Dilluns vaig tenir l\u2019honor de rebre el premi referent E-TECH 2025 per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La gala de premis era la dinovena i es va fer a l\u2019auditori Josep Irla de Girona. Es van lliurar premis tecnol\u00f2gics a diverses empreses de les comarques de Girona.<\/p>\n\n\n\n
Durant la recepci\u00f3 del guard\u00f3 com a \u201creferent E-TECH\u201d, es va projectar un v\u00eddeo pr\u00e8viament gravat amb l\u2019organitzaci\u00f3, on vaig tenir ocasi\u00f3 de compartir la meva traject\u00f2ria, indissociable de la de l\u2019empresa on he treballat 44 anys. En el meu discurs d\u2019agra\u00efment em vaig referir al fet contraintu\u00eftiu que suposa rebre un premi tecnol\u00f2gic: la tecnologia s\u2019associa al m\u00f3n digital i als joves mentre que la meva traject\u00f2ria \u00e9s amb tecnologia que dic Newtoniana, \u00e9s a dir, anal\u00f2gica. En lloc de paraules com algoritme, token, peer to peer, blockchain, encriptaci\u00f3, Firewall… el meu vocabulari \u00e9s de tones, m3<\/sup>\/s, m\/min, hm3<\/sup>, temperatura, kWh, TWh, reciclatge, cogeneraci\u00f3, renovable, sostenible, frugal… Malgrat ser paradoxal, les dues vessants de la tecnologia no s\u00f3n contradict\u00f2ries, car el m\u00f3n digital no pot existir sense la tecnologia anal\u00f2gica que li subministra l\u2019energia i la comunicaci\u00f3 f\u00edsica, en coure una, i en fibra \u00f2ptica, l\u2019altra. Evidentment jo no soc jove, per\u00f2 al meu favor tinc la transversalitat que aporten els anys d\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Vaig explicar la meva relaci\u00f3 amb la tecnologia des que a l\u2019any 1972 vaig entrar a la universitat a fer enginyeria amb una regla de c\u00e0lcul com a instrument. Al 1974 vaig tenir la primera calculadora, una HP45 que encara tinc en format app al meu m\u00f2bil, i al 1980 vaig tenir contacte amb l\u2019Apple II i amb el full de c\u00e0lcul Visicalc. Posteriorment, l\u2019Excel ha estat el meu instrument en tota la vida professional. Fa un any vaig comen\u00e7ar a fer c\u00e0lculs energ\u00e8tics amb la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. La pot\u00e8ncia de l\u2019IA i l\u2019Excel junts \u00e9s immensa \u2013 de fet, s\u00f3n tantes les possibilitats que m\u2019agradaria tornar a ser estudiant d\u2019enginyeria per poder aprofitar-les.<\/p>\n\n\n\n Finalment els vaig explicar que la tecnologia ha d\u2019anar acompanyada de pedagogia perqu\u00e8, sin\u00f3, hi ha el risc que es desvi\u00ef de l\u2019objectiu de facilitar el benestar de la gent i l\u2019acabi perjudicant. Vaig citar la Paradoxa de Jevons, que explicar\u00e9 aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) va molt r\u00e0pida. Aquest comentari es va repetir una vegada i altra durant l\u2019acte. Justament aix\u00f2 \u00e9s el que no permet veure els potencials problemes que pot generar. L\u2019IA exemplifica de manera clara la paradoxa de Jevons en l\u2019actualitat: quan una tecnologia augmenta molt la seva efici\u00e8ncia, no aconsegueix reduir el consum total de recursos, sin\u00f3 que el dispara degut a l\u2019augment de la demanda i la proliferaci\u00f3 de nous casos d\u2019\u00fas.<\/p>\n\n\n\n L\u2019origen de la paradoxa es deu a William Stanley Jevons<\/strong> que al 1885 va veure com la millora en efici\u00e8ncia de la m\u00e0quina de vapor augmentava el consum de carb\u00f3 perqu\u00e8 les m\u00e0quines eren m\u00e9s rendibles, se\u2019n posaven m\u00e9s i treballaven m\u00e9s hores. Aix\u00ed, cada millora en la capacitat de c\u00e0lcul en l\u2019IA, cada millora en l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica o en la reducci\u00f3 de costos de processament, fa que m\u00e9s empreses, usuaris i sectors adoptin la tecnologia, ampliant-ne l\u2019\u00fas en \u00e0rees impensables fa nom\u00e9s pocs anys.<\/p>\n\n\n\n A partir d\u2019aquest fet cal determinar com s\u2019integra l\u2019IA a la societat, evitant fer com es fa la majoria de vegades, que \u00e9s no anticipar res. Avui els centres de dades a Espanya han copat en el futur la pot\u00e8ncia de la xarxa el\u00e8ctrica. Aix\u00ed, si a la f\u00e0brica de Besal\u00fa tenim una connexi\u00f3 de 15 MW a 132 kV, amb un dret de connexi\u00f3 de 5,4 MW, no podem demanar cap augment, ni a 6 ni a 10 MW. Aix\u00f2 t\u00e9 implicacions greus. Per exemple, la impossibilitat de cap ind\u00fastria de descarbonitzar-se amb electricitat, o plantejar un augment de producci\u00f3, un canvi de proc\u00e9s o una ind\u00fastria nova. \u00c9s la mort de la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n El problema encara \u00e9s m\u00e9s greu. El model de futur que hav\u00edem dibuixat per a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica a Catalunya segons Proencat tenia una demanda de 120 TWh, dels quals uns 110 TWh en forma el\u00e8ctrica. Doncs b\u00e9, l\u2019IA sola necessitar\u00e0 30 TWh que no estaven previstos en el pla. Si ara ja tenim problemes per abastir amb energia renovable qualsevol kWh miserable, imaginem el problema que ve a sobre. El risc de enfonsar la ind\u00fastria per manca de subministrament el\u00e8ctric \u00e9s real.<\/p>\n\n\n\n Hi ha solucions? Evidentment s\u00ed, per\u00f2 cal actuar. Pel costat de l\u2019IA la primera ha de ser posar-la on \u00e9s necess\u00e0ria, \u00e9s a dir, donar senyals de preu perqu\u00e8 s\u2019utilitzi on cal utilitzar-la: en automatitzaci\u00f3 de processos, en recerca, en c\u00e0lcul, en disseny… allunyant-la d\u2019usos banals. Aix\u00f2 ho fa el preu. La segona \u00e9s la lat\u00e8ncia: no tots els usos han de tenir respostes de milisegons, molts usos en recerca o en automatitzaci\u00f3 de tasques administratives poden esperar m\u00e9s temps, fet que porta a que els centres de c\u00e0lcul puguin ser m\u00e9s llunyans i no hagin de ser locals. Finalment queda el subministrament d\u2019electricitat i d\u2019aigua de refrigeraci\u00f3. \u00c9s urgent obligar als nous centres de c\u00e0lcul que siguin el\u00e8ctricament aut\u00f2noms i amb recurs d\u2019aigua de refrigeraci\u00f3 abastable. Aix\u00f2 porta que a Catalunya el lloc on s\u2019haurien de posar els centres de dades \u00e9s enganxats a les centrals nuclears, traient aquestes centrals del mercat el\u00e8ctric, deixant-les per autoconsum d\u2019IA. Resolem el problema de la manca d\u2019electricitat i la incompatibilitat entre el model nuclear i el sistema renovable. Aix\u00f2 s\u00ed, mentre siguem capa\u00e7os de fer els deures renovables per sobre del moviment Nimby. Seran m\u00e9s necessaris que mai els governs valents, cosa que no s\u00e9 si ja \u00e9s un ox\u00edmoron.<\/p>\n\n\n\n