El problema de transferir riquesa d\u2019un lloc a un altre \u00e9s molt vell, ha estat l\u2019origen de la majoria de conflictes b\u00e8l\u00b7lics en els darrers segles i \u00e9s la baula perduda de la globalitzaci\u00f3. Quan un pa\u00eds produeix m\u00e9s del que consumeix, qu\u00e8 fa? Ho ven a un altre estat. Si ven m\u00e9s que no pas compra, el pa\u00eds te\u00f2ricament s\u2019enriqueix i la seva moneda hauria de pujar de valor proporcionalment. Aix\u00f2, que hauria de ser te\u00f2ricament, en la realitat no passa perqu\u00e8 els pa\u00efsos fan maniobres per evitar que sigui aix\u00ed i perdre competitivitat.<\/p>\n\n\n\n
El cas m\u00e9s clar \u00e9s el de Xina, on hem vist un augment del PIB des de 0,36 bilions el 1990 fins a 18,5 bilions avui. Si hagu\u00e9s estat en un mercat perfecte, aquest augment de riquesa hagu\u00e9s fet apujar el valor del yuan, corregint la competitivitat i frenant l\u2019exportaci\u00f3. Tamb\u00e9 s\u2019hagu\u00e9s tradu\u00eft en un augment del consum intern, fent pujar els salaris i la inflaci\u00f3, i aix\u00f2 no va passar.<\/p>\n\n\n\n
Un mecanisme que ning\u00fa ens ha explicat \u00e9s el hukou<\/em>: amb independ\u00e8ncia d\u2019on viuen, els treballadors xinesos han de contribuir a la seguretat social que cobreix la salut, l\u2019educaci\u00f3, les pensions i altres beneficis. Per\u00f2 nom\u00e9s poden beneficiar-se d\u2019aquests serveis on estan empadronats. D\u2019aquesta forma, centenars de milions d\u2019immigrants de zones rurals pobres que s\u2019han despla\u00e7at a les ciutats industrials paguen impostos per mantenir els governs locals i no es beneficien de les ajudes. A m\u00e9s, el seu sistema fiscal \u00e9s regressiu, amb un impost de renda que recapta nom\u00e9s l\u20191% del PIB, mentre que l\u2019impost al consum (el seu IVA) recapta el 14% del PIB. El resultat \u00e9s una immigraci\u00f3 il\u00b7legal que \u00e9s explotada de forma que permet obtenir uns marges de producci\u00f3 inversemblants i assolir un excedent de producci\u00f3 que desequilibra el m\u00f3n, arribant a tenir el 30% de tota la producci\u00f3 de b\u00e9ns global. Qui s\u2019enriqueix a Xina \u00e9s una elit molt determinada. L\u2019excedent comercial ha passat de 9 mil milions el 1990 fins a 992 mil milions avui.<\/p>\n\n\n\n Xina no est\u00e0 sola en aquest excedent de producci\u00f3. La segueix Alemanya que, despr\u00e9s de la reunificaci\u00f3 de 1990 va haver de fer una travessia del desert. El PIB de les dues alemanyes el 1990 va ser de 1,95 bilions, sent avui de 4,65 bilions. Aquell any va tenir un super\u00e0vit comercial de 56 mil milions USD i avui \u00e9s de 255 mil milions. Alemanya va pagar cara la integraci\u00f3 d\u2019Alemanya Oriental, igualant la paritat de les dues monedes quan el valor real era de 10:1. L\u2019empobriment del pa\u00eds unificat va ser evident, fet que va acabar amb una reforma fiscal el 1998 del canceller socialista Schr\u00f6der,<\/strong> abaixant el tipus marginal de l\u2019IRPF del 53 al 42% i el de l\u2019impost de societats del 52 al 39%, per atraure inversions de fora per impulsar l\u2019economia. Per\u00f2 la crisi de 2001 del punt.com va acabar de posar una llosa al pa\u00eds. Per resoldre-ho es va encomanar una soluci\u00f3 a Peter Hartz<\/strong>, cap de recursos humans de VW. Hartz va dir que molts alemanys escollien continuar aturats i jubilar-se anticipadament perqu\u00e8 aix\u00ed cobraven millor que no pas treballant. Les mesures van retallar els subsidis i la durada, i va n\u00e9ixer el Harts IV, segons el qual l\u2019atur duraria 12 mesos en lloc de 32 i, si es rebutjava una oferta de treball es perdia el subsidi. La jubilaci\u00f3 va augmentar d\u2019edat i es va desenvolupar una gran quantitat de treball parcial. La conseq\u00fc\u00e8ncia, junt amb la compet\u00e8ncia salarial a la baixa dels pa\u00efsos de l\u2019Est, va fer que els salaris d\u2019Alemanya fossin baixos durant d\u00e8cades i que l\u2019excedent comercial del pa\u00eds fos elevat, fins arribar al 8,9% del PIB el 2016, la qual cosa va ocasionar un greu problema pels pa\u00efsos del sud d\u2019Europa perqu\u00e8 all\u00f2 revaluava l\u2019euro.<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 Xina i Alemanya no van destinar la riquesa a fer millores salarials i a inversions en infraestructures? Per mantenir l\u2019excedent que enriquia a una elit financera que invertia a l\u2019exterior (per exemple a la bombolla immobili\u00e0ria d\u2019Espanya).<\/p>\n\n\n\n Ens queda el cas d\u2019Estats Units, un pa\u00eds que tamb\u00e9 ha viscut dels baixos salaris de la immigraci\u00f3 il\u00b7legal amb una inflaci\u00f3 baixa, per\u00f2 que, a partir de l\u2019any 1990 va ser qui va rebre majorit\u00e0riament l\u2019excedent de producci\u00f3 de Xina i d\u2019Alemanya (tamb\u00e9 de Jap\u00f3). El problema d\u2019Estats Units \u00e9s el d\u00f2lar, moneda que ells van for\u00e7ar que fos la moneda de canvi en transaccions internacionals en el conveni de Bretton Woods el 1944. Aix\u00f2 va fer que la majoria d\u2019excedents financers del m\u00f3n vagin a Estats Units com a lloc segur en forma de demanda de bons de l\u2019estat, de productes financers o d\u2019accions d\u2019empreses. El resultat d\u2019aquest immens allau de d\u00f2lars entrant va ser tamb\u00e9 la bombolla immobili\u00e0ria. Malgrat tenir uns costos salarials baixos, la pressi\u00f3 sobre el d\u00f2lar, tal i com va passar a la Lliura esterlina, va enfonsar la manufactura tradicional. Nom\u00e9s la nova economia digital ha aguantat, tot i que els seus beneficis van a paradisos fiscals. Aix\u00ed, el d\u00e8ficit comercial va passar des de 1-2% als anys 90, a 4-5% als anys 2000, al 5-6% als anys 2010, mantenint aquest valor avui. El d\u00f2lar t\u00e9 problemes per ser devaluat com voldrien les autoritats econ\u00f2miques a causa de la forta demanda, avui per la borsa, especialment pels valors electr\u00f2nics, amb un creixement del S&P500 del 1054% des de 2009, significant un 16,5% d\u2019inter\u00e8s compost anual. Davant aquesta rendibilitat, qui es resisteix a no invertir-hi? Estats Units ha sigut el perjudicat per un sistema de Bretton Woods que ell va for\u00e7ar, contradient la soluci\u00f3 que proposava l\u2019angl\u00e8s John Maynard Keynes<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La guerra comercial apareix en l\u2019opini\u00f3 mundial com un conflicte entre pa\u00efsos, quan el que realment \u00e9s, es un conflicte entre banquers i propietaris d\u2019actius financers per un costat i entre les fam\u00edlies treballadores i pimes per l\u2019altre. Aquesta perversi\u00f3 econ\u00f2mica i financera \u00e9s la que van dissenyar les elits financeres quan van obrir la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n