{"id":3076,"date":"2025-10-19T05:46:00","date_gmt":"2025-10-19T03:46:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3076"},"modified":"2025-10-19T08:00:53","modified_gmt":"2025-10-19T06:00:53","slug":"els-vasos-comunicants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3076","title":{"rendered":"Els vasos comunicants"},"content":{"rendered":"\n

El 2013 vaig escriure un llibre que es deia La crisi des de la Trinxera<\/em>. En ell explicava que les raons de l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria no s\u2019havien d\u2019atribuir nom\u00e9s a una excessiva facilitat financera i a la trampa de les hipoteques \u2018subprime\u2019, sin\u00f3 que calia entendre les causes per les que l\u2019economia havia agafat aquest cam\u00ed erroni. Em semblava que l\u2019origen era la globalitzaci\u00f3 i la desindustrialitzaci\u00f3 d\u2019Occident, obligant a l\u2019economia a trobar sectors que permetessin el creixement de l\u2019economia. Per explicar-ho vaig fer servir un s\u00edmil de vasos comunicants: el vas d\u2019Occident era el gran i el vas xin\u00e8s el petit. La connexi\u00f3 dels dos vasos amb un tub gran, sense cap regulaci\u00f3, va permetre que, en poc temps, el vas d\u2019occident es transfer\u00eds al xin\u00e8s, de forma que al cap dels anys els dos vasos s\u2019han equilibrat.<\/p>\n\n\n\n

El 1990, la Xina era una economia marginal amb un PIB de nom\u00e9s 360 mil milions de d\u00f2lars. El 2025, segons les dades m\u00e9s recents de l’FMI (octubre 2025), ha arribat a 18,3 bilions de d\u00f2lars, un increment de 17,94 bilions. Aquest miracle econ\u00f2mic no va sorgir del no-res: gran part d\u2019aquest creixement es va finan\u00e7ar amb la desindustrialitzaci\u00f3 d’Occident. Estudis com els de l’Economic Policy Institute (2024) estimen que els Estats Units han perdut entre 2 i 3 bilions de d\u00f2lars en valor afegit industrial a causa de la compet\u00e8ncia xinesa, mentre la Uni\u00f3 Europea ha vist una p\u00e8rdua similar. En un escenari sense globalitzaci\u00f3, on el comer\u00e7 amb la Xina no s\u2019hagu\u00e9s intensificat despr\u00e9s de la seva entrada el 2001 a l’OMC, Occident hauria mantingut un creixement mitj\u00e0 del 2,4% anual (o el 3,2%) en lloc del 1,8% real, segons algunes an\u00e0lisis. Aix\u00f2 hauria elevat el PIB per c\u00e0pita de 48.000 a 65.000 o a 79.000 d\u00f2lars el 2025 (segons la hip\u00f2tesi que es contempli), una difer\u00e8ncia de 17.000 d\u00f2lars per persona, o uns 11,9 bilions de d\u00f2lars totals per a una poblaci\u00f3 occidental de 700 milions. Si afegim efectes indirectes com el deute acumulat i la desigualtat, aquesta p\u00e8rdua pot pujar fins als 17 bilions, coincidint gaireb\u00e9 exactament amb el guany xin\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Aquest proc\u00e9s ha tingut un cost social: la desindustrialitzaci\u00f3 i el descontentament. La desindustrialitzaci\u00f3 \u00e9s greu perqu\u00e8 acceptem que \u00e9s el motor de la modernitzaci\u00f3 de qualsevol economia, que arrossega a la resta dels sectors cap a la modernitzaci\u00f3 i a l\u2019augment de productivitat. Aquesta transfer\u00e8ncia, doncs, no ha estat nom\u00e9s econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 social. Regions com el “Rust Belt” als EUA o el nord d\u2019It\u00e0lia han vist com centenars de milers de llocs de treball industrials desapareixien. Segons Eurostat (2025), la UE ha perdut un 25% de la seva base manufacturera des del 2000, afectant especialment pa\u00efsos com Alemanya i Fran\u00e7a. Aquest buit ha deixat comunitats sense rumb, augmentant la desigualtat (l\u2019\u00edndex Gini de la UE ha pujat 5 punts des del 2010) i alimentat narracions de p\u00e8rdua d\u2019identitat. El resultat pol\u00edtic \u00e9s clar: la ultradreta est\u00e0 captant aquest descontentament i la resta de grups pol\u00edtics cada vegada estan m\u00e9s fragmentats, quedant sense un relat que resolgui la insatisfacci\u00f3: l\u2019SPD ha caigut del 25,7% el 2005 al 23% el 2025 i el PS franc\u00e8s del 29% el 2012 al 7% el 2022. El PP a Espanya ha baixat del 33% el 2011 al 23% el 2023, el CDU ha passat del 32,9% el 2017 al 22,5% el 2025. L\u2019aparici\u00f3 de moviments Woke, concentrats en la creaci\u00f3 de nous conceptes i paraules (totis, g\u00e8nere fluid, just\u00edcia clim\u00e0tica, \u2018el treball mata\u2019, immigraci\u00f3 sense fronteres, empoderament, pobresa menstrual), allunyant les solucions del problema de fons, no ha fet m\u00e9s que aprofundir en la desafecci\u00f3: \u201cels pol\u00edtics parlen de pronoms mentre tanquen f\u00e0briques\u201d. A les eleccions europees de 2024, partits com Fratelli d\u2019Italia (34,8%) i AfD (19,5% a les federals de febrer 2025) han guanyat terreny, amb una mitjana del 25% a la UE, oferint solucions simples i populistes (proteccionisme, anti-immigraci\u00f3) que dif\u00edcilment resoldran un problema complex.<\/p>\n\n\n\n

La correlaci\u00f3 \u00e9s evident: a mesura que la transfer\u00e8ncia de riquesa s\u2019accelerava des del 2010, el suport de la ultradreta ha explotat, amb un coeficient de correlaci\u00f3 de -0,91 amb el creixement ajustat. Aquest efecte no \u00e9s cap casualitat; \u00e9s la reacci\u00f3 d\u2019una societat que veu com la seva riquesa es buida i cada vegada troba m\u00e9s problemes per mantenir el benestar social. La Xina \u00e9s la beneficiaria del sacrifici occidental de forma que, mentre l\u2019Occident perdia, la Xina ho aprofitava, tot i contenint l\u2019augment salarial i la capacitat de compra dels treballadors. La seva entrada a l\u2019OMC el 2001 va obrir les portes a la m\u00e0 d\u2019obra barata i a una pol\u00edtica autorit\u00e0ria que ha prioritzat el creixement per sobre de tot, el medi natural incl\u00f2s. Aquest model, combinat amb una alta productivitat inicial (PTF de 3-4% als 2000), li va permetre omplir el seu vas fins a convertir-se en la segona economia mundial. Per\u00f2 no tot \u00e9s transfer\u00e8ncia directa. Uns 4-5 bilions del seu creixement provenen de la seva pr\u00f2pia efici\u00e8ncia (infraestructures, educaci\u00f3), mentre que els 12-13 bilions restants reflecteixen el sacrifici occidental: d\u00e8ficits comercials i p\u00e8rdua de valor afegit. Ser\u00e0 f\u00e0cil la soluci\u00f3? De cap manera. La p\u00e8rdua de massa muscular de la societat \u00e9s de tal magnitud que afecta com a m\u00ednim a dues generacions. Ser\u00e0 dif\u00edcil fer entendre que el deute no es pot fer servir per generar benestar social i que caldr\u00e0 treballar m\u00e9s i consumir menys, cosa que implica un cert retorn al passat i un canvi de model. Nom\u00e9s un bon relat coherent i una acci\u00f3 sensata, honesta i cre\u00efble far\u00e0 possible sortir del forat. I, per suposat, frenar la transfer\u00e8ncia de riquesa regulant els vasos comunicants.<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    NB: C\u00e0lculs<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

    Per\u00edode: 35 anys (1990-2025).<\/p>\n\n\n\n

    PIB per c\u00e0pita inicial (1990): 18.500 USD (mitjana ponderada de l’Occident: EUA, \u00c0rea Euro, Jap\u00f3, Corea del Sud).<\/p>\n\n\n\n

    Creixement real (amb globalitzaci\u00f3): 1,8% anual, resultant en un PIB per c\u00e0pita de 48.000 USD el 2025 .<\/p>\n\n\n\n

    Creixement contrafactual base (sense globalitzaci\u00f3): 2,4% anual, resultant en 65.000 USD el 2025 Creixement amb proteccionisme (+0.8%): 2,4% + 0,8% = 3,2% anual, resultant en 79.000 USD el 2025<\/p>\n\n\n\n

    Escenari<\/th>Creixement anual mig<\/th>PIB\/c\u00e0pita 2025 (USD)<\/th>Difer\u00e8ncia per c\u00e0pita (USD)<\/th>P\u00e8rdua total (bilions USD, 700M hab.)<\/th><\/tr>
    Real (amb globalitzaci\u00f3)<\/td>1,8%<\/td>48.000<\/td>–<\/td>–<\/td><\/tr>
    Contrafactual base (2,4%)<\/td>2,4%<\/td>65.000<\/td>+17.000<\/td>11,9<\/td><\/tr>
    Contrafactual proteccionuisme 0,8% (3.2%)<\/td>3,2%<\/td>79.000<\/td>+31.000<\/td>21,7<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    <\/p>\n

    Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t