{"id":3027,"date":"2025-07-27T03:54:00","date_gmt":"2025-07-27T01:54:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3027"},"modified":"2025-07-25T15:59:12","modified_gmt":"2025-07-25T13:59:12","slug":"franca-consumir-menys-i-treballar-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3027","title":{"rendered":"Fran\u00e7a: consumir menys i treballar m\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n

La setmana passada, l\u2019endem\u00e0 del dia de la festa nacional, el primer ministre franc\u00e8s Fran\u00e7ois Bayrou<\/strong> va fer un discurs catastr\u00f2fic. Va decidir explicar tota la veritat als francesos. Fa temps que l\u2019economia francesa no va b\u00e9 i els intents de fer-ho veure a la ciutadania son en va. Emmanuel Macron<\/strong> mateix, en el primer consell de ministres del seu segon mandat, el 24 d\u2019agost de 2022, va comen\u00e7ar el seu discurs evocant la Fi de l\u2019Abund\u00e0ncia: Aix\u00f2 que estem experimentant \u00e9s de l\u2019ordre d\u2019un gran canvi o d\u2019una gran agitaci\u00f3. Ho deia arran de la crisis energ\u00e8tica, de la guerra d\u2019Ucra\u00efna i de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic. L\u2019oposici\u00f3 li va dir que \u201cmai hi ha hagut abund\u00e0ncia, sin\u00f3 irresponsabilitat, malbaratament, mercantilitzaci\u00f3 de tot…  el president ha conduit el pa\u00eds contra el mur rebutjant la reforma i privilegiant la despesa il\u00b7limitada\u201d. Durant tres anys Fran\u00e7a ha intentat tenir un govern estable per fer front a aquesta situaci\u00f3 i no ha sigut capa\u00e7 de fer-ho. Tot i que el sistema electoral \u00e9s a dues voltes, i permet fer majories s\u00f2lides per governar, ara ja no \u00e9s possible.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a viu una situaci\u00f3 econ\u00f2mica dif\u00edcil, amb un d\u00e8ficit pressupostari dels ministeris entre el 36% del 2024 i el 52% del 2023, amb un d\u00e8ficit de tot l\u2019estat del 5,8% sobre PIB, el m\u00e9s alt d\u2019Europa, que porta a un deute del 114% del PIB, amb una despesa fora de control que fa sospitar que ser\u00e0 dif\u00edcil que pugui resoldre sense patir molt. El Pla Bayrou vol congelar la despesa arreu (menys defensa), retallar 44.000 milions, reduir 3.000 funcionaris, posar un impost solidari a les grans fortunes i treballar m\u00e9s reduint dos dies festius a l\u2019any. El pla vol passar a un d\u00e8ficit p\u00fablic del 2,8% el 2029. Si no ho fan, el pagament anual d\u2019interessos podria arribar a 100.000 milions i cavar la tomba de Fran\u00e7a i d\u2019Europa a la que est\u00e0 lligada.<\/p>\n\n\n\n

El problema de Fran\u00e7a \u00e9s pol\u00edtic i cultural. Una societat que s\u2019ha acostumat a que li siguin concedides totes les demandes socials, ben administrades per bons funcionaris, ha portat a una pressi\u00f3 fiscal que ha acabat enfonsant la cultura de l\u2019esfor\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Si mirem l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019indicador econ\u00f2mic que coneixem com a productivitat total dels factors (PTF), Fran\u00e7a no est\u00e0 tan malament, amb un creixement modest i estable des de 2013, com It\u00e0lia, Espanya, Portugal i Gr\u00e8cia. En canvi pa\u00efsos com Alemanya, Holanda, Su\u00e8cia i Regne Unit han augmentat la seva productivitat en aquests anys. Qu\u00e8 li passa a Fran\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Per pagar el benestar de treballar menys, Fran\u00e7a ha hagut de fer esfor\u00e7os per trobar sectors amb una productivitat elevada, com l\u2019energia nuclear, Airbus, i aeroespacial, drassanes, el tren d\u2019alta velocitat, certa qu\u00edmica industrial, armament… sectors en els que darrerament ha comen\u00e7at a flaquejar. Nom\u00e9s Airbus i l\u2019armament (d\u2019aqu\u00ed que la despesa no baixa) queden com a sectors que estiren l\u2019economia. Al no poder crear m\u00e9s valor afegit amb sectors punters en l\u2019economia, la pressi\u00f3 fiscal ha anat pujant per mantenir el benestar prom\u00e8s i aix\u00f2 ha afectat a la superviv\u00e8ncia de les pimes industrials franceses.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impost de successions a Fran\u00e7a ha estat tradicionalment alt. Moltes fam\u00edlies de pimes veuen inviable mantenir l\u2019empresa un cop el fundador marxa, al no poder suportar una c\u00e0rrega fiscal inassumible (a Catalunya hi ha algun cas d\u2019aquests, gestionats amb discreci\u00f3 familiar). La soluci\u00f3 \u00e9s la venda de la pime a empreses m\u00e9s grans, sovint estrangeres. A partir dels anys 60 ha existit a Fran\u00e7a una cultura forta de drets socials i d\u2019estabilitat laboral, mentre les generacions posteriors de les fam\u00edlies empresarials sovint van preferir una vida assalariada, estable i protegida pel sistema p\u00fablic, o b\u00e9 orientada a professions liberals, abans que assumir el risc i la c\u00e0rrega de liderar la pime familiar. El mercat laboral franc\u00e8s i el sistema educatiu ha estat m\u00e9s de formaci\u00f3 t\u00e8cnica o administrativa que no pas d\u2019esperit emprenedor. La regulaci\u00f3 burocr\u00e0tica francesa ha sigut exigent per a les pimes, fent dif\u00edcil superar problemes interns, la inversi\u00f3 necess\u00e0ria i l\u2019adaptaci\u00f3 a canvis tecnol\u00f2gics. En el mateix sentit la pressi\u00f3 fiscal per a pimes, sense tenir una estructura fiscal com la dels grans grups, \u00e9s superior en un clar desavantatge. Si comparem amb el Mittelstand (pime familiar) alemany, s\u2019observa que les pimes alemanyes han estat m\u00e9s afavorides per a la successi\u00f3, l\u2019acompanyament i per una cultura familiar orientada a la continu\u00eftat, amb l\u2019orgull del llegat empresarial. A It\u00e0lia del nord hi trobem una situaci\u00f3 semblant.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, Fran\u00e7a \u00e9s el pa\u00eds amb major protecci\u00f3 social del m\u00f3n, amb pensions generoses, cobertura sanit\u00e0ria, subsidis d\u2019atur i prestacions familiars d\u2019habitatge. Tamb\u00e9 la regulaci\u00f3 laboral \u00e9s molt estricta, molt garantista per l\u2019assalariat, essent una barrera per a les pimes per la flexibilitat i la competitivitat, amb costos addicionals que s\u00ed poden assumir les grans empreses i no les pimes.<\/p>\n\n\n\n

El sistema de protecci\u00f3 social franc\u00e8s, tot i ser un pilar de cohesi\u00f3 social, dificulta la renovaci\u00f3 del teixit industrial i afebleix les pimes davant la compet\u00e8ncia internacional. \u00c9s evident que una part molt important de la societat francesa defensa aquest model com una font de benestar col\u00b7lectiu, d\u2019estabilitat social i d\u2019igualtat d\u2019oportunitats. Per aix\u00f2 explicar la veritat far\u00e0 mal: all\u00f2 que pensen i demanen, no \u00e9s possible en la quantitat que volen.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a ha anat massa lluny amb un model econ\u00f2mic que toca canviar. L\u2019\u00faltima vegada que va
passar aix\u00f2 va acabar amb la Revoluci\u00f3 Francesa al 1789.<\/p>\n\n\n\n

Mentre he anat escrivint l’article he percebut clarament quin seria el futur de Catalunya amb el continu tancament de pimes industrials. Fran\u00e7a \u00e9s el mirall on hi podem veure el nostre futur. Passa, tamb\u00e9, per la fi de l\u2019abund\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t