Les darreres setmanes han estat dif\u00edcils de suportar per la temperatura m\u00e0xima i per la xafogor que feia durant moltes hores de la tarda i vespre. Alguna vegada heu escoltat que en climes m\u00e9s secs la sensaci\u00f3 ambiental \u00e9s millor que no pas en climes m\u00e9s humits. \u00c9s una ra\u00f3 certa: l\u2019aire sec transmet molta menys energia que l\u2019aire humit. Un aire sec t\u00e9 un calor espec\u00edfic de 0,24 kcal\/kg aire i per \u00baC. En canvi el vapor d\u2019aigua que cont\u00e9 l\u2019aire transmet una quantitat d\u2019energia per cada grau i per cada quilo d\u2019aire de 0,447 kcal\/kg.\u00baC, \u00e9s a dir, el doble. Per aix\u00f2 diem que la sensaci\u00f3 de calor \u00e9s m\u00e9s elevada quan hi ha humitat. Per exemple, a una temperatura de 41\u00baC el calor sensible \u00e9s de 505,2 kcal\/kg, i a 25\u00baC, amb la mateixa humitat relativa del 50%, \u00e9s de 107 kcal\/kg, 5 vegades menys.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019aire humit t\u00e9 unes propietats que el fan molt interessant si el coneixem i el sabem gestionar.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019aigua \u00e9s com l\u2019energia amb similitud en els mateixos dos principis b\u00e0sics de la termodin\u00e0mica: el primer \u00e9s que l\u2019aigua no es crea ni es destrueix (en aquest cas es pot crear amb oxigen m\u00e9s hidrogen i energia). I el segon diu que, transformant-la, anem perdent la seva qualitat. L\u2019aigua \u00e9s la mateixa a la Terra, en forma l\u00edquida als mars, rius i llacs, en forma s\u00f2lida al gel i en forma de vapor a l\u2019atmosfera. Quan fa molta calor, l\u2019aigua s\u2019evapora i el gel es fon en aigua. En forma de vapor, barrejada en l\u2019aire, l\u2019aigua t\u00e9 pocs usos, al rev\u00e9s del que passa quan est\u00e0 en forma l\u00edquida, que la podem fer servir per beure, per regar, per mantenir l\u2019ecosistema, per refrigerar o per produir energia hidroel\u00e8ctrica. Per aix\u00f2 ens interessa reduir tant com puguem l\u2019aigua que est\u00e0 en fase vapor barrejada en l\u2019aire, la menys \u00fatil de les seves formes. Aix\u00f2 t\u00e9 aportacions pr\u00e0ctiques a la vida real, com per exemple evitar regar en hores de m\u00e0xima calor, o evitar assecar coses sense recuperar l\u2019aigua, perdent-la per vaporitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Quant m\u00e9s contingut d\u2019aigua hi ha a l\u2019aire m\u00e9s energia necessitar\u00e0 per fer abaixar la temperatura. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 una de les propietats m\u00e9s importants de l\u2019aigua \u00e9s el calor latent, l\u2019energia per evaporar o condensar a una mateixa temperatura. Per exemple, el calor latent d\u2019un aire a 41\u00baC amb el 50% d\u2019humitat relativa \u00e9s de 14.500 kcal\/kg aire sec i a 25\u00baC i 50% Hr el t\u00e9 de 4.850 kcal\/kg aire sec. Per tant, perqu\u00e8 l\u2019aire es refredi de 41\u00baC a 25\u00baC ha de condensar vapor d\u2019aigua, necessitant una energia de 9.700 kcal\/kg aire sec (11kWh\/kg aire!), una energia brutal, molt dif\u00edcil si no hi ha una entrada d\u2019aire fred en al\u00e7ada. Aix\u00f2 s\u2019observa a l\u2019estiu quan al vespre li costa abaixar la temperatura de l\u2019aire: ho fa mentre va condensant aigua, que apareix l\u2019endem\u00e0 com a rosada en els prats. A la Vall de Camprodon mesurem 0,2 l\/m2<\/sup> cada dia a l\u2019estiu nom\u00e9s de la rosada, que s\u2019ha reflectit en una paraula dita aiguatxada <\/em>pr\u00f2pia de la vall, del Ripoll\u00e8s i de la Garrotxa: l\u2019aigua estesa arreu fruit d\u2019una condensaci\u00f3 intensa. \u201cAquest mat\u00ed, amb l\u2019aiguatxada<\/em>, les sabates s\u2019han xopat tot just sortir de casa.\u201d<\/p>\n\n\n\n Aquesta propietat de calor latent t\u00e9 m\u00e9s implicacions en la vida di\u00e0ria. Per exemple, a Espanya es renta roba di\u00e0riament una mitjana de 0,65 kg\/persona i dia. Per assecar 1 kg de roba s\u2019han d\u2019evaporar 1,17 kg d\u2019aigua. Si ho fem a l\u2019aire lliure, aquesta aigua va a l\u2019atmosfera. Si la recuperem en una assecadora de condensaci\u00f3 amb bomba de calor, es poden obtenir una mitjana de 1 kg d\u2019aigua per kg de roba. A nivell de Catalunya, amb els turistes que venen la xifra d\u2019aigua que es podria recuperar amb assecadors de condensaci\u00f3 seria de 2,05 hm3<\/sup> d\u2019aigua. No est\u00e0 malament si ho comparem amb el pla de dessalinitzaci\u00f3 de 195 hm3<\/sup> m\u00e9s el de reutilitzaci\u00f3 de 120 hm3<\/sup>. Tothom dir\u00e0 que no cal assecar la roba amb una m\u00e0quina, que \u00e9s millor estendre-la al sol, i \u00e9s cert. Per\u00f2 nom\u00e9s vull donar una perspectiva per veure les coses de forma diferent: \u00c9s un concepte que cal tenir present a partir d\u2019ara quan la sequera torni amb la seva contund\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n El mateix criteri \u00e9s v\u00e0lid en processos industrials on s\u2019evapora aigua. En molts d\u2019ells, el baf resultant de l\u2019evaporaci\u00f3 est\u00e0 saturat i \u00e9s relativament f\u00e0cil recuperar l\u2019aigua per condensaci\u00f3, al mateix temps que es recupera l\u2019energia sensible i la latent. En un flux industrial a 140\u00baC saturat d\u2019aigua, per exemple, si es condensa l\u2019aigua en dues fases primer fins a 65\u00baC i despr\u00e9s fins a 40\u00baC, es poden condensar 40.480 m3<\/sup> d\u2019aigua anuals amb una recuperaci\u00f3 energ\u00e8tica de 33 MWh. El m\u00f3n industrial est\u00e0 ple de casos com aquest, tant en el sector del t\u00e8xtil amb tractaments humits, com el de la qu\u00edmica, el d\u2019alimentaci\u00f3, el farmac\u00e8utic, la petroqu\u00edmica, el de fertilitzants, el miner, les centrals el\u00e8ctriques, el sector del sucre, la ind\u00fastria de la sal i el d\u2019aig\u00fces residuals, per\u00f2 tamb\u00e9 en el sector serveis, amb les bugaderies i cuines industrials. Les bombes de calor i els coneixements de la f\u00edsica de l\u2019aire permeten que inversions que abans no eren rendibles ara ho puguin ser. Nom\u00e9s cal que a l\u2019aprofitament d\u2019energia s\u2019hi sumi l\u2019aprofitament d\u2019aigua per obtenir ajuts en la inversi\u00f3 i en la valoraci\u00f3 posterior dels productes i de les activitats empresarials.<\/p>\n\n\n\n L\u2019economia consisteix en la gesti\u00f3 dels recursos escassos i l\u2019aigua cada vegada ho ser\u00e0 m\u00e9s. Ser\u00e0 bo, doncs, incorporar la paraula aiguatxada<\/em> a les tasques de recuperaci\u00f3 de l\u2019aigua de condensaci\u00f3 alhora que posem els \u00fatils financers per fer-ho possible. A la recuperaci\u00f3 de les aig\u00fces grises, a l\u2019emmagatzemament de l\u2019aigua de pluja dels teulats, ara hi afegim l\u2019aigua de condensaci\u00f3 i el fre a l\u2019evaporaci\u00f3, tapant pantans i canals.<\/p>\n