Aprofitant que en aquest per\u00edode hi ha la m\u00e0xima aflu\u00e8ncia a les muntanyes d\u2019Ulldeter, \u00e9s un bon moment per reflexionar sobre el projecte de telecabina que l\u2019empresa p\u00fablica FGC vol executar-hi. El projecte contempla un transport aeri des de Pla de la Molina (1.500 m) fins la cota de les Marmotes (2.500 m), mentre es desmantellen les instal\u00b7lacions que hi ha i es tanca la carretera que puja fins l\u2019estaci\u00f3. Comporta un gran parking soterrat a la zona de Pla de la Molina per encabir tots els cotxes que portin passatgers al telecabina.<\/p>\n\n\n\n
El projecte ha aixecat molt debat a la Vall de Camprodon, tamb\u00e9 a l\u2019altre costat de la frontera i a l\u2019entorn dels excursionistes que hi circulen sovint. Repassem arguments.<\/p>\n\n\n\n
Per un costat hi ha el que \u00e9s la inversi\u00f3, doncs es parla de m\u00e9s de 40 milions d\u2019euros que sembla que sortirien d\u2019Europa. Per altre costat hi ha l\u2019impacte de la instal\u00b7laci\u00f3, amb pilones i cables. Si es desmantellen les instal\u00b7lacions actuals podria ser que l\u2019impacte resultant sigui menor: una pilona no malmet massa superf\u00edcie de terreny. Una cosa diferent \u00e9s si hi ha d\u2019haver accessos a les pilones per al seu manteniment i rescat, cosa que causaria un impacte molt superior al que hi ha ara.<\/p>\n\n\n\n
Un dels motius que s\u2019esgrimeixen en contra de la inversi\u00f3 \u00e9s el dels horaris. Si hi ha un horari d\u2019obertura, per exemple a les 7:30, molts excursionistes no poden fer segons quines rutes llargues. Un altre \u00e9s el del cost: si val per exemple 30 \u20ac la pujada, dif\u00edcilment ser\u00e0 assequible a molta gent i, com diuen els restaurants de Setcases, poca cosa quedar\u00e0 per poder menjar despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
He conegut l\u2019espai del circ d\u2019Ulldeter i de Morens als anys 1972 i 1973 fent excursions a N\u00faria i a Caran\u00e7\u00e0 baixant per Bacivers. Quan hi vaig passar, pujant per la font de la Perdiu, no m\u2019hagu\u00e9s imaginat mai que anys m\u00e9s tard all\u00f2 estaria ple de pilones i cables. El dany m\u00e9s fort, per\u00f2, van ser les 10 corbes que pugen des de Pla d\u2019Hospitalets fins a pla de Morens. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 l\u2019estaci\u00f3 no va patir m\u00e9s destrosses fins que un dia, als anys 90, va apar\u00e8ixer la pista que puja fins les Marmotes i per la que ara hi circulen un grapat de tot terrenys. Els vegetals a partir de 2.000 m tenen molta dificultat per regenerar-se, l\u2019aigua erosiona el terra i fa cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil el seu creixement.<\/p>\n\n\n\n
Aqu\u00ed hauria de raure el debat. Els francesos han tancat totes les pistes per a cotxes per sobre de 2.000 m per evitar la no regeneraci\u00f3 del terreny. Fa anys que no es pot anar a Pla Guillem. El mateix efecte ens passa per l\u2019exc\u00e9s de gent que camina per les muntanyes. Des de fa molt temps la pujada a Bastiments no es fa per un cam\u00ed, essent tota la pala sud una avinguda on ja no hi neix res. Hi ha intents de concentrar la gent al cam\u00ed, com a la pujada al xalet, al coll de la Marrana, o a la Portella de Mantet, per\u00f2 l\u2019erosi\u00f3 \u00e9s all\u00e0 i no atura. Un altre aspecte a tenir en compte \u00e9s el dels animals. L\u2019isard, la marmota, el gall fer i la perdiu blanca son els habitants aut\u00f2ctons d\u2019aquests indrets. El risc que el gall fer desaparegui \u00e9s molt alt, i el de la perdiu blanca cada dia ho \u00e9s m\u00e9s, essent cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil trobar un per\u00edode per reproduir-se sense ser molestada.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 el debat no s\u2019hauria de centrar en el tipus de maquin\u00e0ria, sin\u00f3 en la capacitat de regeneraci\u00f3 de l\u2019espai: protegir \u00e0rees de prats perqu\u00e8 la vegetaci\u00f3 pugui regenerar-se de forma natural, amb control de tr\u00e0nsit, evitant la compactaci\u00f3 del s\u00f2l per vehicles o per caminar i afavorir la ressembra natural de les esp\u00e8cies natives i implementar t\u00e8cniques de corretges de terra per evitar l\u2019erosi\u00f3 i afavorir la retenci\u00f3 d\u2019humitat i nutrients. La desaparici\u00f3 de gram\u00ednies en la pista de Marmotes i en els senders de muntanya hauria de disparar l\u2019alarma i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. Aix\u00f2 ens porta directament a preguntar la quantitat de gent que pot rebre l\u2019espai fins que es pugui regenerar. A Vallter hi deuen pujar prop de 180.000 persones a l\u2019any, amb puntes de 7.000 di\u00e0ries. Pot suportar aquesta pressi\u00f3 l\u2019espai?<\/p>\n\n\n\n
La discussi\u00f3 ha de ser sobre quin model es vol, el de la gesti\u00f3 que maximitza l\u2019economia i no es preocupa del territori, deixant de ser atractiu a la fi, o es vol mantenir l\u2019impuls econ\u00f2mic de Vallter fent m\u00e9s \u00e8mfasi a un parc natural que sigui precisament atractiu per la seva gesti\u00f3 natural?<\/p>\n\n\n\n
En l\u2019equilibri, dir\u00e0 tothom. Es pot comen\u00e7ar per posar una barrera a Pla de Molina i fent pagar al cotxe per pujar fins una quantitat m\u00e0xima de gent, tal i com es fa a Fontalba.<\/p>\n\n\n\n
Si limitem l\u2019acc\u00e9s, evitem l\u2019erosi\u00f3 de terra a les pistes i hi fem accions de regeneraci\u00f3, potser s\u00ed que el telecabina \u00e9s millor soluci\u00f3 que no pas com funciona actualment el parc sense recursos.<\/p>\n\n\n\n
La pregunta \u00e9s, estem disposats a fer tot aix\u00f2? Fem el telecabina i limitem alhora el n\u00famero m\u00e0xim de visitants? Volem refer la pista que puja a les Marmotes? reinvertim el que cobrem per pujar? Deixem d\u2019organitzar curses massives?<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s evident que si deixem fer a FGC, amb el seu esperit de gesti\u00f3 empresarial, for\u00e7ar\u00e0 al m\u00e0xim el transport de visitants: la seva pol\u00edtica mediambiental est\u00e0 centrada sobretot en les emissions de carboni. L\u2019exemple de la posada en marxa del vehicle el\u00e8ctric TORGO a N\u00faria mostra que ent\u00e9n la sostenibilitat de forma sui generis, sense la regeneraci\u00f3 de l\u2019espai, nom\u00e9s parlant del carboni.<\/p>\n\n\n\n
En trec tres conclusions: urgir el canvi de filosofia a FGC cap a una sostenibilitat millorada abans de fer el projecte, escoltar als gestors del parc natural com pensen regenerar l\u2019espai, i escoltar propostes dels clubs de muntanya i d\u2019esqu\u00ed sobre els horaris d\u2019acc\u00e9s a la zona. Potser entre tots podrem trobar el cam\u00ed.<\/p>\n