{"id":2998,"date":"2025-05-18T05:06:00","date_gmt":"2025-05-18T03:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2998"},"modified":"2025-05-17T22:11:25","modified_gmt":"2025-05-17T20:11:25","slug":"desigualtat-dignitat-i-identitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2998","title":{"rendered":"Desigualtat, dignitat i identitat"},"content":{"rendered":"\n

Diumenge passat Ramon Aymerich<\/strong> escrivia un article parlant d\u2019un concepte que havia dit Laura Hospido<\/strong>, economista del Banc d\u2019Espanya, sobre la desigualtat del risc econ\u00f2mic. Va dir que la meitat dels treballadors a Espanya tenen una gran incertesa sobre els seus ingressos. Fa temps que veiem que una part molt important de la poblaci\u00f3 viu dia a dia, fins i tot gastant en la targeta del mes seg\u00fcent d\u2019un banc i, si conv\u00e9, d\u2019un altre. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 hi ha molts treballs temporals, fixes-discontinus, molt atur, depend\u00e8ncia de la fam\u00edlia i treballs amb pocs ingressos. Tamb\u00e9 per una fiscalitat exagerada en la n\u00f2mina i per un habitatge inassequible. I, \u00e9s clar, aquesta desigualtat \u00e9s superior a la franja dels joves i menor a la dels m\u00e9s grans, amb rendes i patrimoni superiors. D\u2019un cost laboral per una empresa de 2.001 \u20ac, l\u2019empresa destina 501 \u20ac a la Seguretat social, el treballador paga 151,25 \u20ac a hisenda com IRPF, i 95,25 \u20ac a la Seguretat Social. A la butxaca del treballador hi arriben 1.243 \u20ac, insuficients per pagar lloguer, energia, comunicacions, transport, menjar i necessitats de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

Del total de 48 milions d\u2019habitants que t\u00e9 Espanya, nom\u00e9s els 9,9 milions de pensionistes i incapacitats, m\u00e9s els 3,6 milions de funcionaris, 19 milions (comptant els fills d\u2019aquests), tenen assegurats els ingressos. A l\u2019altre costat, hi ha els 3,4 milions d\u2019aturats enregistrats (amb els fixes discontinus), els 1,9 milions amb treball temporal i els 3,3 milions d\u2019aut\u00f2noms. Els empleats amb contracte fix en risc que tanqui la seva empresa no els sabem.<\/p>\n\n\n\n

En el mateix article Ramon Aymerich cita el llibre \u201cIgualdad, qu\u00e9 es y por qu\u00e9 importa\u201d, una conversa entre Thomas Piketty<\/strong> i Michael J.Sandel<\/strong>, llibre que justament estava llegint en aquell moment. \u00c9s coneguda la teoria de Piketty que hi hauria d\u2019haver una taxa universal sobre el patrimoni i que els impostos han de tornar a tipus marginals m\u00e0xims del 80% com va tenir Estats Units abans dels anys 70. Per\u00f2 el que em va sobtar m\u00e9s \u00e9s la negaci\u00f3 de Sandel de la meritocr\u00e0cia (t\u00e9 un llibre que es diu \u201cLa tirania del merito\u201d). Deixa clar que a ell li interessa que el cirurgi\u00e0 que l\u2019operi sigui el millor possible. A partir d\u2019aqu\u00ed reflexiona sobre l\u2019ab\u00fas de l\u2019abund\u00e0ncia i de la prepot\u00e8ncia que presenten els guanyadors front els que no han arribat a l\u2019\u00e8xit. Per tant, diu, no n\u2019hi ha prou que tothom tingui les mateixes oportunitats. Fins i tot en un model perfecte amb aquesta igualtat, les persones que han tingut \u00e8xit, afirma, es creuen que \u00e9s pel resultat del seu esfor\u00e7, oblidant el que ha aportat la societat per fer possible els seu triomf. Segons ell, la meritocr\u00e0cia cultiva l\u2019arrog\u00e0ncia dels guanyadors i la humiliaci\u00f3 dels que no han assolit l\u2019\u00e8xit. Aquest argument, continua, \u00e9s la base del descontentament de les bases electorals dels treballadors que votaven el Partit Dem\u00f2crata a EEUU, el Partit Laborista a Anglaterra i el Partit Socialista a Fran\u00e7a, la f\u00f2bia als \u201cenarques\u201d (alumnes de l\u2019escola nacional d\u2019administraci\u00f3 francesa). Piketty insisteix que la dignitat de la desigualtat passa per comprimir la desigualtat de les rendes quan les difer\u00e8ncies en un mateix espai (empresa, municipi, regi\u00f3, estat) arriben a ser de 1 a 50, de 1 a 100 o de 1 a 200. Aquestes difer\u00e8ncies tan exagerades entre rendes deixen de ser un problema econ\u00f2mic per convertir-se en un problema de dignitat.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 Sandel insisteix en la p\u00e8rdua de dignitat quan els que han tingut \u00e8xit s\u2019a\u00efllen dels que no n\u2019han tingut, organitzant vides diferents sense cap connexi\u00f3. Com cultivem la comunitat? Per sentir, percebre i creure que estem implicats en un projecte com\u00fa, que som dependents i responsables entre tots, necessitem crear condicions i institucions en la societat civil que ens recordin la comunitat, aix\u00f2 que compartim en com\u00fa. Per evitar aquest allunyament de classes diferents, diu Sandel, cal una infraestructura c\u00edvica perqu\u00e8 les persones es puguin trobar unes amb les altres, sigui en el transport p\u00fablic, en els parcs, en \u00e0rees recreatives, en instal\u00b7lacions municipals o en estadis esportius. \u00c9s aix\u00ed com es pot construir una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a les q\u00fcestions de desigualtat i dignitat, Sandel encara n\u2019hi afegeix una de nova, la identitat. Explica que hi ha regions, com les ciutats industrials que van perdre la ind\u00fastria amb la globalitzaci\u00f3, o les zones rurals que no poden competir amb altres punts del m\u00f3n, que es senten oblidats pels governs, no es senten reconeguts, ni haver tingut l\u2019atenci\u00f3 a la dignitat que havien de tenir. Aquesta tercera categoria, la dignitat, el respecte, el reconeixement, l\u2019honor i l\u2019estima, constitueixen la tercera dimensi\u00f3, essent m\u00e9s potent des del punt de vista pol\u00edtic i moral. Per aix\u00f2, acaba Sandel, tota l\u2019esperan\u00e7a dipositada en reduir la desigualtat econ\u00f2mica i pol\u00edtica, dependr\u00e0 de com sapiguem crear les condicions propicies per a una major igualtat de reconeixement, honor, dignitat i respecte.<\/p>\n\n\n\n

En aquest argument m\u2019he sentit reflectit com a catal\u00e0. No ser\u00e0 que durant anys vam mirar per sobre l\u2019espatlla als espanyols? No ser\u00e0 que aquesta f\u00f2bia contra Catalunya prov\u00e9 d\u2019all\u00f2 i ara no ens tenen respecte? Avui \u00e9s Madrid qui mira amb menyspreu la Catalunya industrial, provocant profundes desigualtats econ\u00f2miques. La soluci\u00f3 \u00e9s introduir una cultura de la humilitat, de la solidaritat, de la responsabilitat, el rescat al b\u00e9 com\u00fa, al treball ben fet, al reconeixement social, tornar a entendre que el nostre benestar \u00e9s fruit de l\u2019esfor\u00e7 de tota la comunitat i ni ens convenen els arrogants orgullosos, ni els que es senten perdedors i miren com poden esdevenir par\u00e0sits de la societat sense aportar res, a canvi de rebre.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t