Despr\u00e9s de la globalitzaci\u00f3 liderada per Xina a partir de l\u2019any 1990, la ind\u00fastria catalana ha anat perdent pes en l\u2019economia, quedant amb un 19% del PIB. Poc a poc l\u2019economia ha anat cap altres sectors m\u00e9s arrecerats de la compet\u00e8ncia internacional.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019economia \u00e9s com l\u2019aigua, sempre va on t\u00e9 el cam\u00ed m\u00e9s f\u00e0cil. Fa molts anys Jordi Nadal<\/strong>, especialista en la hist\u00f2ria industrial de Catalunya, va participar en unes jornades sobre el paper a Sarri\u00e0 de Ter. Ens va explicar que el paper va entrar a Europa amb els \u00e0rabs, essent el primer punt de fabricaci\u00f3 a X\u00e0tiva i a partir d\u2019aqu\u00ed va anar pujant cap Europa per les terres de Val\u00e8ncia, La Riba, Capellades, Sant Joan les Fonts… per entrar a Fran\u00e7a. Llavors, com s\u2019explica que el Pa\u00eds Basc arrib\u00e9s a ser un cl\u00faster del paper durant el segle XX si estava lluny del Mediterrani? La ra\u00f3 cal buscar-la en l\u2019acer. Des de Bilbao s\u2019exportava acer al mar B\u00e0ltic, on hi havia grans drassanes. L\u2019acer primer provenia del nord de Su\u00e8cia, amb la particularitat que durant l\u2019hivern el golf de B\u00f2tnia es gelava i no deixava transportar l\u2019acer per mar. Aquest fet va ser una gran oportunitat per l\u2019acer de Bilbao, fins que els suecs van construir una l\u00ednia de ferrocarril per baixar el seu acer fins on el mar no estava gelat. Els vaixells bascos anaven al Mar B\u00e0ltic i no tenien retorn de mercaderia, per la qual cosa van trobar la mat\u00e8ria primera que pagu\u00e9s el retorn dels vaixells: la pasta de paper. Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia son hist\u00f2ricament grans productors de pasta de pi gr\u00e0cies a les grans extensions de boscos i la sortida de la pasta cap a nous mercats ib\u00e8rics era per a ells una bona oportunitat. Aix\u00ed va ser com la ind\u00fastria del paper es va desenvolupar al Pa\u00eds Basc, gr\u00e0cies a tenir costos log\u00edstics de la pasta molt baixos per gaudir d\u2019un retorn a baix preu. \u00c9s un bon exemple per explicar que l\u2019economia es desenvolupa on hi ha les millors oportunitats que es tradueixen en beneficis empresarials, m\u00e9s inversions, m\u00e9s coneixement i m\u00e9s llocs de treball.<\/p>\n\n\n\n La ind\u00fastria catalana est\u00e0 en un moment cr\u00edtic: pot tornar a cr\u00e9ixer o pot entrar en un declivi per no poder fer front a la ind\u00fastria exterior, sigui la turca, la xinesa, la vietnamita o la indon\u00e8sia. Per aix\u00f2 cal fer coses que el m\u00f3n empresarial ve clamant des de fa temps, com la desburocratitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria. Per\u00f2, com l\u2019aigua, o com l\u2019exemple del paper al Pa\u00eds basc, cal evitar que altres sectors de l\u2019economia ho tinguin m\u00e9s f\u00e0cil per desenvolupar-se que no pas la ind\u00fastria. Nom\u00e9s aix\u00ed, controlant els sectors m\u00e9s fluents i ajudant als sectors amb m\u00e9s restriccions, podrem obtenir un equilibri que ens interessi.<\/p>\n\n\n\n El primer factor important \u00e9s el finan\u00e7ament. Construir un hotel o un bloc d\u2019apartaments per turisme, fins i tot un restaurant, pot obtenir finan\u00e7ament hipotecari a 20 o m\u00e9s anys amb tipus d\u2019inter\u00e8s raonable. Construir un hotel de 4 estrelles de 100 habitacions pot tenir un cost de 13,5 milions i, si \u00e9s de 500 habitacions, pot ser de 67,5 milions o de 130 milions si \u00e9s de 5 estrelles. Aquestes inversions es poden finan\u00e7ar amb grans fons d\u2019inversi\u00f3, asseguradores, fons de pensions o amb fons sobirans per a projectes de gran volum. Com que la garantia \u00e9s hipotec\u00e0ria, es pot trobar finan\u00e7ament en el mateix sector bancari, es pot finan\u00e7ar a trav\u00e9s de Condohotels, on les habitacions o apartaments es venen a diferents propietaris que cedeixen la gesti\u00f3 a una cadena hotelera. En definitiva, hi ha un ventall de solucions financeres que funcionen perqu\u00e8 la garantia \u00e9s hipotec\u00e0ria, fent que la inversi\u00f3 sigui f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el que vull indicar amb aix\u00f2 \u00e9s que cap pime industrial pot obtenir finan\u00e7ament al mercat, amb amortitzacions de m\u00e9s de 15 anys, per 13,5 milions, i molt menys per 130 milions, per construir una f\u00e0brica on la maquin\u00e0ria sigui el 80% de la inversi\u00f3. Com que no es pot constituir una hipoteca, el finan\u00e7ament no passar\u00e0 de 7 anys, a menys que no hi intervingui el sector p\u00fablic com ICF, CDTI o el mateix BEI (Banc Europeu d\u2019Inversions) per a empreses m\u00e9s grans.<\/p>\n\n\n\n Tothom es queixa per la ra\u00f3 per la que les pimes tenen una mida petita, no veient que \u00e9s perqu\u00e8 els entrebancs per sobreviure son molt superiors als d\u2019altres sectors. Com es pot fer una inversi\u00f3 industrial de 30 o 60 milions amb cr\u00e8dits a 7 anys? O l\u2019empresa t\u00e9 una tresoreria elevada, t\u00e9 socis amb capacitat d\u2019aportar el capital de la major part de la inversi\u00f3, o el projecte no es podr\u00e0 fer, o haur\u00e0 de ser comprat per una empresa m\u00e9s gran. La via de la borsa petita no sembla pas haver funcionat.<\/p>\n\n\n\n Afegim a tot aix\u00f2, la complexitat competitiva de la ind\u00fastria catalana, havent de vendre a tot el m\u00f3n des del Mediterrani (lluny de l\u2019Atl\u00e0ntic), de suportar costos regulatoris que altres mercats no tenen, de tenir un preu de l\u2019energia m\u00e9s alt que els competidors, de tenir un mercat laboral desganat, amb poques ganes de treballar, amb una administraci\u00f3 que va a la contra… el resultat \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil muntar un bar a la costa, una discoteca, un xiringuito a la platja, un hotel de luxe, que no pas muntar una instal\u00b7laci\u00f3 industrial amb un cost de 5, 30 o 300 milions. De fet, el turisme sempre ha estat lligat al sector immobiliari, essent aquest el principal tractor de l\u2019economia al voltant del turisme.<\/p>\n\n\n\n Encara que l\u2019argument sembli inversemblant, la realitat dels mercats econ\u00f2mics \u00e9s que sovint van on \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil, tot i que no sigui el m\u00e9s convenient per un pa\u00eds. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la que, si es vol arribar a tenir de nou el 25% del PIB industrial, cal que la pol\u00edtica industrial esdevingui proactiva i deixi de ser passiva.<\/p>\n