En l\u2019article anterior parlava de la necessitat de disminuir el pes del turisme en l\u2019economia catalana per fer possible que es desenvolupi la ind\u00fastria. Explicava llavors que la millor facilitat de desenvolupament del turisme per raons financeres i de menys complexitat de mercat, i de coneixement, era un obstacle per al desenvolupament de la ind\u00fastria: l\u2019economia \u00e9s com l\u2019aigua, va on ho t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil, escrivia.<\/p>\n\n\n\n
Tothom sembla tenir clar, fins i tot el mateix sector tur\u00edstic, que la quantitat de turistes a Catalunya sobrepassa la capacitat de recursos de l\u2019economia i de la societat i \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019aportar el valor afegit suficient per mantenir els serveis b\u00e0sics de la societat espanyola. En part perqu\u00e8 molts llocs de treball son de baix nivell de coneixement, tamb\u00e9 perqu\u00e8 hi ha un fragment d\u2019aquest treball no declarat. Un fre al desenvolupament vindr\u00e0 pel nou control d\u2019hisenda sobre les pimes, el Verifactu, l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019enregistrar totes les factures i enviar-les a hisenda, fent dif\u00edcil una comptabilitat creativa, amb modificacions posteriors. Un sistema semblant, el SII, ja funciona des de fa anys a les mitjanes i grans empreses. El resultat ser\u00e0 un fre a l\u2019economia oculta, el tancament de molts establiments petits i un augment de preu dels serveis tur\u00edstics. <\/p>\n\n\n\n
El 2016 hi va haver 18 milions de turistes estrangers, mentre que el 2024 han estat 20 milions, en un ritme que sembla que s\u2019ha estabilitzat. D\u2019aquests turistes estrangers, nom\u00e9s 3,35 milions provenien de fora d\u2019Europa, i 1,4 milions van venir per negocis o per motius professionals. Els turistes estrangers haurien de baixar novament fins a 18 milions que hi havia a 2016 si es vol controlar la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El debat sobre l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport es centra just en aquest punt. No cal arribar a 70 milions de passatgers, cal que vinguin m\u00e9s persones de lluny a fer negocis i a visitar-nos per motius professionals. La modificaci\u00f3 de l\u2019aeroport ha de fer possible el tr\u00e0nsit d\u2019avions grans, fent que s\u2019enlairin per la pista llarga actual direcci\u00f3 Gav\u00e0 o allargant la pista curta. El que no \u00e9s necessari \u00e9s augmentar la capacitat de l\u2019aeroport perqu\u00e8 els recorreguts per sota de 1.600 km en el futur es faran amb tren.<\/p>\n\n\n\n
La penetraci\u00f3 tan gran i r\u00e0pida del turisme en els darrers anys ha comportat un augment notable de la poblaci\u00f3 immigrant, amb l\u2019accentuaci\u00f3 dels problemes d\u2019habitatge, de serveis, com salut i ensenyament, de recursos com l\u2019aigua, a m\u00e9s de la concentraci\u00f3 en certes \u00e0rees urbanes, amb la conseg\u00fcent transformaci\u00f3 cultural i econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
Algun pol\u00edtic planteja que no es pot frenar el turisme perqu\u00e8 significar\u00e0 un augment de l\u2019atur. \u00c9s una certesa palpable, ra\u00f3 per la qual fa anys que explico que, en la transici\u00f3 cap a una nova economia, caldr\u00e0 una reconversi\u00f3 de llocs de treball des de sectors amb atur a altres sectors amb necessitats. Per\u00f2 el que no pot ser \u00e9s que aquest argument de p\u00e8rdua de treball ens condemni a una pobresa irreversible pel fet que estem clavats econ\u00f2micament a sectors que no aporten prou valor afegit. No ha de ser massa dif\u00edcil reconvertir un cambrer o un ajudant a un operari de la construcci\u00f3. Sabem que cal rehabilitar 2 milions d\u2019habitatges i construir-ne 80.000 de nous. La construcci\u00f3 nova demanaria uns 70.000 operaris nous durant 5 anys. Per a la rehabilitaci\u00f3 durant 15 anys necessitar\u00edem 12.000 operaris m\u00e9s. Si dels 400.000 treballadors lligats a l\u2019hostaleria en perdem uns 40.000, per l\u2019ajust des de 20 a 18 milions de turistes, no sembla pas exagerada la reconversi\u00f3 al m\u00f3n de la construcci\u00f3 i al m\u00f3n de la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta reconversi\u00f3 de l\u2019economia \u00e9s fonamental per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica i econ\u00f2mica. Cal adaptar el teixit a les noves situacions de l\u2019economia i els recursos humans seran molt importants per continuar pagant l\u2019estat del benestar. Aix\u00f2 demana controlar l\u2019atur i l\u2019absentisme, programar una formaci\u00f3 professional per treballadors d\u2019altres sectors, i potenciar molt m\u00e9s la formaci\u00f3 professional de cicle superior.<\/p>\n\n\n\n
Com es pot reconvertir el turisme a visitants amb m\u00e9s despesa? Posar una taxa tur\u00edstica elevada pot no ser suficient. Una acci\u00f3 diferent seria la d\u2019apujar l\u2019IVA del turisme. A Espanya, a It\u00e0lia i a Fran\u00e7a aquest IVA \u00e9s del 10%. A Portugal els hotels son al 6%, la restauraci\u00f3 al 13% i el c\u00e0tering i pisos tur\u00edstics al 23%.<\/p>\n\n\n\n
Es pot fer m\u00e9s per impulsar la industria? Segur, per\u00f2 hi ha d\u2019haver la voluntat de fer-ho, interioritzar que la ind\u00fastria aporta coneixement, valor afegit i benestar. I avui no \u00e9s aix\u00ed, car encara es veu la ind\u00fastria com un sector negatiu per a la societat. En alguns materials educatius, l\u2019estereotip de la ind\u00fastria encara \u00e9s el dibuix de la nau amb una xemeneia amb fum negre…. L\u2019estereotip no \u00e9s l\u2019electr\u00f2nica, ni les energies renovables, ni la qu\u00edmica de l\u2019hidrogen, ni la fabricaci\u00f3 de cotxes… \u00e9s la producci\u00f3 el\u00e8ctrica amb carb\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Cal prendre mesures per facilitar la ind\u00fastria, com augmentar la velocitat de permisos urban\u00edstics i ambientals, deduir de la base impositiva el valor de les noves inversions, deixar llibertat d\u2019amortitzaci\u00f3 a les inversions en maquin\u00e0ria, afavorir fiscalment la descarbonitzaci\u00f3 i la recerca aplicada, fer que el sector p\u00fablic compri nom\u00e9s productes baixos de carboni, impulsar m\u00e9s els cr\u00e8dits per inversions per mesures de sostenibilitat. Nom\u00e9s son idees per si es vol continuar sent industrials: els pol\u00edtics catalans diuen que hem d\u2019arribar al 25% del PIB industrial, per\u00f2 no s\u2019adonen que son ells els que impedeixen el cam\u00ed per arribar-hi.<\/p>\n