![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/image-1.png\")
<\/a><\/figure>\nAnem sentint com una piconadora que l\u2019economia espanyola \u00e9s la que va millor d\u2019Europa i que \u00e9s un exemple pels altres pa\u00efsos. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que l\u2019economia espanyola creix, vaig insistint, per l\u2019entrada desmesurada d\u2019immigrants que aporten el seu consum de b\u00e9ns b\u00e0sics i provoquen un increment del PIB de l\u20191%, per l\u2019augment de turistes que arriben (aportant un altre 1%) i per la despesa p\u00fablica que acaba contribuint en la resta. El mecanisme pervers \u00e9s mantenir el creixement del PIB nom\u00e9s per poder augmentar el deute de l\u2019estat. Com que el sector financer estima que aquest deute no \u00e9s perill\u00f3s si no puja en relaci\u00f3 al PIB, la pol\u00edtica econ\u00f2mica va dirigida a augmentar de la forma que sigui el creixement, encara que aix\u00f2 faci mal al pa\u00eds. Per entendre-ho, des de 2016 fins a 2024 l\u2019augment de la massa monet\u00e0ria M2 a Espanya ha estat del 38,8% i el deute p\u00fablic un 39,7%, mentre que el PIB ha crescut en aquest mateix per\u00edode un 25,1%. La massa monet\u00e0ria M2 mesura la quantitat de diners disponibles a l\u2019economia espanyola. Inclou els bitllets, les monedes, els dip\u00f2sits a la vista, els comptes d\u2019estalvi i els dip\u00f2sits a curt termini i tamb\u00e9 el diner creat quan un banc fa un cr\u00e8dit. Aix\u00ed, quan el deute de l\u2019estat el compren els bancs comercials i el BCE, tamb\u00e9 creen liquiditat M2. D\u2019aquesta forma, l\u2019emissi\u00f3 de deute t\u00e9 un efecte d\u2019augment de liquiditat que es tradueix en m\u00e9s consum en l\u2019economia i m\u00e9s inflaci\u00f3 per augment del diner circulant.<\/p>\n\n\n\n
Explicat el mecanisme, \u00e9s clar que si es vol cr\u00e9ixer en consum intern, cal augmentar el deute. El model virtu\u00f3s seria cr\u00e9ixer perqu\u00e8 fabriquem productes i serveis amb m\u00e9s valor afegit, sigui amb recerca i innovaci\u00f3 o sigui perqu\u00e8 ho sabem fer amb menys consum de recursos. Per si mateix, augmentar el deute no t\u00e9 per qu\u00e8 ser dolent si es destina exclusivament a inversions de futur, que millorin l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019economia. Si, en canvi, es destina a pagar deute anterior, a consum, a burocr\u00e0cia, a pensions, a subsidiar de forma descontrolada, \u00e9s un deute que ens empobreix. Un exemple en l\u2019economia familiar el vam tenir durant la bombolla immobili\u00e0ria, quan els bancs oferien les hipoteques per pagar despeses de vacances, una aberraci\u00f3 de la que encara no entenc per qu\u00e8 no van inhabilitar els directors bancaris que feien l\u2019oferta a clients financerament ignorants.<\/p>\n\n\n\n
Una economia que t\u00e9 dificultats per cr\u00e9ixer en inversi\u00f3 i en desenvolupament es busca la vida per altres costats. Arran de la globalitzaci\u00f3 i la producci\u00f3 massiva de la fabricaci\u00f3 per Xina, la p\u00e8rdua d\u2019activitat a Occident es va derivar cap al sector immobiliari, on no hi havia compet\u00e8ncia internacional. Ara, amb les dificultats de competitivitat mundial, l\u2019economia espanyola ha trobat el forat en el turisme, passant en pocs anys de 75 a 95 milions, atraient milions de nous immigrants que treballen a baix cost per cobrir l\u2019augment de serveis barats. El resultat \u00e9s que el salari medi\u00e0 el 1995 era de 13.442 \u20ac i el 2023 va ser de 23.349\u20ac, un increment del 73,7%, mentre que l\u2019augment de l\u2019IPC en aquest mateix temps va ser del 92,5%. Per\u00f2, si mirem a curt, agafant el salari mig com un \u00edndex 100 a l\u2019any 2008, a l\u2019any 2023 ha estat de 98,7, mostrant un salari mig en declivi. Per posar-hi perspectiva, les pensions, amb el mateix \u00edndex 100 de pensi\u00f3 mitja el 2008, el 2023 va ser de 132,2.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019estat ha posat tota la maquin\u00e0ria en marxa per obtenir els ingressos per pagar les pensions, per mantenir els aturats oficials i els fixes discontinus, per mantenir l\u2019absentisme laboral, per continuar amb l\u2019ajuda a l\u2019Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital i per continuar creant treball p\u00fablic. El deute \u00e9s l\u2019\u00faltim recurs, per\u00f2 primer ha augmentat la pressi\u00f3 fiscal als que treballen al no deflactar (descomptar la inflaci\u00f3 dels escalons de l\u2019IRPF). Aix\u00ed, en el mateix gr\u00e0fic de l\u2019\u00edndex de salaris 100 el 2008, aquell any el tipus mig de l\u2019IRPF era de l\u201911,5%, el 2020 era del 12,7%, per\u00f2 amb la inflaci\u00f3 dels anys 2021 a 2023 aquest tipus ha passat al 14,1%. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que els treballadors veuen com els augments salarials se\u2019ls emporta l\u2019estat per continuar la disbauxa del consum p\u00fablic desfrenat i sense sentit.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 la dada m\u00e9s esfere\u00efdora \u00e9s la comparaci\u00f3 del salari brut medi\u00e0 a Espanya. El 2013, superada la crisi immobili\u00e0ria, el salari medi\u00e0 va ser de 16.490,8\u20ac, el 2019 era de 18.489,7\u20ac, el 2022 va comen\u00e7ar a baixar a 14.586,4\u20ac i el 2023 va ser de 15.574,8\u20ac. L\u2019empobriment \u00e9s de tal evid\u00e8ncia, la liquidaci\u00f3 de la classe mitjana \u00e9s de tal magnitud, que no entenc com aquest debat no \u00e9s al carrer.<\/p>\n\n\n\n
Es podria contraposar l\u2019argument que l\u2019estat ha posat a disposici\u00f3 del teixit productiu els fons Next Generation. Mirem-ho. Del total previst de 163.000 milions al que aspirava Espanya, nom\u00e9s s\u2019han resolt fins avui 48.663 milions, dels que 31.500 milions han anat a ajuntaments i comunitats aut\u00f2nomes, i nom\u00e9s 18.000 milions s\u2019han destinat a modernitzar i descarbonitzar el teixit productiu, el principal objectiu del programa. Com hem d\u2019introduir m\u00e9s tecnologia a l\u2019economia si el m\u00e9s important \u00e9s potenciar les gandules? Ens sorpr\u00e8n que els metges i els joves m\u00e9s formats marxin del pa\u00eds i els substitu\u00efm per altres immigrants menys formats? Quina ment tan rebuscada est\u00e0 organitzant tal desgavell?<\/p>\n\n\n\n
La conclusi\u00f3 \u00e9s que l\u2019estat ens enganya i ens roba no deflactant, ens esprem al m\u00e0xim amb pressi\u00f3 fiscal, ens endeuta a futur i est\u00e0 aplicant un model erroni que permet l\u2019entrada descontrolada de m\u00e9s poblaci\u00f3, en contra del que hauria de ser per augmentar el coneixement i el valor afegit. Tots acabarem llogant gandules a la platja mentre paguem les pensions amb deute, aquest \u00e9s el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n