La pregunta \u00e9s ret\u00f2rica, perqu\u00e8 \u00e9s segur que els joves hauran de resoldre el m\u00f3n que els haurem deixat. Una cosa diferent \u00e9s si ho tindran f\u00e0cil o no, si ser\u00e0 curt o llarg, si hauran de patir m\u00e9s o menys.<\/p>\n\n\n\n
Es diu que tenim la generaci\u00f3 m\u00e9s ben formada de la hist\u00f2ria, frase que no deixa de ser un t\u00f2pic. Que hagin passat moltes hores a l\u2019aula no \u00e9s sin\u00f2nim que hagin apr\u00e8s el que han d\u2019aprendre per resoldre el seu futur, per exemple a ser resilients. Tinc especial mania amb el concepte de proporci\u00f3 que s\u2019explica a sis\u00e8 de prim\u00e0ria. Fa anys que pregunto als mestres per qu\u00e8 en lloc d\u2019aprofundir en el concepte el salten explicant la regla de tres, quan al curr\u00edculum no hi \u00e9s. La resposta \u00e9s que aix\u00ed \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil avan\u00e7ar temari. S\u00ed, per\u00f2 no han copsat el concepte de proporci\u00f3, ni de relativitat, b\u00e0sics per la vida actual: quan van a comprar, son incapa\u00e7os de veure que un producte \u00e9s m\u00e9s car que un altre. No se\u2019ls acut que el preu l\u2019haurien de dividir pel contingut (kg, litre o metratge).<\/p>\n\n\n\n
Deixant les meves coses, un altre aspecte que \u00e9s conegut \u00e9s la poca lectura que fan els joves. Expliquen que els mateixos mestres novells no llegeixen m\u00e9s enll\u00e0 de 160 car\u00e0cters, que els avorreix la lectura llarga. Com pot una persona arribar a tenir criteri, a reflexionar, si no llegeix? O ensenyar a llegir? Afegim-hi el fet que per la seva formaci\u00f3 els joves ho volen tot al moment, que es cansen aviat de les coses i canvien molt de feina fent de tasta-olles, fet que els impedeix arribar a tenir un nivell de coneixement a la feina notable i arribar a ser bon especialista.<\/p>\n\n\n\n
La Fundaci\u00f3 Vall de Camprodon em va adjudicar enguany un jove de 4rt d\u2019ESO per ajudar-lo a resoldre l\u2019elecci\u00f3 del cam\u00ed a seguir en el batxillerat. Com l\u2019any passat, em van assignar un noi que volia fer enginyeria, bo en matem\u00e0tiques, amb coneixement d\u2019angl\u00e8s, curi\u00f3s, lluitador i amb ganes de ser-ho. Poca cosa hi puc fer si no \u00e9s aprofundir en la vocaci\u00f3 que ja t\u00e9. Seria millor que em passessin tot el curs a veure si en puc pescar algun altre… penso cada any. Al juliol \u00e9s temps de pr\u00e0ctiques de joves universitaris i aquest any a l\u2019empresa n\u2019hi ha dos que fan enginyeria i estic emocionat del nivell i ganes en que els veig. Durant tot l\u2019any tenim joves en pr\u00e0ctiques de segon cicle d\u2019administraci\u00f3, joves que continuaran estudiant ADE o econ\u00f2miques. Per tant, s\u00ed, hi ha bons joves ben formats, existeixen. El problema \u00e9s que, enmig d\u2019una escola que preconitza que el m\u00e9s important \u00e9s ser feli\u00e7, que el nen aprendr\u00e0 quan en tingui necessitat, que no cal demanar-li esfor\u00e7, \u00e9s molt dif\u00edcil que el conjunt d\u2019alumnes acabin la seva formaci\u00f3 amb el nivell adient. Els que jo conec s\u00f3n joves amb fam\u00edlies que tenen clar que cal fer un esfor\u00e7 per arribar a una formaci\u00f3 desitjada.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 hi ha m\u00e9s coses: la mania d\u2019igualar els alumnes per baix, frenant els que m\u00e9s poden avan\u00e7ar, aprovar encara que no s\u2019assoleixi el nivell m\u00ednim, acaba repercutint en el nivell mig de tots. \u00c9s per aix\u00f2 que les capacitats de molts alumnes quan arriben a batxillerat, i m\u00e9s tard a la universitat, no s\u00f3n suficients.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta manca formativa es pot resoldre amb un batxillerat espec\u00edfic, com el Batxibac (doble batxillerat amb el franc\u00e8s), el batxillerat internacional (doble batxillerat amb batxillerat internacional), l\u2019ensenyament alemany de Gymnasium (des de 5\u00e8 de prim\u00e0ria a 2on de batxillerat), i el batxillerat Dual americ\u00e0 (la part en angl\u00e8s es cursa online). Aix\u00f2 est\u00e0 nom\u00e9s a l\u2019abast de les fam\u00edlies que tenen centres espec\u00edfics a prop i que ho poden pagar. Amb la p\u00e8rdua de nivell de formaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 fomentant la privatitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament, cada vegada m\u00e9s lluny d\u2019acabar amb el privilegi elitista que pretenia la Logse el 1990. Una soluci\u00f3 a aix\u00f2 seria que a cada comarca els millors alumnes d\u2019ESO de tots els instituts constitu\u00efssin un grup de batxillerat amb el fi de promoure l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia dels m\u00e9s capacitats, i acompanyar-los a triar el millor itinerari formatiu.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha molts m\u00e9s exemples de joves que triomfen en diferents aspectes, com en rob\u00f2tica, amb la competici\u00f3 VEX Robotics en la que participen en campionats d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia a tot el m\u00f3n, o Robolot, una associaci\u00f3 nascuda el 2001 amb voluntat d\u2019impulsar l\u2019aprenentatge de la tecnologia en \u00e0mbits de programaci\u00f3, rob\u00f2tica educativa, sostenibilitat energ\u00e8tica i projectes STEM. En el m\u00f3n empresarial hi ha activitats per acompanyar joves emprenedors. Un programa d\u2019\u00e8xit \u00e9s el de Search Funds, finan\u00e7ament privat que fa possible que joves emprenedors busquin empreses amb problemes de relleu generacional, o amb dificultats de superviv\u00e8ncia, i vegin l\u2019oportunitat de rellan\u00e7ar-les. Els fons mantenen els joves durant el temps que fan la cerca i els ajuden despr\u00e9s en la implantaci\u00f3 i \u00e9s un \u00e8xit al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tornem a la pregunta: estem formant joves en excel\u00b7l\u00e8ncia per dirigir el futur? S\u00ed, per\u00f2 pocs, no els fem visibles i aix\u00f2 no promou de forma suficient que altres s\u2019afegeixin al carro. Si el sistema s\u2019entossudeix a amagar el frac\u00e0s escolar aprovant sense m\u00ednims, obviant l\u2019esfor\u00e7 per aprendre, si a sobre no acompanyem els que m\u00e9s poden a fer el millor cam\u00ed formatiu, el resultat \u00e9s continuar amb la pobresa pol\u00edtica i la dels dirigents del pa\u00eds (empresaris inclosos). Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que els m\u00e9s formats marxen a un altre pa\u00eds a buscar la seva oportunitat, perdent aix\u00ed els recursos que els hem destinat. La caiguda pel tobogan de la mis\u00e8ria est\u00e0 assegurada.<\/p>\n\n\n\n
Ara m\u00e9s que mai \u00e9s hora de fer visibles els referents de joves excel\u00b7lents que mostrin una actitud de lluita que pot ser \u00fatil perqu\u00e8, els que tenen bones capacitats, acabin de fer el pas per assolir el m\u00e0xim nivell.<\/p>\n