{"id":3016,"date":"2025-07-06T04:37:00","date_gmt":"2025-07-06T02:37:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3016"},"modified":"2025-07-04T14:38:25","modified_gmt":"2025-07-04T12:38:25","slug":"despesa-en-defensa-al-5-del-pib","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3016","title":{"rendered":"Despesa en defensa al 5% del PIB?"},"content":{"rendered":"\n

La setmana passada hi va haver una cimera de l\u2019OTAN a La Haia. L\u2019objectiu de la cimera era que Estats Units no deixi de donar suport militar a Europa, com ho ha fet des de fa decennis. Europa s\u2019ha escapolit d\u2019haver de destinar parts importants del seu pressupost a despesa militar, sota el pretext que era contr\u00e0ria a la guerra. Per\u00f2 ha anat acceptant amb tota la barra que Estats Units pagui una part de la seva seguretat. Quan ha arribat el moment on totes les economies mundials han de frenar l\u2019\u00fas i ab\u00fas del deute (pel perill de col\u00b7lapse), ha portat a Trump<\/strong> a dir que no t\u00e9 per qu\u00e8 pagar la defensa d\u2019Europa. Aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n l\u2019actitud llepaculs del president de l\u2019OTAN Mark Rutte<\/strong> i l\u2019enrenou que ha aixecat el president espanyol Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, dient que no volia acceptar l\u2019augment proposat de despesa militar, aldarull que li ha servit per desviar els problemes de corrupci\u00f3 que l\u2019envolten.<\/p>\n\n\n\n

La veritat \u00e9s que la proposta \u00e9s destinar el 3,5% a defensa i el restant 1,5% a infraestructures per defensa, per exemple el canvi de via ferrovi\u00e0ria de tot l\u2019estat espanyol a ample europeu. Espanya va dedicar el 2024 l\u20191,24% del PIB a defensa i diu que aquest any hi destinar\u00e0 el 2,1%. El daltabaix de l\u2019economia, faci el que faci, ser\u00e0 fort, tant si arriba a 2,1% com si va al 3,5%.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha un principi, anomenat de Ferguson que diu que la despesa en interessos del deute no pot ser superior a la de defensa perqu\u00e8, quan hi hagi un problema militar, no es tindr\u00e0 la capacitat de captar m\u00e9s deute. Quina despesa en interessos t\u00e9 Espanya? Entre el 2,5 i el 2,6% del PIB. El plat est\u00e0 servit: Espanya no t\u00e9 capacitat per augmentar el deute de forma que la despesa en defensa sigui superior al cost del seus interessos, per la qual cosa nom\u00e9s li queda el cam\u00ed que el deute sigui mancomunat per tota la UE, refer la despesa del pressupost (menys serveis socials, menys infraestructures, menys pol\u00edtics, menys funcionaris) o apujar el PIB sense endeutament de forma que el rati d\u2019interessos sobre PIB baixi. Tamb\u00e9 hi ha la possibilitat de no fer res i no augmentar la despesa en defensa.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a, Alemanya i fins i tot It\u00e0lia estan a favor d\u2019aquest corrent d\u2019augment de despesa militar perqu\u00e8 veuen que son capa\u00e7os de produir material, m\u00e0quines, software i andr\u00f2mines militars, cosa que els far\u00e0 cr\u00e9ixer les seves economies industrials, avui estancades. Per\u00f2 Espanya no es troba en aquest ball, havia triat una pista on el creixement es feia amb turisme, amb augment de poblaci\u00f3 immigrant que treballa en tasques de baix valor i havia deixat caure la seva ind\u00fastria. La pista d\u2019Espanya no serveix per a aquest moment i li pot passar que disminueixi de grand\u00e0ria o que col\u00b7lapsi.<\/p>\n\n\n\n

Espanya por dir, \u2018per qu\u00e8 necessito jo tant armament si l\u2019amena\u00e7a real nom\u00e9s \u00e9s Marroc?\u2019 R\u00fassia queda molt lluny, per\u00f2 si no tens aliats que et donin suport per sat\u00e8l\u00b7lit, si menysprees Israel amb els seus productes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, si t\u2019\u00e9s igual que Marroc tingui armes nord-americanes i israelites i tu nom\u00e9s tens els tancs, vaixells i avions fabricats fa anys o que es poden fabricar amb tecnologia vella, com podem estar segurs que Espanya podr\u00e0 fer front a un conflicte amb el Marroc un dia? Si la condici\u00f3 m\u00e9s rellevant de l\u2019OTAN \u00e9s que cada membre ser\u00e0 defensat per la resta davant un conflicte, en el moment que deixes de ser solidari perqu\u00e8 no pots, no et dona la gana, o no t\u2019interessa, quina seguretat pots tenir que els altres membres t\u2019ajudaran aquell dia?<\/p>\n\n\n\n

La soluci\u00f3 est\u00e0 en canviar la pista de ball, en reprendre el nivell en la formaci\u00f3 escolar, professional i universit\u00e0ria, en acompanyar als alumnes excel\u00b7lents a fer el millor cam\u00ed formatiu i a impulsar tota la ind\u00fastria com vinc dient fa setmanes. Fabricar drons, dissenyar intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, produir locomotores de trens, desplegar una infraestructura energ\u00e8tica distribu\u00efda (que faci la xarxa menys vulnerable), canviar l\u2019ample de via de tota la pen\u00ednsula, produir material de suport log\u00edstic (transformant alguna de les f\u00e0briques de cotxes que hauran de tancar), idear software de seguretat, produir avions de transport de militars i llan\u00e7adors de drons… s\u00f3n coses que es poden fer aqu\u00ed, establint la rereguarda d\u2019Europa, amb menjar i provisions per ajudar la resta. Aquest argument pot fer possible augmentar la connexi\u00f3 el\u00e8ctrica i ferrovi\u00e0ria amb Europa i impulsar la venda de productes agroalimentaris.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la credibilitat del pa\u00eds en aspectes tecnol\u00f2gics est\u00e0 completament desautoritzada despr\u00e9s de fracassos en la venda de fragates a altres pa\u00efsos, amb el submar\u00ed que no podia flotar o amb el tren que no passava pel t\u00fanel.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 la primera tasca passa per la formaci\u00f3 de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, per canviar pol\u00edtics que ens fan vergonya per altres amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i coneixement, \u00e9s a dir, instru\u00efts per dirigir. Tothom sap que el servei d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia d\u2019Israel, el Mossad, \u00e9s el m\u00e9s potent del m\u00f3n amb un pa\u00eds de 9 milions d\u2019habitants. Ho fan acompanyant els alumnes que s\u00f3n m\u00e9s brillants des de petits. La depesa p\u00fablica en ensenyament a Catalunya va ser el 2023 del 4,09% del PIB, la d\u2019Israel \u00e9s del 6,5% del PIB.<\/p>\n\n\n\n

Queda clar quin \u00e9s el cam\u00ed, canviar la pista de ball comen\u00e7ant per augmentar primer la despesa en ensenyament i fugir de la mediocritat intel\u00b7lectual en la que s\u2019ha posat la societat espanyola. Joves m\u00e9s formats poden permetre millors pol\u00edtics i construir el futur. A partir d\u2019aqu\u00ed podr\u00edem definir un altre teorema: per tenir una depesa determinada en armament, sempre s\u2019ha de tenir el doble de despesa en ensenyament. Despr\u00e9s dels resultats dels alumnes de sis\u00e8 haurien de sonar totes les alarmes. <\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t