![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\nJoan Vila Tarradell amb la seva m\u00e0quina numero 2 mentre feia la mili a Tetu\u00e1n<\/p>\n
El ludisme va ser un moviment que es va desenvolupar a principis del segle XIX a Gran Bretanya com a reacci\u00f3 a la industrialitzaci\u00f3. Els treballadors artesans veien com la seva feina anava desapareixent a mesura que les coses les feien les m\u00e0quines. En el cas del paper, a primers del segle XIX la m\u00e0quina per la fabricaci\u00f3 va suposar un augment de producci\u00f3 des de 60 kg de paper al dia i treballador, a 600 kg\/dia i treballador,10 vegades m\u00e9s. El meu avi va ser l\u2019encarregat a la nostra fam\u00edlia de passar de fabricar paper a m\u00e0 a fer-ho en una m\u00e0quina, que va idear i construir ell mateix el 1914 a Banyoles.<\/p>\n\n\n\n
El moviment ludita actuava destruint les m\u00e0quines que trobaven. Precisament a Camprodon el 1923 hi va haver una acci\u00f3 ludita que va destruir les m\u00e0quines de cardar i de filar de Manufactura de Miquel Lacot. Aquell moviment va acabar conformant m\u00e9s endavant el moviment sindical, un cop els artesans van adonar-se que la seva \u00fanica for\u00e7a era la uni\u00f3, acceptant la revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n\n\n\n
Avui tenim altres moviments que s\u2019oposen al canvi, un d\u2019ells \u00e9s l\u2019anomenat Nimby.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s el Nimbisme una mena de ludisme? El Nimby (Not In My Backyard) fa refer\u00e8ncia a l\u2019oposici\u00f3 dels ciutadans a la instal\u00b7laci\u00f3 de certes infraestructures o projectes (com ara f\u00e0briques, antenes o equipaments controvertits) a prop del seu entorn immediat, sovint per por als riscos, a l’impacte negatiu o al deteriorament de la qualitat de vida, encara que reconeguin la necessitat general d\u2019aquests projectes. Sol centrar-se en la defensa d\u2019un espai local i respon a la percepci\u00f3 d\u2019un perjudici personal o comunitari m\u00e9s que a una oposici\u00f3 als canvis globals o als projectes en si. No s\u2019oposa al progr\u00e9s o a la tecnologia en general, sin\u00f3 \u00fanicament a que s\u2019instal\u00b7li \u201cmassa a prop de casa\u201d. \u00c9s especial el que s\u2019oposa a qualsevol projecte el\u00e8ctric, sigui una l\u00ednia, una central de cicle combinat, una central nuclear, una central hidroel\u00e8ctrica o un parc e\u00f2lic o fotovoltaic. Tot i que ambd\u00f3s moviments es manifesten en forma de resist\u00e8ncia col\u00b7lectiva, el Nimby \u00e9s t\u00edpicament local i instrumental, mentre que el ludisme tenia una dimensi\u00f3 m\u00e9s sist\u00e8mica i pol\u00edtica. El ludisme buscava canviar l’ordre social responsable del seu patiment, mentre que el Nimby nom\u00e9s cerca impedir un projecte concret sense q\u00fcestionar el sistema en conjunt.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 \u00e9s interessant: El Nimby \u00e9s instrumental i no q\u00fcestiona el sistema, \u00e9s purament egoista, el que l\u2019afecta a ell, tot i recon\u00e8ixer que li aporta beneficis. El Nimby \u00e9s rellevant en el m\u00f3n rural per la p\u00e8rdua de s\u00f2l agr\u00edcola, per l\u2019externalitzaci\u00f3 dels projectes, per l\u2019impacte sobre el paisatge, per externalitats negatives (camins, l\u00ednies) i per no tenir una participaci\u00f3 suficient en els projectes. Vegem-ho. L\u2019argument de p\u00e8rdua de s\u00f2l agr\u00edcola va acompanyat sovint del de la sobirania aliment\u00e0ria, fet que no \u00e9s cert, car la major part de la superf\u00edcie agr\u00edcola utilitzada a Catalunya va per a alimentaci\u00f3 animal, unes 264.000 ha. Alimenta uns 10 milions de porcs dels que es destinen 940.000 tones a l\u2019exportaci\u00f3 i nom\u00e9s 73.000 al consum intern. Per comparaci\u00f3, els parcs fotovoltaics necessaris per a fer la transici\u00f3 al 2050 necessitaran 24.700 ha. de les 792.425 ha. de superf\u00edcie agr\u00edcola de sec\u00e0, essent un 3,1% d\u2019aquesta superf\u00edcie de sec\u00e0, un 2,2% de tota la superf\u00edcie agr\u00edcola utilitzada i un 0,77% de la superf\u00edcie total de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha arguments Nimby que no tenen sentit. La p\u00e8rdua de s\u00f2l agr\u00edcola per parcs solars nom\u00e9s l\u2019haur\u00edem de mirar en relaci\u00f3 a la superf\u00edcie que es destina a la exportaci\u00f3 de porc (i els problemes de contaminaci\u00f3 d\u2019aq\u00fc\u00edfers). Que els projectes solars siguin de capital no local, \u00e9s un problema de percepci\u00f3, o \u00e9s que el finan\u00e7ament d\u2019una escola amb deute p\u00fablic prov\u00e9 d\u2019estalvi catal\u00e0? Alguna gran inversi\u00f3 es fa amb capital exclusivament aut\u00f2cton i no global? La participaci\u00f3 local en els grans projectes \u00e9s falsa, tot i que ara la llei obliga a ofertar, ning\u00fa del territori vol entrar a les inversions renovables dels projectes que es discuteixen. Per tant, hi ha d\u2019haver m\u00e9s coses en el m\u00f3n rural. Una pot ser la compet\u00e8ncia en el lloguer de les terres, que poden fer pujar el cost als pagesos i una altra la necessitat de terreny per abocar els purins derivats de l\u2019explotaci\u00f3 de porcs. Podr\u00edem dir, doncs, que el Nimbisme rural tamb\u00e9 \u00e9s ludita, perqu\u00e8 tem per la compet\u00e8ncia de les noves tecnologies.<\/p>\n\n\n\n
La transici\u00f3 energ\u00e8tica aporta reducci\u00f3 de costos a la societat, infraestructures locals que poden atraure noves ind\u00fastries, permeten la compatibilitat amb l\u2019agricultura de vinya, de fruiters i d\u2019hivernacles, milloren la qualitat de l\u2019aire i lluiten contra el canvi clim\u00e0tic (el pitjor enemic del camp), crea nous llocs de treball, augmenta la seguretat local i global, redueix els conflictes pels recursos, augmenta la resili\u00e8ncia per una millor absorb\u00e8ncia de cat\u00e0strofes naturals, dona avantatge competitiu internacional, dona opcions assequibles a la gesti\u00f3 de residus… \u00c9s dif\u00edcil entendre com el m\u00f3n rural no veu en la transici\u00f3 energ\u00e8tica una oportunitat per diversificar la seva activitat.<\/p>\n\n\n\n
La ra\u00f3 per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica no \u00e9s nom\u00e9s pels beneficis que ofereix, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels creixents perills que hem d\u2019evitar per garantir la prosperitat i evitar conflictes, el caos i el col\u00b7lapse. La nostra era ha entrat en \u201cmulticrisi\u201d, els conflictes geopol\u00edtics s\u2019han convertit en guerres, la turbul\u00e8ncia econ\u00f2mica encara es nota arran del COVID-19, el populisme est\u00e0 en augment, els desastres naturals i les temperatures r\u00e8cords son visibles i l\u2019entrada de la IA i la rob\u00f2tica en el treball amena\u00e7a de desestabilitzar les societats amb atur tecnol\u00f2gic. El meu avi era artes\u00e0 i va lluitar per fer-se industrial abans que ludita.<\/p>\n\n\n\n Joan Vila Tarradell amb la seva m\u00e0quina numero 2 mentre feia la mili a Tetu\u00e1n<\/p>\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n