![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/p>\n
Fa anys que el problema de l\u2019habitatge es va accentuant. En part per decisions pol\u00edtiques que van contra les lleis del mercat: si el lloguer no \u00e9s segur perqu\u00e8 hi ha una xifra massa elevada d\u2019okupacions il\u00b7legals o \u201cinquiokupes\u201d, acaba no havent-hi qui llogui i l\u2019habitatge es dirigeix al mercat de compra. A hores d\u2019ara ja est\u00e0 clar que el mercat dintre les ciutats no baixar\u00e0, encara que es prenguin les mesures m\u00e9s agosarades que es vulgui, per exemple prohibir comprar habitatge al capital estranger, com ha fet Canad\u00e0. Perqu\u00e8 ser\u00e0 el capital d\u2019aqu\u00ed el que continuar\u00e0 comprant. L\u2019\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s la construcci\u00f3 p\u00fablica de pisos protegits per llogar fora del centre de les ciutats. Ja poden anar dient que els que hi vivien tenen dret a quedar-s\u2019hi a un preu fixat, perqu\u00e8 aix\u00f2 no ser\u00e0 aix\u00ed en un model que no sigui el d\u2019una dictadura. Ni a Nova York.<\/p>\n\n\n\n
Per explicar el que vull insinuar, vull remetre\u2019m a un exemple personal. A l\u2019any 2006, a l\u2019empresa vam comen\u00e7ar un projecte per instal\u00b7lar una nova m\u00e0quina de paper a Besal\u00fa. En aquell moment parl\u00e0vem de 12 milions d\u2019euros. Vam anar a veure els bancs. Recordo que la Caixa de Girona em va dir que la xifra era massa elevada per a ells, tot i que finan\u00e7aven immobles per valors deu o cent vegades m\u00e9s alts. Per\u00f2 els empaquetaven i els posaven al mercat interbancari. D\u2019aquelles converses en vaig treure que una m\u00e0quina (un b\u00e9 mobiliari) no es pot finan\u00e7ar a m\u00e9s de 7 anys perqu\u00e8 el Banc d\u2019Espanya no ho permet, i un immoble (un pis o un hotel) es pot finan\u00e7ar fins a 30 anys o m\u00e9s. On \u00e9s la difer\u00e8ncia? En el fet que un immoble es considera un valor segur, com l\u2019or, que ancora, fixa, la moneda. Per dir-ho altrament, el valor immobiliari sost\u00e9 la confian\u00e7a del diner. Aix\u00f2 explica que, quan hi ha desconfian\u00e7a en les monedes, i una inflaci\u00f3 continuada, aquestes es refugien en l\u2019immobiliari. No cal que siguin els grans tenidors, ho fa la classe mitjana.<\/p>\n\n\n\n
Veiem la hist\u00f2ria recent: Despr\u00e9s de la crisi del 2008, els bancs centrals (Fed, BCE, BoJ, PBoC) van crear diners a un ritme sense precedents a trav\u00e9s de programes de Quantitative Easing (QE). Entre 2010 i 2022, la base monet\u00e0ria mundial es va multiplicar per m\u00e9s de 5 vegades.
Aquesta expansi\u00f3 no va generar inflaci\u00f3 de consum immediata, per\u00f2 s\u00ed inflaci\u00f3 d\u2019actius: amb accions i bons (de 2010 a 2020), amb augment de capacitat de producci\u00f3 (que ara patim), despr\u00e9s amb immobles i, m\u00e9s recentment, amb or, criptomonedes i mat\u00e8ries primeres… com a \u201crefugis\u201d davant el deteriorament del valor real de les monedes fiat (fiduci\u00e0ries). En ess\u00e8ncia, el diner excedentari no trobava actius tangibles, i alhora escassos, suficients per absorbir-lo.<\/p>\n\n\n\n
El problema ara \u00e9s que els bancs centrals estan atrapats en un dilema estructural: Si redueixen la base monet\u00e0ria (venent actius o apujant tipus fortament) provoquen una crisi de deute i contracci\u00f3 banc\u00e0ria. Si mantenen la liquiditat, la inflaci\u00f3 latent es canalitza cap als preus dels actius tangibles, especialment immobles, perqu\u00e8 s\u00f3n el principal valor col\u00b7lateral del cr\u00e8dit que hi ha m\u00e9s a l\u2019abast. Aix\u00f2 fa que l\u2019habitatge sigui el gran dip\u00f2sit d\u2019exc\u00e9s monetari, i que les economies desenvolupades mantinguin la seva aparen\u00e7a d\u2019estabilitat a costa de la pressi\u00f3 sobre les classes mitjanes i joves, expulsades del mercat immobiliari.<\/p>\n\n\n\n
Hi pot d\u2019haver una estrat\u00e8gia diferent a inflar sense esclatar? Aix\u00ed \u00e9s. Com que els bancs centrals no poden reduir la massa monet\u00e0ria, estan intentant redistribuir-ne els efectes, tolerant una inflaci\u00f3 moderada de consum, mantenint preus d\u2019actius elevats per sostenir valors col\u00b7laterals, i protegint els balan\u00e7os bancaris i p\u00fablics (amb deutes sostinguts d\u2019actius inflats). Aix\u00f2 \u00e9s el que alguns economistes ja anomenen \u201cfinancial repression 2.0\u201d: una estrat\u00e8gia per mantenir el valor del deute en termes reals a costa del poder adquisitiu dels ciutadans. La confian\u00e7a en les monedes s\u2019haur\u00e0 volatilitzat completament.<\/p>\n\n\n\n
La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2 \u00e9s la necessitat d\u2019un nou ancoratge que doni credibilitat a les monedes mundials, car el sistema ja no pot recolzar-se nom\u00e9s en immobles com a base d\u2019expansi\u00f3 monet\u00e0ria. L\u2019altre dia parl\u00e0vem del bancor de Keynes com a proposta de soluci\u00f3 a l\u2019any 1944. Per tant, ara cal un nou actiu d\u2019escassetat controlable i de confian\u00e7a global que no depengui d\u2019un estat o d\u2019un banc central concret, que sigui verificable, divisible i convertible, que tingui una corba d\u2019emissi\u00f3 previsible o algor\u00edtmica, i que serveixi com a valor col\u00b7lateral neutral (per sistemes de liquiditat o tamb\u00e9 per una moneda digital).<\/p>\n\n\n\n
Aquest actiu podria ser un actiu digital basat en el c\u00e0lcul o en l\u2019energia (versi\u00f3 evolucionada del Bitcoin per\u00f2 amb estabilitat intr\u00ednseca), o b\u00e9 un protocol de reserva algor\u00edtmic dins d\u2019una futura CBDC (moneda digital de banc central) h\u00edbrida, que limiti l\u2019expansi\u00f3 monet\u00e0ria a una regla objectiva (p. ex. un \u00edndex de sostenibilitat energ\u00e8tica o de producci\u00f3 neta real). Aix\u00f2 \u00e9s, de fet, el que molts bancs centrals temen: l\u2019ordre monetari actual est\u00e0 sostingut per una pir\u00e0mide d\u2019actius immobiliaris inflats i de deutes que nom\u00e9s sobreviu amb tipus baixos i liquiditat permanent. Quan aquesta base arribi al seu l\u00edmit social (ciutadans exhausts i exclusi\u00f3 massiva del mercat d\u2019habitatge), s\u2019obrir\u00e0 l\u2019espai per a un nou tipus de valor-ancoratge, no estatal i no especulatiu.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta idea s\u2019apropa a una de les l\u00ednies de pensament que s\u2019est\u00e9n dins de l\u2019economia monet\u00e0ria contempor\u00e0nia: la hipoteca global ha estat creada com a mecanisme de contenci\u00f3 d\u2019una inflaci\u00f3 reprimida per exc\u00e9s de base monet\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
La resist\u00e8ncia al canvi ser\u00e0 terrible. Nom\u00e9s el possibilitaria un catacrac d\u2019una borsa que ara mateix actua tamb\u00e9 de refugi de l\u2019excedent mundial de capital.<\/p>\n\n\n\n
PD: ahir llegia que els partits a dreta i esquerra de Fran\u00e7a estan demanant al BCE que compri deute franc\u00e8s emetent m\u00e9s moneda tal i com va fer el 2010. Aix\u00f2 tot just comen\u00e7a. \u00c9s la fi de la credibilitat de les monedes fiat, que caldr\u00e0 repensar.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n