{"id":302,"date":"2011-02-13T18:07:11","date_gmt":"2011-02-13T17:07:11","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=302"},"modified":"2011-02-13T21:55:01","modified_gmt":"2011-02-13T20:55:01","slug":"coronel-riego-i-internet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=302","title":{"rendered":"Coronel Riego i Internet"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Diumenge vaig tenir una reuni\u00f3 on vaig explicar que la decad\u00e8ncia del sector paperer \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi cultural que suposa Internet. La caiguda de vendes de paper per impressi\u00f3, sobretot de paper estucat, \u00e9s el resultat de la desaparici\u00f3 d’enciclop\u00e8dies i de llibres amb fotografies aix\u00ed com de bona part de la publicitat impresa. Alhora la baixada de vendes de diaris ha fet tancar una m\u00e0quina de paper premsa a Madrid de les quatre que hi havia a Espanya. Explico que els canvis s\u00f3n de gran calat, formant part d’una revoluci\u00f3 cultural i tecnol\u00f2gica que canviar\u00e0 la nostra vida. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la desaparici\u00f3 d’una part del paper recuperat que hi havia al mercat.
\nDilluns veig el meu fill estudiant la revoluci\u00f3 industrial. Ell sap que aquest tema m’apassiona i m’explica que, a m\u00e9s d’haver-hi la dictadura de Primo de Rivera, hi va haver un altre cop d’estat, el del coronel Rafael del Riego que va possibilitar la formaci\u00f3 del govern lliberal durant els anys 1820 a 1823. Li raono que la revoluci\u00f3 industrial, que va comen\u00e7ar a meitat del segle XVIII a Anglaterra, no va arribar a Espanya fins aquest per\u00edode lliberal que va obrir l’economia deixant de ser exclusiva dels senyors feudals. Li dic que la maquinitzaci\u00f3 va permetre per exemple que un taller de fabricaci\u00f3 de paper pass\u00e9s de fabricar 60 kg per dia, quan el fabricava a m\u00e0, a produir 60 kg a l’hora amb una m\u00e0quina; aix\u00f2 va generar augments astron\u00f2mics de productivitat. Precisament l’any 1825 \u00e9s l’any del naixement dels sindicats, fonamentals per possibilitar que la productivitat guanyada amb la revoluci\u00f3 industrial fos repartida a tota la societat. Reflexionant amb tot aix\u00f2 li dic que el moment actual ja no \u00e9s el de repartir els guanys de productivitat, que la globalitzaci\u00f3 ha fet que la productivitat en la majoria de casos estigui en descens, que els sindicats van amb el pas canviat, essent incapa\u00e7os de veure que ara toca el treball responsable i la implicaci\u00f3 en els beneficis de les empreses.
\nDimarts llegeixo a Diari de Girona un article d’opini\u00f3 bolxevic que explica que les empreses privades no fan cap falta per crear treball, que vindr\u00e0 sol quan el consum de les fam\u00edlies remunti, que no s’han de culpar als sindicats per no defensar als que no tenen treball i que, si els treballadors aut\u00f2noms acaben perdent el seu patrimoni al seu pas per l’emprenedoria, \u00e9s el seu problema, per qu\u00e8 s’hi posaven. Trobo que \u00e9s una manera interessant de veure com es crearan els nous llocs de treball, per generaci\u00f3 espont\u00e0nia, sense que ning\u00fa arrisqui res o convertint el sistema a un altre com el de la revoluci\u00f3 comunista de l’any 1917, sistema que ell deu enyorar.
\nA poc a poc es va obrint el debat sobre les noves formes de treball. \u00c9s un cam\u00ed cost\u00f3s, ple de resist\u00e8ncies. Alemanya proposa, gaireb\u00e9 exigeix, a tots els pa\u00efsos d’Europa, relacionar els augments dels salaris amb els guanys de productivitat en lloc de fer-ho amb l’IPC. T\u00e9 tota la ra\u00f3 perqu\u00e8 el sistema que mitja Europa havia consolidat era que al treball s’hi anava, es feia pres\u00e8ncia i ja n’hi havia prou. El sistema de treball havia arribat al punt de creure que tothom tenia dret a tot sense cap esfor\u00e7: es podia tenir un absentisme del 10 o el 15% (perqu\u00e8 era un dret) es podia treballar amb els bra\u00e7os caiguts (perqu\u00e8 la intensitat del treball atempta contra els drets humans),… en fi, el sistema s’havia aborregat. Ha fet falta la compet\u00e8ncia de pa\u00efsos que volen prosperar i lluitar per fer veure que el nostre sistema s’havia deformat, que l’augment de productivitat derivat de la revoluci\u00f3 industrial havia arribat a relaxar exageradament el treball.
\nLligar el salari amb la productivitat \u00e9s fixar-lo amb l’esfor\u00e7, i aix\u00f2 \u00e9s imprescindible en el m\u00f3n que ve: qui m\u00e9s s’esforci i treballi, m\u00e9s recompensa ha de tenir. Els sindicats no ho veuen clar pel fet que encara pensen que hem de continuar repartint els guanys de productivitat, guanys que ara no hi ha. El m\u00f3n global ha canviat la manera d’entendre les relacions econ\u00f2miques i for\u00e7a a fer les coses transparents i senzilles, sense trampes. No ser\u00e0 f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3 a aquest canvi d’evoluci\u00f3 salarial. Primer perqu\u00e8 ning\u00fa est\u00e0 disposat a perdre poder adquisitiu, despr\u00e9s perqu\u00e8 n’hi ha molts que viuen privilegis de treballar poc i, finalment, perqu\u00e8 molts treballadors no es fien que els guanys de productivitat es quedin a les empreses i no vagin a engreixar les butxaques d’alguns empresaris o directius.
\nPer tant la soluci\u00f3 haur\u00e0 de passar per la transpar\u00e8ncia i l’acceptaci\u00f3 del joc en condicions raonables. Per exemple, si jo fos treballador del BBVA no acceptaria lligar el meu salari a l’evoluci\u00f3 dels resultats del banc mentre el seu president cobra 5,3 milions d’euros a l’any. Si vol ser accionista i obtenir dividends, que inverteixi capital, amb el risc que comporta, per\u00f2 no \u00e9s just que cobri un salari 140 vegades el de la resta de treballadors quan l’esfor\u00e7 \u00e9s el de tots els que treballen a l’empresa que dirigeix.
\nEls canvis de la nostra societat van a molta velocitat. La influ\u00e8ncia d’Internet en l’opini\u00f3 p\u00fablica comen\u00e7a a ser de molt pes, nom\u00e9s hem de mirar cap el Magreb. I ser\u00e0 per aqu\u00ed on vindran moltes solucions. Si els clients es dediquen a demanar \u00e8tica a les empreses, si quan compren demanen que els productes expliquin la proced\u00e8ncia dels seus components, si exigeixen que la producci\u00f3 sigui amable amb el medi ambient, en fi, si exigeixen transpar\u00e8ncia en el que han de comprar, potser arribarem a trobar solucions en la nova economia.
\nEn el segle XIX va ser el coronel Riego qui va fer possible el govern lliberal que va permetre l’inici de la Revoluci\u00f3 Industrial a casa nostra. En el segle XXI potser ser\u00e0 un altre coronel qui ens portar\u00e0 a la Revoluci\u00f3 pertinent. El coronel Internet.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t