{"id":3067,"date":"2025-09-28T05:03:00","date_gmt":"2025-09-28T03:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3067"},"modified":"2025-09-27T19:07:19","modified_gmt":"2025-09-27T17:07:19","slug":"per-que-la-terra-continua-escalfant-se","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3067","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 la Terra continua escalfant-se?"},"content":{"rendered":"\n

La temperatura de la Terra continua pujant any a any. A Catalunya aix\u00f2 implica encara un escalfament superior perqu\u00e8 est\u00e0 situada en el Mediterrani, la zona zero en l\u2019escalfament global. Ho veiem en l\u2019augment de les onades de calor, en les nits tropicals i en la intensitat de fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics. L\u2019augment de la temperatura des de 1975 \u00e9s exponencial, i no augura un fre en cap escenari dels que estudien l\u2019evoluci\u00f3. El m\u00f3n cient\u00edfic admet que aquest augment es deu a l\u2019augment de la concentraci\u00f3 de CO2<\/sub> a l\u2019atmosfera. Si observem la concentraci\u00f3 a partir de la qual la temperatura va entrar en creixement exponencial, es troba que, a partir de les emissions anuals que hi va haver a l\u2019any 1950 de 18 Gt de CO2<\/sub>e, el planeta s\u2019ha escalfat r\u00e0pidament. En aquests moments les emissions de CO2<\/sub> equivalents (CO2<\/sub> m\u00e9s met\u00e0, m\u00e9s \u00f2xids de nitrogen) son de 50 Gt CO2<\/sub>e.<\/p>\n\n\n\n

Per frenar l\u2019augment de temperatura mig fins a 2\u00baC (l\u2019objectiu d\u20191,5\u00baC ja \u00e9s inabastable), a 2030 les emissions haurien de baixar fins a 35 Gt CO2<\/sub>e i la neutralitat de carboni s\u2019hauria d\u2019assolir al 2080. A Catalunya l\u2019augment de temperatura respecte al per\u00edode preindustrial \u00e9s avui d\u20191,35\u00baC,  preveient que arribarem a l\u2019anomalia d\u20191,5\u00baC en el per\u00edode 2027-2030 i a 2\u00baC cap a 2040.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 \u00e9s tan dif\u00edcil abaixar les emissions? Sobretot perqu\u00e8 no volem viure sense augmentar l\u2019\u00fas de l\u2019energia, ni volem les renovables, ni canvis tecnol\u00f2gics eficients, ni refer la forma de viure. El petroli no deixa de pujar al m\u00f3n, el carb\u00f3 ha abaixat un -6% en els darrers 25 anys, per\u00f2 el gas ha augmentat cinc vegades m\u00e9s l\u2019energia que ha perdut el carb\u00f3 en aquest temps. Si comptabilitzem l\u2019evoluci\u00f3 de les energies f\u00f2ssils en els darrers 25 anys, aquestes han tingut un increment de 70 EJ, mentre que les renovables en aquest mateix per\u00edode han crescut nom\u00e9s 21 EJ. Per tant, mentre el recurs a m\u00e9s energia continu\u00ef sent imprescindible per fer funcionar l\u2019economia mundial (un mecanisme igual a l\u2019\u00fas del deute per cr\u00e9ixer), ser\u00e0 impossible que la temperatura del planeta s\u2019estabilitzi.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha coses que s\u2019entenen, com la necessitat encara d\u2019utilitzar el carb\u00f3 per produir acer i ciment. En aquest aspecte, cal reduir la necessitat de m\u00e9s acer i ciment per inversions que no siguin exclusivament per la construcci\u00f3 d\u2019instal\u00b7lacions renovables. El recurs al reciclatge de l\u2019acer per la construcci\u00f3 de nous cotxes, busos i trens, hauria de ser suficient. Pel que fa al ciment, cal frenar el seu \u00fas indiscriminat, introduint un nou concepte com el del per\u00edode d\u2019amortitzaci\u00f3 d\u2019estructures de formig\u00f3 existents, evitant enderrocs abans d\u2019hora, i incorporant el cost del CO2<\/sub> al preu del ciment i de l\u2019acer.<\/p>\n\n\n\n

La meva percepci\u00f3 \u00e9s que el sistema s\u2019auto-regular\u00e0 amb l\u2019economia. Un augment de temperatura de 2\u00baC implica per a Catalunya p\u00e8rdues de producci\u00f3 agr\u00e0ria del 10 al 20% (tamb\u00e9 de superf\u00edcie cultivable sobretot al Delta de l\u2019Ebre), amb un impacte en exportacions de 500-1.000 M\u20ac\/any i un augment de preus alimentaris locals del 15 al 25%. Pel que fa al turisme s\u2019estima que la p\u00e8rdua de turistes del nord d\u2019Europa pot suposar una disminuci\u00f3 del 5 al 10% d\u2019ingressos tur\u00edstics, uns 2.000 a 4.000 M\u20ac\/any, amb risc de col\u00b7lapse en zones com la Costa Brava, amb inundacions costaneres que afectaran infraestructures. Pel que fa a l\u2019energia la demanda el\u00e8ctrica ser\u00e0 m\u00e9s elevada per l\u2019aire acondicionat (20 a 30% m\u00e9s), poca hidr\u00e0ulica, i costos per adaptaci\u00f3 d\u2019infraestructures de l\u2019ordre de 0,5 a 1% del PIB, amb una depend\u00e8ncia energ\u00e8tica importada de 10.200 M\u20ac. Els danys per inundacions, incendis i calor comportaran augment de primes d\u2019assegurances del 20 al 30% i p\u00e8rdues per danys entre 500 i 1.500 M\u20ac\/any. L\u2019augment de malalties per calor s\u2019estimen en 300-450 M\u20ac\/any i la reducci\u00f3 d\u2019hores de treball a l\u2019aire lliure en 600 a 1.500 M\u20ac\/any. Els efectes sobre el mar en la pesca es xifra entre 200 i 500 M\u20ac\/any. En total l\u2019afectaci\u00f3 de l\u2019augment de la temperatura en l\u2019economia catalana pot suposar una p\u00e8rdua entre 15.000 i 19.000 milions d\u2019euros al 2040, un 6% del PIB d\u2019avui. Per tant, aquesta p\u00e8rdua de valor en l\u2019economia podria suposar una disminuci\u00f3 de l\u20191,8% en el consum d\u2019energia. Queda encara l\u2019impacte de la baixada d\u2019esperan\u00e7a de vida.<\/p>\n\n\n\n

Una cosa encara major \u00e9s com es far\u00e0 per fer convergir les iniciatives dels governs del m\u00f3n cap a una reducci\u00f3 global. Amb els ulls d\u2019avui aix\u00f2 no sembla possible sense una guerra d\u2019aranzels total i la fi de la globalitzaci\u00f3. Sona dif\u00edcil que tots els pa\u00efsos del m\u00f3n acceptin una mateixa taxa de CO2<\/sub> sobre tots els productes, en un moment on tothom est\u00e0 mirant de protegir les seves mercaderies de la compet\u00e8ncia exterior. I encara hi ha una cosa pitjor: l\u2019efecte rebot, com la tecnologia introdueix nous productes, com la Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, amb demandes energ\u00e8tiques a dia d\u2019avui impossibles, sense haver resolt la q\u00fcesti\u00f3 principal.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre dia explic\u00e0vem els efectes de l\u2019entropia en l\u2019energia, amb l\u2019augment de la temperatura, per\u00f2 tamb\u00e9 de l\u2019entropia social, amb augment del caos i amb la dificultat de dominar reaccions del sistema. Mirem on mirem trobem dificultats per intuir com ho farem per frenar la tend\u00e8ncia i reduir el caos. \u00c9s m\u00e9s, la hist\u00f2ria ens mostra que els grans canvis venen despr\u00e9s d\u2019una cat\u00e0strofe aguda, sigui una guerra, una sequera prolongada, per\u00edodes glacials, plagues o inundacions.<\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 arribant la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, direu, que ens ajudar\u00e0 a resoldre l\u2019equaci\u00f3. Un altre dia reflexionarem sobre si ser\u00e0 capa\u00e7 o no de solucionar l\u2019embolic o, al rev\u00e9s, si encara l\u2019agreujar\u00e0. Per\u00f2 la fi de la globalitzaci\u00f3 cada vegada t\u00e9 m\u00e9s risc de ser radical si la pol\u00edtica de Donald Trump<\/strong> t\u00e9 continu\u00eftat. I aix\u00f2 s\u00ed que pot fer mal de deb\u00f2 a l\u2019economia i frenar l\u2019escalfament.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t