{"id":3056,"date":"2025-09-14T03:42:00","date_gmt":"2025-09-14T01:42:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3056"},"modified":"2025-09-13T16:34:18","modified_gmt":"2025-09-13T14:34:18","slug":"espanya-pitjor-que-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3056","title":{"rendered":"Espanya, pitjor que Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana hem vist un altre episodi de l\u2019intent de Fran\u00e7a per trobar el cam\u00ed que resolgui els greus desequilibris del seu sistema: un exc\u00e9s d\u2019ajudes socials fan impossible l\u2019equilibri entre ingressos i despeses, de forma que el deute \u00e9s del tot insostenible. Cal augmentar ingressos i disminuir despeses per\u00f2, com? Amb un deute de 3,35 bilions, ha de pagar uns interessos del 3,45% que es mengen una part important del pressupost. El seu d\u00e8ficit en el pressupost ja \u00e9s del 5,8% del PIB i segueix creixent, de forma que cada vegada hi haur\u00e0 menys pressupost disponible per pagar les despeses, m\u00e9s deute… fins que no es pugui pagar.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a t\u00e9 un deute per c\u00e0pita de 113% i un creixement de l\u2019economia pla, de l\u20191,1%. En principi aix\u00f2 no hauria d\u2019aixecar cap alarma, car una economia hauria de poder funcionar fins i tot amb creixement zero, per\u00f2 vol dir que, sense augment del deute, l\u2019economia cauria m\u00e9s: tot i tenir una economia plana, el deute ha crescut un 13,9% des de 2021. Per tant, cal repensar moltes ajudes, com les pensions, les despeses sanit\u00e0ries, les ajudes energ\u00e8tiques i les d\u2019habitatge, que han crescut de forma important des de la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya els pol\u00edtics s\u2019ho miren cofois, tot dient, veus? Aix\u00f2 a mi no em passa. I tant que passa! El deute d\u2019Espanya des de 2021 ha crescut un 11,7% per\u00f2, com que l\u2019economia ha crescut una mitjana del 4,7%, el rati deute\/PIB ha disminu\u00eft (a Fran\u00e7a tampoc ha augmentat). El perill per Espanya \u00e9s que aquest creixement for\u00e7at per un turisme barat, per una exportaci\u00f3 amb forta concentraci\u00f3 de pocs elements i per fons europeus, es freni o s\u2019acabi. Llavors ens trobarem amb una poblaci\u00f3 que ha crescut des de 2021 un 2,8% i amb unes despeses a les quals no podrem fer front.<\/p>\n\n\n\n

En comparaci\u00f3 amb els dos pa\u00efsos citats, Alemanya ho t\u00e9 millor, amb un augment del deute del 7,6% des de 2021, tot i un creixement mitj\u00e0 del PIB de l\u20191,2%.<\/p>\n\n\n\n

La clau en els tres pa\u00efsos rau en el d\u00e8ficit de les pensions, \u00e9s a dir, el fet que les contribucions socials no arriben a cobrir les pensions. A Espanya el d\u00e8ficit de les pensions, la difer\u00e8ncia entre els ingressos de cotitzacions empresarials m\u00e9s la de treballadors i la depesa total, va ser l\u2019any passat de 31.315 milions, l\u20191,97% del PIB, que el pressupost de l\u2019estat va haver d\u2019aportar (generant deute) per cobrir el d\u00e8ficit. El problema s\u2019agreuja per l\u2019envelliment demogr\u00e0fic, per una taxa de substituci\u00f3 elevada (l\u2019import mensual de la pensi\u00f3 representa el 80% del darrer salari) i perqu\u00e8 l\u2019actualitzaci\u00f3 de la inflaci\u00f3 s\u2019ha fet de forma diferent a la dels salaris dels joves. El pes de les pensions a Espanya significa avui un 13% del PIB.<\/p>\n\n\n\n

A Fran\u00e7a el d\u00e8ficit de les pensions contributives \u00e9s menor, de l’1% del PIB, i el d\u2019Alemanya del 0,04%. Si ara mirem les pensions que es cobren a cada pa\u00eds veurem que la mitjana a Espanya \u00e9s de 1.449 \u20ac (els nous de 1.567\u20ac i els aut\u00f2noms de 966 \u20ac), a Fran\u00e7a de 1.531\u20ac i a Alemanya de 1.623 \u20ac (la mitjana \u00e9s de 1.100\u20ac perqu\u00e8 molta gent treballa parcialment). Aix\u00ed que, en el moment que l\u2019economia espanyola no creixi com ho est\u00e0 fent ara i ho faci com abans de 2020, el catacrac dels pressupostos p\u00fablics ser\u00e0 pitjor que el franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 encara hi ha un tema pitjor: la capacitat de generar valor afegit amb el treball. Hem repetit que el model de l\u2019economia espanyola no aporta prou valor afegit per cobrir les necessitats de l\u2019augment de poblaci\u00f3 (mobilitat, sanitat, ensenyament, seguretat). Aquesta setmana hem assistit a una lli\u00e7\u00f3 sobre el valor del treball per part de la ministra Yolanda Diaz<\/strong>. El treball \u00e9s nociu, ve a dir aquesta senyora: que treballi un altre. \u00c9s el pensament subliminal que transmet.<\/p>\n\n\n\n

Una enquesta de l\u2019empresa Gallup sobre la predisposici\u00f3 del treballador en l\u2019empresa, el seu grau de comprom\u00eds, diu que els treballadors compromesos amb l\u2019empresa a Espanya son el 9% (la meitat de fa 10 anys). A Fran\u00e7a son el 7%, a Alemanya el 14%. Mentre que a Dinamarca son el 21%, a Su\u00e8cia el 24%, a \u00c0sia el 33%, i a Estats Units i Canad\u00e0 el 33%. Per\u00f2 encara hi ha una cosa m\u00e9s greu: els treballadors activament desmotivats, que treballen per frenar l\u2019empresa, a Espanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Alemanya son el 15%. Potser entre ells la ministra.<\/p>\n\n\n\n

Espanya \u00e9s un pa\u00eds que penja d\u2019un fil per no entrar en problemes financers, per\u00f2 a sobre t\u00e9 una classe pol\u00edtica que s\u2019esfor\u00e7a a triturar el poc que queda de valor del treball, essent activistes en desmotivaci\u00f3 laboral. Encara no s\u2019ha ent\u00e8s que sense productivitat no hi ha benestar.<\/p>\n\n\n\n

Treballar sense ganes \u2013ja no dic amb il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019il\u00b7l\u00fas seria jo\u2013 \u00e9s molt dur. Aixecar-te al mat\u00ed i anar a la feina a passar les 8 hores per for\u00e7a \u00e9s molt dur. Per aix\u00f2 \u00e9s important entendre la ra\u00f3 per la que es treballa, la que permet que el teu esfor\u00e7 es recompensi amb un bon salari i la\u00a0 que consent que existeixi l\u2019empresa. Si tots anem de bra\u00e7os baixats, cauen les empreses i darrera el benestar social. Tenim un absentisme entre el 7 i el 12% al sector privat, m\u00e9s alt al sector p\u00fablic: s\u2019han de contractar altres treballadors per fer la feina dels absents i en la majoria d\u2019empreses industrials es necessiten mesos per formar un nou treballador especialitzat. Una empresa tarragonina del sector que conec ha hagut d\u2019augmentar la massa salarial el 20% per resoldre l\u2019absentisme, fet que fa caure els marges de l\u2019empresa en un 5%… fins que el seu producte vingui d’un altre indret i hagi de tancar.<\/p>\n\n\n\n

Si els llocs de treball son de baix valor afegit (amb m\u00e9s emigrants), per aportar prou recursos al sistema p\u00fablic, el que cal \u00e9s treballar m\u00e9s hores, no menys. El problema \u00e9s posar ministres que no tenen idea d\u2019economia, ni de geopol\u00edtica, ni de cap on va el m\u00f3n. Fran\u00e7a ens mostrar\u00e0 la trompada, tal i com ja va fer Gr\u00e8cia el 2010, treballant avui fins a 48 hores setmanals.<\/p>\n\n\n\n

NB1<\/sub><\/strong>: El d\u00e8ficit de les pensions a Espanya que hi ha a l’article son les pensions contributives per poder-les comparar amb les de Fran\u00e7a i Alemanya. Si hi afegim les pensions no contributives aquest d\u00e8ficit va ser de 62.476 milions<\/strong> el 2024, un 4,18% del PIB.<\/p>\n\n\n\n

NB2<\/sub><\/strong>: Divendres la qualitat dels deutes d’Espanya i de Fran\u00e7a van ser revisats. Els ratings dels dos estats queden aix\u00ed, amb molt millor rati pel deute franc\u00e8s que per l’espanyol. Ho explico per entendre el context de les not\u00edcies.<\/p>\n\n\n\n

 <\/td>Espanya<\/strong><\/td>Fran\u00e7a<\/strong><\/td><\/tr>
S&P<\/td>A+<\/td>AA<\/td><\/tr>
Fitch<\/td>A-<\/td>AA-<\/td><\/tr>
Moody\u2019s<\/td>BBB+<\/td>Aa2<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t