{"id":3096,"date":"2025-11-30T05:47:00","date_gmt":"2025-11-30T04:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3096"},"modified":"2025-11-29T12:48:43","modified_gmt":"2025-11-29T11:48:43","slug":"entrant-en-un-cercle-vicios","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3096","title":{"rendered":"Entrant en un cercle vici\u00f3s"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana sortia als mitjans la noticia que els restaurants dels pol\u00edgons industrials es troben amb greus problemes per augmentar el preu dels men\u00fas m\u00e9s enll\u00e0 dels 15 \u20ac, fet que impulsa a alguns a ofertar plats del dia a 9 \u20ac, \u00e9s a dir, mig men\u00fa. Si, en canvi, sortiu dels pol\u00edgons i aneu a restaurants on hi van jubilats, el preu en dia feiner \u00e9s de 18 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Els problemes de superviv\u00e8ncia dels treballadors a les empreses comen\u00e7a a ser greu: els salaris no poden pujar al ritme que ho ha fet la inflaci\u00f3 dels aliments, la retenci\u00f3 per IRPF ha apujat perqu\u00e8 no s\u2019ha deflactat i les cotitzacions socials han apujat perqu\u00e8, aquestes s\u00ed, s\u2019han ajustat a la inflaci\u00f3. Aix\u00f2, acompanyat al desastre de l\u2019habitatge, fa que la superviv\u00e8ncia d\u2019un treballador sigui molt dif\u00edcil. De retruc, aquesta dificultat afecta el funcionament de les empreses perqu\u00e8 els treballadors tenen la impressi\u00f3 que en una altra companyia resoldran la situaci\u00f3, i no comparen b\u00e9 les condicions actuals amb els salaris bruts o no prorratejats que els ofereixen. Per aquesta ra\u00f3 la rotaci\u00f3 es dispara i la frustraci\u00f3 tamb\u00e9, un cop constatat que el canvi laboral no permet tampoc viure amb comoditat. Tot plegat afecta negativament a la productivitat, amb una situaci\u00f3 compromesa a Espanya.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia industrial no va b\u00e9: el balan\u00e7 comercial de b\u00e9ns es va enfonsant mes a mes i el mercat interior s\u2019est\u00e0 ensorrant a mesura que la situaci\u00f3 avan\u00e7a. El PIB va b\u00e9 per\u00f2 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 per al ciutad\u00e0 mig que treballa. Al 2024 la balan\u00e7a comercial de b\u00e9ns i serveis va ser positiva amb 70.000 milions i sembla que acabarem l\u2019any 2025 amb 56.000 milions.<\/p>\n\n\n\n

He explicat en altres articles que l\u2019objectiu del govern era el de fer cr\u00e9ixer l\u2019economia al preu que sigui per poder mantenir el deute. En els \u00faltims 4 trimestres el deute de l\u2019estat \u00e9s de 54.000 milions que, pel seu efecte multiplicador financer pot aportar una liquiditat (la M2) a l\u2019economia de prop de 150.000 milions, fent-la cr\u00e9ixer fins a igualar el PIB, rati M2\/PIB que nom\u00e9s superen les economies de Jap\u00f3 i Xina.<\/p>\n\n\n\n

Amb tant diner al sistema, com es controla el seu efecte sobre la inflaci\u00f3? Es refrena escanyant el poder de compra dels treballadors. Es dedica tot el pressupost i el deute a  fer que \u201cla millor pol\u00edtica econ\u00f2mica redueixi la desigualtat\u201d, en paraules del president Salvador Illa<\/strong> aquesta setmana. A l\u2019any 2025 es calcula que la difer\u00e8ncia entre les cotitzacions socials i la despesa en pensions ser\u00e0 de 66.000 milions. A aix\u00f2 cal afegir els subsidis no contributius amb 650 milions, l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital (IMV) amb 6.000 milions i les prestacions per atur amb 3.000 milions m\u00e9s. En total el d\u00e8ficit de despeses socials (el 4,55% del PIB) que s\u2019han de pagar amb el pressupost de l\u2019estat \u00e9s de m\u00e9s de 76.000 milions, que es financen en part pels ingressos de l\u2019estat i amb 54.000 milions de deute, just el d\u00e8ficit fiscal de l\u2019estat. Les despeses dels funcionaris de totes els administracions signifiquen un 10,7% del PIB i les pensions i subsidis pugen al 13% del PIB. Grosso modo, el cost no productiu del pa\u00eds \u00e9s de 380.000 milions, de tal manera que queden nom\u00e9s 15.000 milions del pressupost per a inversions i ajudes al sector productiu.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019error est\u00e0 en pensar que el model es pot mantenir en el temps i a sobre predicar que treballar \u00e9s un valor negatiu i que no cal esfor\u00e7ar-nos. Donar la volta al criteri implica defensar que el treball \u00e9s necessari i convenient pel desenvolupament de la persona, introduir el deure del treball per sostenir el benestar social i tenir dret a ajudes, canviar subsidis garantits per treball garantit, evitar que l\u2019atur sigui un pou de gent descarada mentre hi ha milers d\u2019ofertes laborals sense cobrir, aplicar pol\u00edtiques que afavoreixin complementar la jornada per tenir m\u00e9s ingressos (per exemple, no aplicar IRPF ni cotitzacions socials a les hores extra), rebaixar substancialment les obligacions burocr\u00e0tiques a les empreses (tenen un nivell absurd), repensar la durada i intermit\u00e8ncia de la paternitat a les empreses de menys de 250 treballadors, accelerar l\u2019atenci\u00f3 a les baixes per malaltia, controlar l\u2019absentisme injustificat, afavorir l\u2019augment de l\u2019edat de jubilaci\u00f3 amb incentius voluntaris, i contenir l\u2019augment de les pensions i de l\u2019ingr\u00e9s m\u00ednim vital, canviant aquest \u00faltim pel ja mencionat concepte de treball garantit. L\u2019objectiu seria que, excepte la gent desvalguda f\u00edsica i mentalment, tothom hagi aportat treball al sistema per tenir dret a cobrar subsidis i ajudes, eliminant de l\u2019equaci\u00f3 la gent que busca ser un par\u00e0sit i a viure del treball i de l\u2019esfor\u00e7 dels altres.<\/p>\n\n\n\n

Enganyar la gent fent veure que es pot viure sense esfor\u00e7, que no cal ser responsable en la societat, \u00e9s fer el mateix cam\u00ed que s\u2019ha fet, i es continua fent, amb l\u2019habitatge: no es poden saltar els conceptes b\u00e0sics de les lleis del mercat, ni de l\u2019economia, per q\u00fcestions ideol\u00f2giques, instruments electorals, dirigits a una ciutadania cada vegada m\u00e9s ignorant. Es pot fer trampa obviant el mercat durant anys, per\u00f2, quan m\u00e9s temps passi, m\u00e9s greu ser\u00e0 la patacada. Ara ja no tenim pisos per llogar a base de ser promiscus amb l\u2019ocupaci\u00f3 i la situaci\u00f3 gaireb\u00e9 \u00e9s impossible de resoldre. La mateixa cosa ens passar\u00e0 amb les despeses socials: la quantitat de gent que treballa realment \u00e9s de 20,79 milions, sobre 42,15 milions en edat de fer-ho, cosa que significa un 49,3%, contra el 62,7% d\u2019Holanda, el 59,6% d\u2019Alemanya o el 55,6% de Portugal. Aix\u00ed ser\u00e0 impossible aguantar el pa\u00eds. Per tenir dret a subsidi s\u2019ha d\u2019haver cotitzat, car les cotitzacions nom\u00e9s cobreixen el 77% de la despesa. No \u00e9s un problema de dretes ni d\u2019esquerres. \u00c9s un problema de sumes i restes i de no enganyar.<\/p>\n\n\n\n

Pd: L\u2019article de 2016 sobre Treball garantit: https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1434<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t