La foto de les finances globals i dels super\u00e0vits i d\u00e8ficits comercials entre pa\u00efsos sembla haver arribat al seu punt final. Tants anys amb aquest desequilibri han provocat que al m\u00f3n hi hagi massa producci\u00f3 i que el deute arreu estigui fora dels nivells acceptables.<\/p>\n\n\n\n
Donald Trump<\/strong> va llegir b\u00e9 el problema: mentre el d\u00f2lar seguia sent la moneda de transacci\u00f3 internacional era inevitable que es revalu\u00e9s cont\u00ednuament, fet que porta als fabricants d\u2019Estats Units a no ser competitius, a importar b\u00e9ns de l\u2019exterior i a tenir un deute insostenible. La soluci\u00f3 dels aranzels (amb l\u2019histrionisme afegit) va en el sentit de frenar aquest d\u00e8ficit. Rebaixar el cost de les intervencions armades al m\u00f3n, tamb\u00e9. Per\u00f2 el d\u00f2lar encara continua sent la moneda refugi del sistema financer mundial, amb una borsa de valors que supera els l\u00edmits dia a dia.<\/p>\n\n\n\n El que passa ara ja va ser discutit a Bretton Woods el 1944. Llavors J.M.Keynes<\/strong> va proposar un model que avui resoldria el problema. Keynes havia estudiat el problema de la Lliura Esterlina anglesa com a moneda de refer\u00e8ncia la primera meitat del segle XX i tenia clar que a cap moneda li interessa ser moneda de reserva i refugi si no vol caure en un d\u00e8ficit comercial. Per aix\u00f2 va proposar una soluci\u00f3 que evitava aquest conflicte. Va proposar una moneda d\u2019intercanvi nomenada bancor, proporcional al pes de totes les monedes del m\u00f3n. L\u2019or es podria canviar pel bancor, per\u00f2 aquest no es podria canviar per or. Creava una instituci\u00f3 d\u2019intercanvi l\u2019ICB on cada exportaci\u00f3 afegiria bancors al compte del pa\u00eds, mentre que cada importaci\u00f3 restaria bancors. Hi hauria una limitaci\u00f3 a la quantitat de bancors que un pa\u00eds podria acumular per super\u00e0vit comercial, impedint que hi haguessin pa\u00efsos que acumulessin super\u00e0vits i d\u00e8ficits excessius. Els l\u00edmits de cada pa\u00eds serien proporcionals al seu pes al comer\u00e7 internacional. Si un pa\u00eds superava els l\u00edmits, es permetia als pa\u00efsos deficitaris devaluar la seva moneda front el bancor i als excedentaris revaluar la seva. Pels deutors cr\u00f2nics es contemplava la depreciaci\u00f3 obligat\u00f2ria de la seva moneda, venda for\u00e7ada d\u2019or i restriccions a exportacions de capital. Pels pa\u00efsos creditors cr\u00f2nics, inclouria l\u2019apreciaci\u00f3 de la moneda i el pagament d\u2019un inter\u00e8s m\u00ednim del 5% sobre els excedents comercials, arribant fins al 10% en els caso extrems.<\/p>\n\n\n\n Aquesta soluci\u00f3 corregiria els desequilibris comercials per ser un actiu de liquidaci\u00f3 neutral, per\u00f2 requeria una coordinaci\u00f3 entre molts pa\u00efsos (cosa que avui amb la telecomunicaci\u00f3 seria f\u00e0cil), fent el sistema geopol\u00edticament fr\u00e0gil.<\/p>\n\n\n\n Ja sabem que aquesta proposta no va prosperar perqu\u00e8 Estats Units, amb el 40% del PIB mundial en aquell moment, va imposar la soluci\u00f3 de lligar el d\u00f2lar a l\u2019or i la resta de monedes referenciades al d\u00f2lar. Aquesta soluci\u00f3 va anar relativament b\u00e9 fins que l\u2019or d\u2019Estats Untis va anar minvant a mesura que l\u2019economia mundial anava creixent. El 1971 Richard Nixon<\/strong> va decidir deslligar el d\u00f2lar de l\u2019or, de forma que el seu nou valor era un c\u00e0lcul purament comptable. Aix\u00ed, de cop, el m\u00f3n es va trobar que la divisa que tothom utilitzava no estava recolzada per cap b\u00e9 esc\u00e0s com era l\u2019or, \u00e9s el diner fiat (fiduciari sense contrapartida). El resultat va ser una pujada important de la inflaci\u00f3 pel fet que les monedes es podien anar imprimint sense cap refer\u00e8ncia ni l\u00edmit. El 1973 va arribar la primera crisi del petroli, per la guerra del Yom Kippur amb Israel, per un embargament als pa\u00efsos que donaven suport al pa\u00eds jueu. El 1974 el secretari del tresor del govern Nixon, William Simon<\/strong>, va volar a Europa i Orient mitj\u00e0 per un viatge diplom\u00e0tic financer. En l\u2019escala a Jeddah, a Ar\u00e0bia Saudita, Simon va acordar que Estats Units compraria molt petroli a Ar\u00e0bia Saudita a canvi de material i ajuda militar per garantir que l\u2019estret d\u2019Ormuz fos obert amb seguretat continuada (pel perill d\u2019Iran). A canvi, Ar\u00e0bia Saudita vendria a tot el m\u00f3n el petroli en d\u00f2lars (els famosos petrod\u00f2lars). Aix\u00ed va ser com es va lligar el d\u00f2lar a un altre b\u00e9 esc\u00e0s, el petroli, i com va continuar sent el valor d\u2019intercanvi i moneda de reserva mundial. Aquest acord va romandre en secret fins l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un article a Bloomberg el 2016.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 la cosa no acaba aqu\u00ed. Despr\u00e9s de l\u2019atemptat de 11 de setembre de 2001, Estats Unit va comen\u00e7ar una guerra contra el terror, sobretot a Afganistan, on s\u2019amagava Osama Bin Laden<\/strong> i els seus aliats. La guerra tamb\u00e9 va arribar fins Irak amb l\u2019excusa que tenia armes de gran abast, cosa que despr\u00e9s hem sabut que no era veritat. Irak est\u00e0 2.000 km d\u2019Afganistan i tamb\u00e9 es va incloure en la guerra contra el terror. Alguns cronistes apunten cap a una altra ra\u00f3: que Irak havia comen\u00e7at a vendre petroli en euros, i aix\u00f2 era un m\u00edssil contra l\u2019hegemonia del d\u00f2lar que s\u2019havia de frenar a qualsevol preu i tallar d\u2019arrel el precedent.<\/p>\n\n\n\n La globalitzaci\u00f3, l\u2019enorme excedent de Xina, Alemanya, Jap\u00f3 i Corea han creat finalment una demanda de d\u00f2lars que ha emp\u00e8s a Estats Units a tenir una moneda permanentment revaluada i a perdre gaireb\u00e9 tota la seva economia productiva.<\/p>\n\n\n\n La soluci\u00f3 de Keynes avui es veu com la que hagu\u00e9s resolt aquests problemes globals, impedint els excedents, d\u00e8ficits i l\u2019economia financera global. No est\u00e0 clar que ara es pugui aplicar donada la dimensi\u00f3 dels desequilibris mundials. Per\u00f2 alguna cosa caldr\u00e0 fer, a banda de posar aranzels i depreciar el d\u00f2lar: ja sigui fent un sistema d\u2019intercanvi multilateral associat a un o m\u00e9s b\u00e9ns escassos, deixant de dependre de la arbitrarietat dels bancs centrals i dels pol\u00edtics fent anar la m\u00e0quina del diner per resoldre els seus interessos i els de les classes financeres. Estats Units est\u00e0 patint la venjan\u00e7a de Keynes.<\/p>\n