana a Espanya el multiplicador \u00e9s entre 3 i 5 vegades perqu\u00e8 els bancs han de complir amb altres requisits de capital (normativa Basilea III), gestionar riscos i solv\u00e8ncia, i perqu\u00e8 la demanda de cr\u00e8dit dep\u00e8n tamb\u00e9 de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia. Amb aquests multiplicadors, un ingr\u00e9s de 10.000 \u20ac pot generar liquiditat fins a 48.000 \u20ac. \u00c9s un diner que surt del no res, no el suporta cap valor tangible.<\/p>\n\n\n\n<p>Si el BCE augment\u00e9s el percentatge (per exemple, al 2% o al 5%), es reduiria la capacitat de pr\u00e9stec i, per tant, la liquiditat del sistema. El requisit de reserva \u00e9s un mecanisme de seguretat que evita que els bancs prestin tot el que reben en dip\u00f2sits. D\u2019aquesta forma,&nbsp; aquest petit percentatge \u00e9s suficient per donar estabilitat al sistema, per\u00f2 alhora permet que el cr\u00e8dit multipliqui la liquiditat disponible a l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n<p>Entendre M0, M1 i M2 \u00e9s entendre els diferents graus de liquiditat que mouen l\u2019economia. La liquiditat \u00e9s com l\u2019aigua: si en falta, l\u2019economia s\u2019asseca; si n\u2019hi ha massa, pot desbordar-se. El repte \u00e9s mantenir el flux adequat perqu\u00e8 el sistema econ\u00f2mic funcioni amb salut i estabilitat. El cr\u00e8dit \u00e9s com una aixeta que pot obrir o tancar el flux de liquiditat, accelerant o alentint el creixement.<\/p>\n\n\n\n<p>Com influeix la liquiditat en l\u2019economia? Com m\u00e9s liquiditat m\u00e9s consum i inversi\u00f3 hi ha. Les fam\u00edlies compren m\u00e9s, les empreses inverteixen i l\u2019economia creix<strong>. <\/strong>Quan hi ha massa liquiditat es produeix inflaci\u00f3, car si hi ha massa diners circulant, els preus pugen. Tamb\u00e9 es generen bombolles.<\/p>\n\n\n\n<p>A la inversa, si hi ha poca liquiditat es produeix un fre econ\u00f2mic. Si els diners estan massa bloquejats, costa fer transaccions i l\u2019activitat es redueix. En ambd\u00f3s casos es provoquen cicles econ\u00f2mics, cosa que necessita un control de pol\u00edtica monet\u00e0ria<strong>,<\/strong> amb els bancs centrals que regulen el cr\u00e8dit amb els tipus d\u2019inter\u00e8s i requisits de reserves per reduir desequilibris.<\/p>\n\n\n\n<p>Fins ara hem parlat de M0, M1, M2 i del cr\u00e8dit bancari, per\u00f2 falta un element clau \u2014 el deute p\u00fablic i l\u2019emissi\u00f3 de bons \u2014 que tamb\u00e9 influeixen directament en la liquiditat de l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 en parlarem en un altre article.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-gestor-del-servei wp-block-embed-gestor-del-servei\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div style=\"width: 640px;\" class=\"wp-video\"><!--[if lt IE 9]><script>document.createElement('video');<\/script><![endif]-->\n<video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-3103-1\" width=\"640\" height=\"360\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/WhatsApp-Video-2025-12-13-at-12.41.08-2-2.mp4?_=1\" \/><a href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/WhatsApp-Video-2025-12-13-at-12.41.08-2-2.mp4\">https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/WhatsApp-Video-2025-12-13-at-12.41.08-2-2.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<\/div><\/figure>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3103\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan parlem de diners, sovint pensem nom\u00e9s en els bitllets i monedes que portem a la butxaca. Per\u00f2 l\u2019economia utilitza una classificaci\u00f3 m\u00e9s precisa per entendre quanta liquiditat hi ha disponible en un pa\u00eds. Aquesta classificaci\u00f3 es fa amb tres conceptes clau: M0, M1 i M2. Explicar-los \u00e9s com obrir una finestra al funcionament intern del sistema financer. El M0 \u00e9s el conjunt de bitllets i monedes en circulaci\u00f3. \u00c9s el diner m\u00e9s tangible i immediat, el que pots gastar&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3103\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":101011,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3103","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/101011"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3103"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3111,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3103\/revisions\/3111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}