![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/image.png\")
<\/a><\/figure>\nAls anys 80 pens\u00e0vem que el 2020 tindr\u00edem una cuina autom\u00e0tica i cotxes voladors. La realitat \u00e9s que l\u2019\u00fanica cosa que vam aconseguir va ser una impressora de diners massiva, cosa que ens va agradar. Va ser la joguina dels 40 anys posteriors, jugant a tort i a dret, de totes les ideologies, de dretes i d\u2019esquerres. Aix\u00ed s\u2019ha arribat al punt que el consumidor ha acabat rebent ajuda dels governs amb un munt de subvencions: els r\u00e8gims de tot el m\u00f3n han trobat el cam\u00ed per a l\u2019estabilitat social, simplement ens compren. Que la factura de la llum i del gas arriben a un preu r\u00e8cord? Cap problema, el govern paga un percentatge com ajuda. Gasolina i gasoil car? Aqu\u00ed teniu 100 \u20ac de descompte en combustible per anar a treballar. Preu del transport p\u00fablic cost\u00f3s? Ara el tindreu gratu\u00eft a compte del pressupost de l\u2019estat. No us arriba la n\u00f2mina? Podreu demanar ajuda als avis jubilats que la tenen ben engreixada. Les empreses han mantingut la seva producci\u00f3 mentre el joc ha estat en marxa, i la impressora ha estat plena de tinta. Tothom est\u00e0 content, es podria dir que ens trobem en un escenari perfecte que no pot fallar. Si tot cau, tranquils, tenim la impressora en funcionament. Aquesta setmana hem escoltat a un responsable d\u2019Estats Units dir que, si el m\u00f3n deixa de comprar bons americans, ells faran anar encara m\u00e9s la impressora.<\/p>\n\n\n\n
Som humans, una esp\u00e8cie no gaire s\u00e0via, una esp\u00e8cie infantil. Hem engegat una manera de fer que tendeix a comprar-ho tot i a tothom, fent que siguem m\u00e9s dependents, menys aut\u00f2noms i poc resilients. Hem desenvolupat un munt de tecnologia que ens envolta i, a la fi, ens ha fet m\u00e9s fr\u00e0gils. No hem aconseguit ser empoderats per la tecnologia, sin\u00f3 que ens ha engolit.<\/p>\n\n\n\n
La impressora de bitllets ens ha fet perdre valors essencials, com el de l\u2019esfor\u00e7, el del treball, el de la uni\u00f3 de forces en equip, el de l\u2019organitzaci\u00f3 social, el de la innovaci\u00f3, el de la solidaritat, el de la lluita… en definitiva, ens ha transformat en ganduls.<\/p>\n\n\n\n
Per veure si la societat avan\u00e7a creant riquesa enlloc de viure de la impressora de diner, avui mirarem la Productivitat Total dels Factors. La PTF mesura l\u2019efici\u00e8ncia amb qu\u00e8 es combinen el capital i el treball per produir b\u00e9ns i serveis. Si la PTF creix, vol dir que, amb els mateixos recursos, l\u2019economia \u00e9s capa\u00e7 de produir m\u00e9s, per tant generar m\u00e9s riquesa i benestar. Si la PTF es mant\u00e9 estable per\u00f2 augmenta la inversi\u00f3 (m\u00e9s f\u00e0briques, m\u00e0quines…) i\/o el nombre de treballadors, el PIB pot cr\u00e9ixer, per\u00f2 no genera riquesa. El creixement de la PTF indica un creixement de qualitat, sense necessitat d\u2019augmentar els recursos, que \u00e9s el que necessitem.<\/p>\n\n\n\n
La PTF de Catalunya segons Idescat, on la base 100 \u00e9s l\u2019any 2015, varia des de 97,3 a l\u2019any 2000 fins 102,5 l\u2019any 2023. La mitjana de la PTF durant aquests 23 anys \u00e9s de 99,3, que vol dir que el creixement ha estat lleugerament per sota del llindar de 2015. Aix\u00ed doncs, podem afirmar clarament que l\u2019efici\u00e8ncia no ha millorat en 23 anys.<\/p>\n\n\n\n
Per veure on \u00e9s el problema podem calcular la PTF per c\u00e0pita, una imatge de l\u2019efici\u00e8ncia relativa a la poblaci\u00f3. El PIB\/c\u00e0pita mesura la producci\u00f3 mitjana per habitant, per\u00f2 pot augmentar per factors quantitatius (m\u00e9s treballadors o m\u00e9s deute). En canvi la PTF mesura l\u2019efici\u00e8ncia global, \u00e9s a dir, el creixement no dep\u00e8n nom\u00e9s d\u2019un augment dels recursos, sin\u00f3 de fer-los servir millor. Recull l\u2019impacte de qualsevol factor que desplaci la funci\u00f3 de producci\u00f3, no nom\u00e9s el progr\u00e9s t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 les innovacions organitzatives, les economies d\u2019escala, la millor formaci\u00f3 dels treballadors i les reassignacions sectorials de recursos (energia renovable, circularitat…).<\/p>\n\n\n\n
Doncs b\u00e9: la PTF per c\u00e0pita de Catalunya ha passat de tenir un valor de 15,8 a l\u2019any 2000 fins a un valor de 13 a l\u2019any 2023, amb una caiguda durant aquests 23 anys del 17,7%. Els anys en els que el valor d\u2019efici\u00e8ncia per poblaci\u00f3 van ser positius van ser des de 2013 fins 2017.<\/p>\n\n\n\n
Com pot millorar Catalunya la seva PTF?<\/p>\n\n\n\n
Una opci\u00f3 \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un augment de la inversi\u00f3 en R+D+i+digitalitzaci\u00f3, car invertim menys en recerca i desenvolupament que les regions europees avan\u00e7ades. Cal augmentar la recerca p\u00fablica i privada, millorant la transfer\u00e8ncia tecnol\u00f2gica de les universitats a les empreses.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 es pot fer per la via de refor\u00e7ar el capital hum\u00e0, amb una formaci\u00f3 professional i universit\u00e0ria adaptada a les necessitats reals del teixit productiu, especialment en els sectors industrials i tecnol\u00f2gics, aix\u00ed com fomentant la formaci\u00f3 cont\u00ednua d\u2019adults.<\/p>\n\n\n\n
La PTF milloraria canviant de model productiu, reduint els sectors de baixa productivitat com el turisme massiu (taxa tur\u00edstica) i la construcci\u00f3, i potenciant els sectors d\u2019alt valor afegit, com la ind\u00fastria manufacturera, la biotecnologia, la qu\u00edmica i els serveis avan\u00e7ats.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 millora de forma paral\u00b7lela a les inversions en infraestructures i log\u00edstica per facilitar la competitivitat de les empreses exportadores. Finalment, arribarem a millorar la PTF simplificant l\u2019administraci\u00f3, reduint la burocr\u00e0cia i facilitant el creixement de les empreses amb nous sistemes de finan\u00e7ament (ai! BBVA).<\/p>\n\n\n\n
En resum, tot i que la producci\u00f3 de Catalunya augmenta, l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019economia per persona no millora, i aix\u00f2 limita el creixement real del benestar i la converg\u00e8ncia amb les economies m\u00e9s avan\u00e7ades. No nom\u00e9s \u00e9s s\u00edmptoma d\u2019estancament, sin\u00f3 tamb\u00e9 un av\u00eds sobre la necessitat de reorientar el model productiu cap a sectors de m\u00e9s valor afegit i m\u00e9s innovaci\u00f3. Cal aturar decididament la p\u00e8rdua de benestar que patim, actuant.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n