Quan al 1972 vaig comen\u00e7ar a estudiar enginyeria, les operacions matem\u00e0tiques les resol\u00edem amb una regla de c\u00e0lcul. La precisi\u00f3 era la que era, per\u00f2 per a la majoria de problemes d\u2019enginyeria, era suficient. Dos anys m\u00e9s tard, el 1974, va sortir la calculadora Hewlett-Packard HP45, que permetia calcular trigonometria i passar de coordenades polars a cartesianes, a m\u00e9s de fer logaritmes i altres c\u00e0lculs de pot\u00e8ncies. Va ser una revoluci\u00f3 per la rapidesa i precisi\u00f3 de c\u00e0lcul. Quan treballava a Grenoble, el 1980, vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer el full de c\u00e0lcul Visicalc, que s\u2019executava a un ordinador Apple II. Ja no m\u2019he mogut mai m\u00e9s del full de c\u00e0lcul: amb l\u2019Excel he fet milers de fulls, calculant a tort i a dret. Ara, quan he acabat la meva etapa professional, apareix la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. \u00c9s tanta l\u2019ajuda que proporciona a un enginyer, junt amb un full de c\u00e0lcul, que gaireb\u00e9 voldria tornar a comen\u00e7ar la meva etapa de nou. La IA no nom\u00e9s resol problemes burocr\u00e0tics i fa m\u00e9s eficients molts mecanismes, sin\u00f3 que t\u00e9 una pot\u00e8ncia de c\u00e0lcul impressionant. Aquest darrer juliol, la IA \u201cGemini Deep Think\u201d ha guanyat la medalla d\u2019or l\u2019Olimp\u00edada Internacional de Matem\u00e0tiques, la competici\u00f3 m\u00e9s prestigiosa dels joves matem\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n
El desenvolupament de la IA va a tota velocitat. Tanta, que molta gent creu que estem entrant en una bombolla financera que un dia petar\u00e0. Mark Zuckerberg<\/strong>, CEO de Meta, ha dit clarament que la seva inversi\u00f3 de 600.000 milions t\u00e9 el risc de ser a p\u00e8rdues, per\u00f2 que no hi ha un altre remei. Ha dit que, tal i com va passar l\u2019any 2001 amb la crisi del Punt Com, cal assumir que \u00e9s un cam\u00ed obligatori, encara que signifiquin p\u00e8rdues. El president d\u2019OpenAI anuncia una inversi\u00f3 de 10 GW en centres de dades amb NVIDIA havent arribat en aquest moment a 700 milions d\u2019usuaris amb el ChatGPT. Les projeccions que fa l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional de l\u2019Energia (IEA) \u00e9s que el consum el\u00e8ctric podria duplicar-se abans del 2030, arribant als 945 TWh anuals. Recordem que Catalunya t\u00e9 un consum el\u00e8ctric de 44 TWh\/any.<\/p>\n\n\n\n Aquesta explosi\u00f3 de centres de dades ja t\u00e9 una afectaci\u00f3 directa a Catalunya i a Espanya, havent ocupat tota la pot\u00e8ncia disponible pel futur. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que avui cap ind\u00fastria podr\u00e0 demanar m\u00e9s augment de pot\u00e8ncia a la xarxa, ni es podran instal\u00b7lar noves f\u00e0briques. La generaci\u00f3 renovable a Espanya ha fet creure que podria ser un bon Hub digital i aix\u00f2 ha fet que la pot\u00e8ncia dels centres de dades que hi havia, amb 200 MW, creixi fins a 730 MW el 2026 i 1.400 MW el 2030. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia la gran majoria de la xarxa de distribuci\u00f3 est\u00e0 saturada, havent quedat desfasada i petita, necessitant anys per resoldre-ho.<\/p>\n\n\n\n Sabem que la IA podria ser una soluci\u00f3 per a l\u2019economia pel seu potencial augment de productivitat, per\u00f2 la r\u00e0pida penetraci\u00f3 pot esdevenir un problema d\u2019adaptaci\u00f3 dels llocs de treball i de la xarxa el\u00e8ctrica.<\/p>\n\n\n\n La IA necessita electricitat, aigua per refrigerar i estar prop del consumidor per tenir el menor temps de lat\u00e8ncia. \u00c9s cert que els centres de dades es poden posar en pa\u00efsos freds, per\u00f2 llavors es penalitza la velocitat de resposta, la lat\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Ens troben davant d\u2019un sector que caldr\u00e0 regular si no volem que freni del tot l\u2019economia del m\u00f3n. No est\u00e0 clar que la IA pugui continuar sense tenir cap retorn de la inversi\u00f3. Ja es veu que la consulta a la IA no pot ser banal i haur\u00e0 de tenir un preu per donar un senyal obligant a fer-ne un \u00fas necessari: es pot comen\u00e7ar per repercutir a la IA els costos el\u00e8ctrics evitats, els de l\u2019aigua, els del CO2<\/sub> i els de l\u2019adequaci\u00f3 de la xarxa el\u00e8ctrica.<\/p>\n\n\n\n Es poden fer m\u00e9s coses amb els centres de dades, com assignar un m\u00e0xim de pot\u00e8ncia per sector i per projecte segons disponibilitat de la xarxa, penalitzar l\u2019\u00fas en hores punta i obligar a que una part significativa de l\u2019energia provingui de contractes directes amb renovables noves, no del mix existent.<\/p>\n\n\n\n La IA funciona amb Tokens. Aquest mateix article, amb 5.600 car\u00e0cters, t\u00e9 1.600 Tokens. De mitjana una paraula t\u00e9 1,69 Tokens. Aix\u00ed el cost per un text com el d\u2019aquest article generat per la IA en un centre de dades a Espanya, amb els preus de l\u2019electricitat, aigua, CO2<\/sub> i millora de la xarxa, podria tenir un cost de 0,0234 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n Actuar per regular la IA implica tarifar la intensitat energ\u00e8tica i de carboni segons horari, incentivar la ubicaci\u00f3 en zones amb marge de xarxa, obligar que per cada MW per IA n\u2019hi hagi d\u2019haver 1,2-1,5 MW de nova generaci\u00f3 24\/7 contractada, amb el 25% de flexibilitat, posar un sostre anual de centres de dades per node, internalitzar costos energ\u00e8tics i d\u2019aigua, posar preu per infer\u00e8ncia (deducci\u00f3 a partir d\u2019un raonament) de baixa lat\u00e8ncia, establir descomptes per processat de dades no urgents, augmentar l\u2019efici\u00e8ncia posant l\u00edmits de kWh per mili\u00f3 de tokens…<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tamb\u00e9 cal actuar en el sector industrial, impulsant que les ind\u00fastries i els pol\u00edgons industrials tinguin parcs propis fotovoltaics i e\u00f2lics amb bateries al costat de les seves instal\u00b7lacions, afavorint al m\u00e0xim l\u2019autoconsum el\u00e8ctric.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s urgent – parlo pel PSOE i per Junts a Madrid – que la modificaci\u00f3 de la llei de comunitats energ\u00e8tiques no posi un sostre a la pot\u00e8ncia de la comunitat per pol\u00edgons industrials ni per municipis i estableixi la dist\u00e0ncia de parcs situats a terra a 5 quil\u00f2metres o a 20, com a Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Nom\u00e9s actuant evitarem que els efectes de la IA siguin negatius en lloc de ser un salt disruptiu que aporti benestar a la societat com ha de ser. El problema \u00e9s que el desplegament va molt r\u00e0pid, haurem de veure qu\u00e8 passa quan exploti la bombolla financera i com resoldrem la par\u00e0lisi industrial que comen\u00e7ar\u00e0 a provocar des d\u2019ara mateix.<\/p>\n