![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image.png\")
<\/a><\/figure>\nQuan vaig comen\u00e7ar a treballar, a finals dels anys 70, el meu pare em va explicar que el preu del paper recuperat no podia baixar mai de 10 pessetes\/kg perqu\u00e8, per sota aquest preu, la recollida volunt\u00e0ria, que la feia gent amb carretons al carrer, deixava de funcionar. El resultat, en una economia poc oberta a l\u2019exterior, era que no hi havia prou paper recuperat per satisfer la demanda de les f\u00e0briques i el preu pujava estratosf\u00e8ricament. Aquell nivell m\u00ednim era essencial per al bon funcionament del sistema. A l\u2019any 1991 Alemanya va posar en marxa la seva Llei d\u2019envasos, va crear el sistema dual i el Punt Verd, on les empreses han de pagar per reciclar els seus envasos i organitzar la recollida sistem\u00e0tica massiva. El resultat va ser que es va generar un exc\u00e9s de paper recuperat que va ser exportat fora d\u2019Alemanya a preus negatius, sobretot a Espanya, fet que va fer caure la recollida volunt\u00e0ria. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els abocadors municipals d\u2019aqu\u00ed van augmentar considerablement els seus residus, havent d\u2019implantar la mateixa pol\u00edtica de recollida selectiva que a Alemanya. \u00c9s un exemple de com, a trav\u00e9s de relacions comercials, es poden transferir pol\u00edtiques des d\u2019un pa\u00eds a un altre.<\/p>\n\n\n\n
La globalitzaci\u00f3 que va comen\u00e7ar a principi dels anys 90 (que es va accelerar amb l\u2019entrada de Xina a l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7 el 2001) \u00e9s a l\u2019origen de tots els mals que tenen les societats occidentals. De cop les manufactures amb m\u00e9s m\u00e0 d\u2019obra es van despla\u00e7ar a Xina, fent perdre molts llocs de treball en aquelles dues d\u00e8cades. Un altre fet notori va ser la circulaci\u00f3 de capitals d\u2019un lloc a un altre a gran velocitat, fet que, amb la desregulaci\u00f3 financera que van fer els estats, va permetre el naixement de productes derivats. La p\u00e8rdua de la ind\u00fastria va dirigir l\u2019economia cap a m\u00e9s serveis i cap al m\u00f3n immobiliari, a rec\u00e9s de la compet\u00e8ncia internacional. Aquesta facilitat financera va ser l\u2019embri\u00f3 de la bombolla immobili\u00e0ria que va acabar amb el seu esclat i amb la crisi posterior. D\u2019aquella crisi ja no ens hem aixecat: els bancs centrals van comen\u00e7ar a injectar diner al sistema per activar les economies arribant al fet que el m\u00f3n occidental no sap sobreviure sense ser dopat amb m\u00e9s diner, una droga permanent. Les economies, arran d\u2019aix\u00f2, han perdut els valors essencials d\u2019estalviar, de treballar, d\u2019innovar, de fer recerca… Les societats cerquen la felicitat tot mirant les floretes i els ocellets. Els deures han desaparegut front l\u2019allau de nous drets. Les societats occidentals s\u2019han enganxat al deute permanent i a l\u2019expansi\u00f3 monet\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
El fet m\u00e9s greu \u00e9s cultural. Acostumar-se a diner artificial que generen els bancs centrals, enlloc de viure del valor afegit que genera l\u2019economia, ha portat als ciutadans a pensar que l\u2019estat els ho havia de resoldre tot, que no cal fer cap esfor\u00e7, que no cal assumir cap responsabilitat ni angoixa a la vida. L\u2019estat ho resoldr\u00e0 tot perqu\u00e8 \u00e9s qui pot fabricar m\u00e9s diner. Aix\u00ed que espavili i ens resolgui el nostre malestar.<\/p>\n\n\n\n
A tot aix\u00f2 hi hem d\u2019afegir que Europa s\u2019ha convertit en una m\u00e0quina perversa de burocr\u00e0cia, pretenent controlar cada moviment empresarial. Creieu que ser\u00e0 possible tenir els terrenys per construir els 210.000 pisos el 2030? Si modificar un POUM comporta com a m\u00ednim 4 anys de tr\u00e0mits, si fer arribar l\u2019energia o el transport p\u00fablic necessita decennis…<\/p>\n\n\n\n
La perversi\u00f3 total \u00e9s una societat que nom\u00e9s vol viure b\u00e9 sense responsabilitats, gaireb\u00e9 de forma parasit\u00e0ria, i una administraci\u00f3 que bloqueja burocr\u00e0ticament tot el que es vol fer, \u00e9s a dir, el poc que pot servir per crear valor afegit, tamb\u00e9 es veu entorpit.<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019altre costat, a Xina \u00e9s just tot el contrari, hi ha una societat que vol prendre riscos, que vol treballar m\u00e9s, que vol estudiar m\u00e9s, que vol liderar el m\u00f3n, amb un sistema administratiu que obliga als ciutadans a ser respectuosos amb la societat. Que cal construir una ciutat en pocs mesos? Que cal construir una f\u00e0brica, una l\u00ednia de tren, una carretera, un port? Cap problema: a Xina no hi ha el garantisme d\u2019Europa i les coses es poden fer r\u00e0pidament perqu\u00e8 el primer objectiu \u00e9s el b\u00e9 com\u00fa. Fins el punt que el seu sistema de punts premia o penalitza al ciutad\u00e0 segons si fa les coses en benefici de la societat o en contra. El seu sistema de control de c\u00e0meres amb visi\u00f3 artificial \u00e9s el Gran Germ\u00e0 que vetlla per la societat. Aix\u00ed \u00e9s com la seva economia va com un coet i ens esclafar\u00e0 als occidentals. \u00c9s una societat absolutament autorit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 heus aqu\u00ed que el malestar europeu i americ\u00e0 \u00e9s cada vegada m\u00e9s visible. Es fa patent que ja n\u2019hi ha prou de burocr\u00e0cia inservible, que els impostos no deixen viure perqu\u00e8 es destinen a col\u00b7lectius diferents de forma que els serveis pels aut\u00f2ctons van perdent qualitat i quantitat.<\/p>\n\n\n\n
Si durant els anys 90 hi va haver una transfer\u00e8ncia de riquesa des del m\u00f3n occidental a l\u2019asi\u00e0tic, ara la transfer\u00e8ncia \u00e9s inversa i ideol\u00f2gica, d\u2019autoritarisme. Aquest \u00e9s el resultat de la pujada dels partits d\u2019ultradreta i del desconcert ideol\u00f2gic que hi ha a tots els pa\u00efsos occidentals. Tal \u00e9s aix\u00ed, que la democr\u00e0cia, com la coneixem, est\u00e0 en perill i caldr\u00e0 repensar-la si no volem caure en dictadures com en el passat.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s el resultat de la interconnexi\u00f3 de pa\u00efsos, de forma que una economia influeix sobre una altra i acompanya, o obliga, a fer les coses com les que ella realitza. Comencem a veure que, si no s\u2019actua, l\u2019autoritarisme avan\u00e7ar\u00e0 a gran velocitat. \u00c9s urgent deixar de fer pol\u00edtica simb\u00f2lica i comen\u00e7ar a treballar per guanyar el pa de cada dia amb creaci\u00f3 de valor afegit. Per\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 complexa d\u2019articular, aix\u00ed que en continuarem parlant en propers articles.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n