Com cada mat\u00ed faig el meu passeig per Besal\u00fa a l\u2019hora que els nens entren a l\u2019escola. M\u2019agrada veure les cares d\u2019il\u00b7lusi\u00f3, de son, de desgana, d\u2019alegria al trobar els amics… \u00c9s el futur, em dic cada dia que hi passo, per\u00f2 alhora em q\u00fcestiono si seran capa\u00e7os de resoldre l\u2019embolic que els deixem.<\/p>\n\n\n\n
He explicat sovint que els anys des de 1945 fins a 1970 van ser un per\u00edode virtu\u00f3s, arran de la reconstrucci\u00f3 del desastre de la segona guerra mundial. Durant aquells anys, fruit de l\u2019acord de Bretton Woods entre pa\u00efsos, el m\u00f3n va cr\u00e9ixer com mai en productivitat i en benestar. Aquell per\u00edode de pol\u00edtiques keynesianes es va esgotar a finals dels anys 60 i va ser trinxat per les crisis del petroli dels anys 73 i 78. La sortida a aquella d\u00e8cada perduda dels 70 va ser la d\u2019una nova economia de desregulaci\u00f3 financera que va anar acompanyada de la introducci\u00f3 de l\u2019ordinador personal als anys 80 i que va acabar amb el desplegament d\u2019Internet a l\u2019any 1995. All\u00f2 va coincidir amb el naixement de la globalitzaci\u00f3, amb el tancament de la ind\u00fastria al m\u00f3n occidental, i va traslladar l\u2019economia cap a sectors on no hi havia compet\u00e8ncia internacional, com l\u2019immobiliari, la construcci\u00f3, el turisme i els serveis financers.<\/p>\n\n\n\n
Com vaig recordant, tots aquests moviments es van fer introduint m\u00e9s diner al sistema, provocant bombolles immobili\u00e0ries, tamb\u00e9 productives i, com no, de serveis p\u00fablics que nom\u00e9s es podien pagar amb deute. La p\u00e8rdua de productivitat deguda a la desaparici\u00f3 de la ind\u00fastria va ser notable i, si no s\u2019ha notat, ha estat perqu\u00e8 el m\u00f3n occidental s\u2019ha endeutat m\u00e9s i m\u00e9s per amagar el seu efecte.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta fugida endavant ara t\u00e9 un risc greu de fer petar el sistema. La major part del deute el tenen els estats, per\u00f2 la suma del deute p\u00fablic i privat \u00e9s esfere\u00efdora, amb Jap\u00f3 que t\u00e9 un 400% del PIB, Estats Units un 270%, Fran\u00e7a amb un 250%, It\u00e0lia amb un 230%, Espanya amb un 230%, i Alemanya amb un 160% del PIB. Aix\u00f2 significa que els interessos a pagar per aquest deute total tinguin un pes avui del 6,25% sobre el PIB a Fran\u00e7a, del 6,86% a Estats Units i del 5,64% a Espanya, que suposen alhora un total del 8% del pressupost. Si un dia els tipus d\u2019inter\u00e8s pugen un punt m\u00e9s (i els bancs centrals no poguessin contenir el moviment), el m\u00f3n entrar\u00e0 en col\u00b7lapse perqu\u00e8 el pressupost quedar\u00e0 minvat completament pel pagament del deute (augmentant progressivament cada any el pes de l\u2019inter\u00e8s). La situaci\u00f3 d\u2019ara \u00e9s la d\u2019estar dalt un volc\u00e0 a punt d\u2019explotar, ra\u00f3 per la qual cal treballar amb la m\u00e0xima celeritat per frenar la caiguda pel pendent.<\/p>\n\n\n\n
Com ho podem fer? Retornant al valor b\u00e0sic d\u2019una economia: crear benestar a partir de la Productivitat Total dels Factors. S\u2019ha d\u2019acabar radicalment l\u2019\u00fas del deute pel consum p\u00fablic i privat, sigui per pagar pensions, per pagar despeses socials o estructures burocr\u00e0tiques ineficients. En canvi, cal augmentar el deute en la transformaci\u00f3 de l\u2019economia, all\u00f2 que volien fer els fons Next Generation, i no han fet, perqu\u00e8 els pol\u00edtics no han sabut, o no han volgut, fer. Estats Units i Alemanya inverteixen el 3% del PIB en investigaci\u00f3, desenvolupament i en innovaci\u00f3, Espanya un 1,4% i Catalunya un 1,9%. Invertir en I+D+i, a m\u00e9s de fer-ho en ensenyament, son la clau per donar la volta a la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 aquest moviment no s\u2019ha de quedar nom\u00e9s en els centres de recerca i en les universitats, \u00e9s essencial que arribi a les pimes. Cal tornar a engegar el moviment que va tenir la revoluci\u00f3 industrial de meitat del segle XIX, quan tothom volia construir una f\u00e0brica del que fos: la gent anava a les fires mundials a copiar i a agafar idees per produir coses noves. Avui haur\u00edem de crear un moviment semblant, una ona col\u00b7lectiva, capa\u00e7 de robotitzar part del camp, la log\u00edstica, la producci\u00f3 industrial, d\u2019entrar massivament la IA a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica i privada, descarbonitzar completament l\u2019economia, produir nom\u00e9s el que es necessita, viatjar on \u00e9s possible…<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 ens falta per generar aquest moviment? Sobretot relat i voluntat de fer-ho. Primer tenir clar que aquest \u00e9s el cam\u00ed. Cal desprendre\u2019s de moviments que no vagin en la direcci\u00f3 de crear valor afegit, de defensar al que no vol treballar, del bonisme simple, cal canviar el subsidi (d\u2019atur i d\u2019ingr\u00e9s m\u00ednim vital) per un acc\u00e9s al treball (la canya i ensenyar a pescar abans que donar el peix), substituir els pol\u00edtics que no entenguin el moment hist\u00f2ric actual i nom\u00e9s actu\u00efn amb batalletes primitives. Si a meitat del segle XIX va ser possible, per qu\u00e8 ara no ho hauria de ser?<\/p>\n\n\n\n
En aquell moment de la hist\u00f2ria es venia d\u2019una obertura de l\u2019economia catalana cap a l\u2019Atl\u00e0ntic (la globalitzaci\u00f3 de llavors) que va impulsar la manufactura manual i els productes del camp (l\u2019aiguardent). L\u2019arribada de la m\u00e0quina que substitu\u00efa la manufactura artesanal va ser el gran revulsiu, acompanyat d\u2019un flux financer provinent dels negocis amb Am\u00e8rica (els indianos).<\/p>\n\n\n\n
Avui tenim una cosa semblant davant els ulls: la ind\u00fastria de Catalunya t\u00e9 encara un teixit important exportador que \u00e9s susceptible de transformar-se si sap recollir els aven\u00e7os de la rob\u00f2tica, de la automatitzaci\u00f3 i de la IA. El finan\u00e7ament l\u2019hem de trobar en formes h\u00edbrides entre bancs, capital de Family office i finan\u00e7ament p\u00fablic com l\u2019ICF (estaria b\u00e9 que Acci\u00f3 copi\u00e9s com ho fa CDTI, recuperant part dels cr\u00e8dits concedits). Nom\u00e9s cal creure-ho, treure la gent que no sap gestionar el cam\u00ed i comen\u00e7ar a treballar. Catalunya ho pot fer i els nens de l\u2019escola d\u2019avui ho hauran de poder desenvolupar!<\/p>\n