Des de fa anys em demano on van els guanys del super\u00e0vit comercial espanyol. Des de l\u2019any 1997 fins a l\u2019any 2012 el balan\u00e7 comercial exterior d\u2019Espanya va ser de -387.000 milions, per\u00f2 des de 2013 fins l\u2019any 2022 el super\u00e0vit acumulat fou de 264.000 milions i des de 2023 fins a final de 2025 el super\u00e0vit acumulat ser\u00e0 de 132.000 milions. Aix\u00f2 vol dir que enguany Espanya haur\u00e0 superat el forat comercial acumulat durant la bombolla immobili\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat aix\u00f2, la percepci\u00f3 del ciutad\u00e0 \u00e9s negativa: percep que no pot viure amb facilitat i constata com el deute de l\u2019estat continua pujant en valors absoluts. Si augmenta la riquesa del pa\u00eds, per qu\u00e8 continua augmentant el deute? La pregunta que m\u2019he fet tot aquest temps \u00e9s, on est\u00e0 anant aquest super\u00e0vit comercial tan brutal dels darrers dos anys, aquest increment de riquesa, que no es veu en la vida quotidiana? Per qu\u00e8 els salaris no pugen en la mateixa proporci\u00f3 que ho fa la inflaci\u00f3? La resposta \u00e9s diversa: perqu\u00e8 hi ha dos sectors extractius, actuant solid\u00e0riament, que es queden els guanys de l\u2019economia (fonamentalment l\u2019administraci\u00f3 i el sector financer), i perqu\u00e8 una part d\u2019aquesta riquesa la hem cobrat en esp\u00e8cies.<\/p>\n\n\n\n
Per explicar la primera part, far\u00e9 un s\u00edmil. Imaginem que a Madrid hi ha un taller molt bo que falsifica bitllets de 50 euros. Els falsificadors van a restaurants de tapes i degustacions, van a sopars tem\u00e0tics, compren en botigues de moda, compren joies i pisos, van a experi\u00e8ncies tem\u00e0tiques, van a espectacles de teatre i concerts, van a galeries d\u2019art a comprar obres i, per suposat, van a la llotja del Reial Madrid a veure un partit de campions o contra el Bar\u00e7a. Mentre ells van pagant amb els bitllets falsos sense cap mena de problema, els primers que els reben en diuen b\u00e9: l\u2019activitat dels negocis augmenta i aix\u00ed ells poden alhora comprar m\u00e9s als seus prove\u00efdors i tamb\u00e9 fer m\u00e9s despesa l\u00fadica. D\u2019aquesta forma, el primer anell on s\u2019ha introdu\u00eft la moneda falsa t\u00e9 una bona percepci\u00f3 del moment: augmenta l\u2019economia i el seu benestar. El segon nivell tamb\u00e9 ho nota per\u00f2 una mica menys, s\u00f3n els serveis de neteja, els taxistes, els prove\u00efdors de materials per la restauraci\u00f3… A mesura que ens anem allunyant d\u2019on s\u2019ha introdu\u00eft la moneda falsa, els efectes son menors. Fins que el resultat arriba a Girona, a Huelva, a M\u00farcia o a la Corunya, m\u00e9s allunyats de l\u2019epicentre fals. En aquests llocs, els xef de cuina es pregunten la ra\u00f3 per la que el marisc ha pujat tant de preu mentre el seu consum no creix. \u00c9s que a Madrid en consumeixen molt, els diuen.<\/p>\n\n\n\n
Aquest fenomen en la realitat \u00e9s el que passa quan el president del Banc d\u2019Espanya Jos\u00e9 Luis Escriv\u00e1<\/strong> i el ministre d\u2019economia Carlos Cuerpo<\/strong> decideixen emetre m\u00e9s deute p\u00fablic o entrar m\u00e9s liquiditat al sistema. Els primers que ho noten son els bancs, despr\u00e9s les asseguradores i tot l\u2019entramat borsari, els broquers i assessories, despr\u00e9s el sistema d\u2019advocacia i notaria que han de redactar contractes de nous actius, finalment els uixers, els taxistes, els restauradors… en definitiva tot el teixit al voltant del sector financer espanyol. Aquest sistema t\u00e9 un pes a l\u2019economia del 20% del PIB, mentre que les pimes el tenen del 62%. Si ara anem a mirar els beneficis el 2024, els de les grans empreses (les del 20% del PIB), van ser de 73.112 milions, mentre que els de les pimes van ser de menys de 20.000 milions d\u2019euros, proporcionalment 11 vegades menys! L\u2019altra part del PIB \u00e9s el que s\u2019emporta l\u2019administraci\u00f3, amb aproximadament el 18%. A partir d\u2019aqu\u00ed s\u2019ent\u00e9n on va a parar la riquesa del pa\u00eds: la generaci\u00f3 de deute, la col\u00b7locaci\u00f3 de diner i l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019estat s\u2019ho emporten gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hi ha encara una part que explica el drama de les pimes: el cobrament per avan\u00e7at. Totes les mesures de millores socials tenen un cost superior per a les pimes. Em refereixo a l\u2019augment de les prestacions de maternitat i paternitat fins a les 16 setmanes, a l\u2019augment de les cotitzacions socials, a l\u2019aplicaci\u00f3 de noves normatives i a controls en l\u2019\u00e0mbit laboral i de salut laboral, a l\u2019augment de baixes laborals i de l\u2019absentisme, a les noves exig\u00e8ncies en formaci\u00f3 i prevenci\u00f3 de riscos laborals… tot plegat t\u00e9 un cost m\u00e9s elevat quan m\u00e9s petita \u00e9s l\u2019empresa. Conec una multinacional a la que aquestes normes li han suposat un increment del 20% de la plantilla, per tant, una p\u00e8rdua de competitivitat clara. Tamb\u00e9 a uns quants tallers de fusteria i mec\u00e0nica que han tancat. Jo no dic que tot plegat no sigui necessari, el que dic \u00e9s que aix\u00f2 t\u00e9 un cost que el treballador est\u00e0 cobrant per avan\u00e7at (sense haver-ho demanat), i no el veu reflectit a la n\u00f2mina. El cam\u00ed no s\u2019hauria d\u2019haver fet sense un augment considerable previ de la productivitat. Justament el que s\u2019ha fet \u00e9s perdre-la. Cap pime de menys de 10 treballadors pot aguantar els nous drets adquirits. Nom\u00e9s ho aguanten els aut\u00f2noms solitaris perqu\u00e8 no els assumeixen.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, doncs, les raons per les que els salaris no poden pujar son: per extracci\u00f3 dels falsificadors primers de la moneda (el sector financer), per extracci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, amb un exc\u00e9s de pol\u00edtics i funcionaris, amb un d\u00e8ficit de 50.000 milions en pensions i, finalment, per uns drets adquirits que han fet perdre de forma substancial la productivitat a les pimes, molt m\u00e9s que no pas a les grans empreses.<\/p>\n\n\n\n Tot aquest relat explica tamb\u00e9 les difer\u00e8ncies de creixement entre Madrid i la resta d\u2019Espanya i l\u2019espoli que pateix Catalunya, a sobre amb les mans lligades a l\u2019esquena perqu\u00e8 \u00e9s on hi ha m\u00e9s pimes de l\u2019estat i on es veu m\u00e9s perjudicada la productivitat.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n