{"id":3030,"date":"2025-08-03T06:11:00","date_gmt":"2025-08-03T04:11:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3030"},"modified":"2025-08-02T18:11:56","modified_gmt":"2025-08-02T16:11:56","slug":"vent-de-cua-per-a-leconomia-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3030","title":{"rendered":"Vent de cua per a l\u2019economia espanyola?"},"content":{"rendered":"\n

Fa pocs dies, quan va sortir la noticia que enguany venien m\u00e9s turistes per\u00f2 que feien menys pernoctacions per culpa de preus elevats, vaig sentir una frase d\u2019un hoteler que em va semblar clau: encara tenim un bon vent de cua des del Covid. Completament d\u2019acord, l\u2019economia espanyola creix pel turisme que va canviar a l\u2019any 2020 i per l\u2019aportaci\u00f3 del govern de Madrid amb fons europeus en inversions. Comen\u00e7o per aquest \u00faltim. Us poso en antecedents. Era l\u2019any 2009 i el govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> va presentar un Pla Espanyol per a l\u2019Est\u00edmul de l\u2019Economia i Ocupaci\u00f3 (Pla E). Al mateix temps el govern anava dient que tenia el sistema bancari m\u00e9s robust del m\u00f3n. El Pla havia de comptar amb mesures de suport a les empreses i fam\u00edlies, foment de l\u2019ocupaci\u00f3, mesures financeres i pressupost\u00e0ries i tamb\u00e9 de modernitzaci\u00f3 de l\u2019economia. En total van ser 50.000 milions d\u2019euros. Les accions van constar en obra p\u00fablica f\u00e0cil i van contribuir a fer que el deute de l\u2019estat creix\u00e9s de manera exponencial en pocs anys, acabant amb la crisi de deute sobir\u00e0: el de l\u2019any 2007 era del 36,1% del PIB i el del 2014 va ser del 97,7%. Ja sabem com va acabar tot all\u00f2, per\u00f2 el que vull mostrar \u00e9s la similitud dels casos: l\u2019economia va b\u00e9, som el pa\u00eds que creix m\u00e9s del m\u00f3n civilitzat… diuen avui, i la major part de les inversions que han arribat amb els fons Next Generation han anat, com amb el Pla Zapatero, a arreglar espais p\u00fablics, no servint per a la modernitzaci\u00f3 de l\u2019economia. Aquests dies trobareu m\u00e0quines a tot arreu enquitranant el pa\u00eds, \u00e9s a dir, modernitzant-lo. Quan em pregunto per la magnitud de tanta incompet\u00e8ncia, sempre arribo a la mateixa conclusi\u00f3: per qu\u00e8 hi ha d\u2019haver pol\u00edtics en alta direcci\u00f3 que s\u00e0piguen el que necessita l\u2019economia del pa\u00eds si el que els preocupa s\u00f3n els vots, les pagues (pr\u00f2pies i al partit) i, com hem vist, la diversi\u00f3 i les festes? Fins que no fem fora el PSOE i el PP, no en sortirem. Amb el risc que el que arribi encara sigui pitjor. Nom\u00e9s ho podem resoldre des de la societat civil fent-hi front, denunciant i plantant cara.<\/p>\n\n\n\n

Anem ara pel segon component del vent de cua, el turisme. Des del Covid el n\u00famero d\u2019hores treballades per ocupat a Espanya han baixat un 3,9%. Per entendre-ho, si agafem com a \u00edndex 100 a finals de 2019, avui els treballadors afiliats o ocupats son 111,9, per\u00f2, sorpresa! El n\u00famero d\u2019hores que treballen t\u00e9 un \u00edndex de 105. M\u00e9s treballadors treballen menys hores totals. Una part podria ser degut a que les hores que manquen no siguin oficials i es paguin en negre, que el treball sigui a temps parcial, o que les baixes de la seguretat social, els permisos per paternitat i altres, siguin la difer\u00e8ncia. O una barreja de totes elles. En uns casos, el treballador que no vol fer m\u00e9s hores perqu\u00e8 l\u2019augment de salari se li acaba emportant en gran part  hisenda, altres perqu\u00e8 cobra per un altre costat, i altres perqu\u00e8 el sistema permet un absentisme fora de lloc. I aix\u00f2 ens porta a una nova reflexi\u00f3: per qu\u00e8 personatges com la ministra Yolanda Diaz<\/strong> poden acumular ocurr\u00e8ncies cont\u00ednuament sense que ning\u00fa ho confronti? Aquesta setmana he conegut el cas de Noruega. Aquest pa\u00eds \u00e9s el m\u00e9s ric del m\u00f3n, amb un fons de la venda del petroli de m\u00e9s de 300.000 milions d\u2019euros, cosa que equival a que, per a cada noruec, li toca 306.000 \u20ac, quan a Espanya ens toca un deute de -33.892 \u20ac\/habitant. Per\u00f2 aquesta riquesa noruega no \u00e9s sin\u00f2nim de progr\u00e9s social. Aix\u00ed, malgrat una inversi\u00f3 de 18.000 \u20ac\/alumne\/any (6.633 \u20ac a Espanya), els resultats escolars noruecs cauen cont\u00ednuament per sota la mitjana de la OCDE des de 2015. Tot i que les despeses en prestacions per malaltia son 4 vegades superiors a la OCDE la productivitat \u00e9s la m\u00e9s baixa dels pa\u00efsos rics i cada treballador pren de mitjana 27,5 dies de baixa\/any, r\u00e8cord absolut. La confian\u00e7a excessiva en l\u2019estat incita als noruecs a endeutar-se de forma massiva (220% dels ingressos), amb la seguretat que l\u2019estat els recollir\u00e0 en cas de dificultat. Tot plegat mostra que l\u2019exc\u00e9s de proteccionisme tamb\u00e9 es pot amagar darrera la riquesa m\u00e9s gran i el problema m\u00e9s greu \u00e9s la desaparici\u00f3 d\u2019ambici\u00f3 en un pa\u00eds on el petroli \u00e9s el 21% del PIB i amb m\u00e9s de 200.000 llocs de treball. Sense productivitat, innovaci\u00f3, gesti\u00f3 amb rigor i estrat\u00e8gia a llarg termini, fins i tot el pa\u00eds m\u00e9s ric pot esdevenir vulnerable, una lli\u00e7\u00f3 per a totes les economies del tipus que siguin.<\/p>\n\n\n\n

Tornem ara al vent de cua. El Covid va canviar la psicologia dels ciutadans del m\u00f3n. Van descobrir que treballar era poc important, que estalviar no valia la pena, que el que calia era viure el moment, Carpe diem<\/em>, i que el futur ser\u00e0 el que sigui. Aix\u00f2 explica el consum en turisme, en concerts, en experi\u00e8ncies, tota una revoluci\u00f3 en l\u2019economia. A Espanya ja coneixem els desequilibris que aix\u00f2 ha comportat: augment de la immigraci\u00f3, desequilibri brutal en el mercat immobiliari, p\u00e8rdua greu de la productivitat, trinxament del valor del treball, desigualtat generacional, progressiva desaparici\u00f3 de la classe mitjana, augment de la pobresa extrema… Llegit a Fran\u00e7a: \u201cla classe mitja no t\u00e9 res, no somnia a vacances, calcula el ple de gasolina, les compres, les factures. Mira el mar a la pantalla, entre dues quotes de cr\u00e8dit. I les fam\u00edlies a casa seva esclaten a 40\u00baC en un apartament mal a\u00efllat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El vent de cua un dia s\u2019acabar\u00e0 per preus elevats, o per manca de recursos dels turistes, i els fons Next Generation tenen data final. Aquest dia la patacada i trencadissa de dents ser\u00e0 com la que va tenir Zapatero, nom\u00e9s que haurem canviat el nom pel de Pedro Sanchez<\/strong>. Resoldre tants desequilibris proporcionats pel vent de cua ser\u00e0 dur, molt dur.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t