![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/image-1.png\")
<\/a><\/figure>\nInsisteixo sovint en que el benestar que tenim \u00e9s fruit del valor afegit que l\u2019economia \u00e9s capa\u00e7 de desenvolupar. Des de la passivitat, des del sof\u00e0, no es crea valor, i sense aix\u00f2 no hi ha benestar. Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s important el treball que crea valor. Al m\u00f3n de l\u2019economia en diem productivitat total dels factors: l\u2019economia del desenvolupament, de l\u2019efici\u00e8ncia, de la recerca i de la innovaci\u00f3. La hist\u00f2ria ens mostra que bona part d\u2019aquesta productivitat es deu a l\u2019\u00fas de l\u2019energia, tant quan es va inventar el foc, com quan es va utilitzar la tracci\u00f3 animal, la hidr\u00e0ulica o l\u2019e\u00f2lica. Per\u00f2 el gran salt que va fer la humanitat en productivitat va ser quan es va saber dominar l\u2019energia f\u00f2ssil. All\u00f2 va permetre que la m\u00e0quina s\u2019estengu\u00e9s arreu, que acab\u00e9s naixent l\u2019electricitat, la telefonia, l\u2019autom\u00f2bil, l\u2019avi\u00f3, el vaixell… Productivitat \u00e9s doncs, en bona part, sin\u00f2nim d\u2019energia.<\/p>\n\n\n\n
Vaig comen\u00e7ar a treballar a Papelera la Confianza el 1981 i la productivitat era de 72.000 \u20ac\/any per persona (euros d\u2019avui). Aquest 2025 ser\u00e0 de 585.000 \u20ac\/any per persona, 8 vegades m\u00e9s, tot i la mateixa activitat. Quina \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019aquesta productivitat?<\/p>\n\n\n\n
Cont\u00e9 quatre fases. La primera fou la de 1981 a 1990, despr\u00e9s del segon xoc petrolier i de l\u2019arribada de la democr\u00e0cia. Tant els costos energ\u00e8tics com els nous drets laborals van fer miques els marges industrials. La soluci\u00f3 va ser fer m\u00e9s amb el que es tenia, una acci\u00f3 frugal. Sense cr\u00e8dit bancari, va fer falta imaginaci\u00f3, coneixement i esfor\u00e7 per modificar la l\u00ednia de producci\u00f3 de la \u2018m\u00e0quina 1\u2019, amb els mateixos operaris i enginyeria interna. Es va passar de 3.400 tones\/any a 14.000 t\/any incorporant maquin\u00e0ria d\u2019ocasi\u00f3, modificant, estalviant energia i construint una m\u00e0quina de recobrir paper amb polietil\u00e8 per extrusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La segona fase fou purament energ\u00e8tica. La crisi de la pesseta al 1992 va suposar una p\u00e8rdua greu de competitivitat que es va resoldre amb la central de cogeneraci\u00f3 amb un motor de 6,5 MW. All\u00f2 va ser clau per comen\u00e7ar un cam\u00ed on l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica ha estat sempre present. L\u2019\u00e8xit financer, tecnol\u00f2gic i d\u2019equip hum\u00e0 va ser impressionant, fet que va impulsar l\u2019empresa a fer m\u00e9s inversions amb els propis esfor\u00e7os. Aix\u00ed es va ampliar la central amb un nou motor de gas de 6 MW, es va fer el parc d\u2019alta tensi\u00f3 de 132 kV i es va construir la m\u00e0quina 2, sempre amb el far de l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Aix\u00ed va ser com es va superar la crisi dels 90.<\/p>\n\n\n\n
La tercera fase va ser tecnol\u00f2gica i energ\u00e8tica. La globalitzaci\u00f3 feia veure que la productivitat de l\u2019empresa no seria suficient per afrontar la nova situaci\u00f3. Aix\u00ed el 2006 es va decidir ampliar capital per constituir el que ara coneixem com a LC Paper i comen\u00e7ar un projecte d\u2019inversi\u00f3 de 18 milions d\u2019euros amb una nova m\u00e0quina de paper tiss\u00fa. Va posar en marxa el 2009, en plena crisi immobili\u00e0ria. El guany de productivitat i d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica van ser notables, amb un estalvi energ\u00e8tic del 30% gr\u00e0cies a una patent pr\u00f2pia que envia els gasos del motor directament a assecar el paper. Aquell proc\u00e9s en va engegar d\u2019altres, com el desenvolupament de productes amb menys recursos: una tecnologia per fabricar paper d\u2019una sola capa que es comporta com dues, amb una reducci\u00f3 de recursos del 17%, i amb el naixement el 2018 de l\u2019operaci\u00f3 d\u2019integraci\u00f3 vertical, fabricant el producte acabat, llest per a distribuir. Aquesta activitat tamb\u00e9 va portar associada una nova patent per embalar el producte en caixes de cartr\u00f3, obviant el pl\u00e0stic. Fruit de la penetraci\u00f3 d\u2019aquests nous conceptes en producte, va n\u00e9ixer a l\u2019any 2023 la planta de manipulaci\u00f3 de Fornells de la Selva exclusivament per rotlles higi\u00e8nics amb paper no blanquejat en caixes de cartr\u00f3 pels mercats nord-europeus amb transport per tren intermodal.<\/p>\n\n\n\n
La quarta fase \u00e9s on ens trobem avui, amb el repte d\u2019executar una transici\u00f3 energ\u00e8tica important arran dels dubtes regulatoris de la cogeneraci\u00f3, alhora que els mercats de mat\u00e8ries primeres son terriblement vol\u00e0tils, complicant la gesti\u00f3. Per aix\u00f2 vam comen\u00e7ar a explorar solucions renovables, presentant el 2015 el projecte per un parc solar de 4 MW, la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una caldera de biomassa el 2017 i, des de 2021, empenyent per encaixar les peces que falten per poder parlar d\u2019una soluci\u00f3 energ\u00e8tica hol\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, aquest 9 de juliol es va connectar el parc fotovoltaic a la f\u00e0brica. \u00c9s, a dia d\u2019avui, el major parc fotovoltaic de la prov\u00edncia. Aporta el 17% de l\u2019electricitat que la f\u00e0brica necessita. Al mateix temps s\u2019est\u00e0 executant un projecte amb fons Next Generation (PERTE de circularitat) per substituir les fibres vegetals per altres reciclades i s\u2019est\u00e0 treballant per trobar una sortida a la generaci\u00f3 renovable de calor.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 el parc actual nom\u00e9s produir\u00e0 6 GWh dels 35 GWh que necessita la f\u00e0brica, per la qual cosa, si es vol autoconsumir tota l\u2019electricitat, faria falta una generaci\u00f3 fotovoltaica de 22 MW amb 85 MWh de bateries, tot un repte pel futur.<\/p>\n\n\n\n
Explicat tot aix\u00f2, si la f\u00e0brica vol sobreviure, \u00e9s vital que continu\u00ef desenvolupant solucions per tenir els menors costos d\u2019energia, amb la creaci\u00f3 de nous mercats sostenibles, donant valor a una manera de fer diferent, amb menys recursos, zero carboni, zero residus i zero aigua. Aquesta \u00e9s l\u2019escala del repte industrial on els europeus estem immersos.<\/p>\n\n\n\n
La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s: la superviv\u00e8ncia econ\u00f2mica i poder pagar les noves prestacions socials que es generen cada any, nom\u00e9s \u00e9s possible si sabem generar m\u00e9s valor afegit, amb menys mat\u00e8ries primeres, menys energia, m\u00e9s recursos renovables i locals, m\u00e9s automatitzaci\u00f3 i m\u00e9s innovaci\u00f3 de producte i comercial. \u00c9s la nostra hist\u00f2ria, i la meva, de 47 anys de professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n