La setmana ha estat entretinguda. Dissabte va ploure i em vaig dedicar a preparar material per una classe d\u2019energia pels alumnes de sis\u00e8 de prim\u00e0ria l\u2019escola de Camprodon. Dilluns vaig tenir la gravaci\u00f3 v\u00eddeo d\u2019una empresa d\u2019Israel que ens finan\u00e7a el parc fotovoltaic d\u2019autoconsum que estem construint a Beuda, projecte que s\u2019ha allargat des de 2015. Casualment, l\u2019argument va acabar essent el mateix que pensava pels alumnes de sis\u00e8: el Mediterrani \u00e9s la zona zero del canvi clim\u00e0tic, aqu\u00ed ja portem un augment d\u20191\u00baC des de 1990, l\u2019aigua del mar a l\u2019Estartit ha pujat 1,4 \u00baC i el nivell ha pujat 10 cm. Per tant, cal que les empreses facin l\u2019adaptaci\u00f3 a un model sostenible, i algunes, com la nostra, entomem el repte d\u2019actuar com a pioners. El parc \u00e9s un projecte pilot i ha de continuar amb bateries i ser escalat fins a 15 MW, a m\u00e9s de totes les altres iniciatives sostenibles com emprar paper reciclat, generar tot el calor amb fonts descarbonitzades i fer transport multimodal amb tren. Israel \u00e9s exemplar pel que fa a l\u2019ecosistema de capital risc que han creat entorn del finan\u00e7ament de les pimes.<\/p>\n\n\n\n
Just quan est\u00e0vem visitant el parc, vam rebre la noticia de l\u2019apagada el\u00e8ctrica de tota la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. No ens va agafar desprevinguts: a la f\u00e0brica tenim un grup electrogen gran per aguantar tota l\u2019energia b\u00e0sica (ordinadors i serveis) i antigament fins i tot hav\u00edem tingut un sistema d\u2019engegada de la central de cogeneraci\u00f3 des de zero, que ara ja no tenim degut a la nova electr\u00f2nica m\u00e9s complexa, i que caldr\u00e0 repensar. L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019apagada de la nevada del 1986, la de l\u2019apagada del 1993 i de la nevada de 2010 fa dir que tornar\u00e0 a passar en la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un cop cada 10 anys.<\/p>\n\n\n\n
Com sempre, cal saber la ra\u00f3 de l\u2019apagada per poder prendre accions i evitar que torni a passar. En aquest cas no es veu clarament si algun parc va ser el que va caure, el van desconnectar o \u00e9s una acci\u00f3 diferent. Amb la informaci\u00f3 que disposem puc tenir una teoria pr\u00f2pia del que ha passat.<\/p>\n\n\n\n
Des de 2015 la generaci\u00f3 fotovoltaica s\u2019ha multiplicat per 5,8 i l\u2019e\u00f2lica per 1,3. Red El\u00e9ctrica (REE) ha anat millorant els nusos de connexi\u00f3 de la xarxa fent-los m\u00e9s grans per aix\u00ed poder tenir m\u00e9s capacitat per desenvolupar energia renovable. REE era un referent per les fites que anava assolint, arribant molts dies a una penetraci\u00f3 renovable del 100%. Per\u00f2 aquest 2025 s\u2019han comen\u00e7at a veure oscil\u00b7lacions de tensi\u00f3 en la xarxa: el ministre Oscar Puente <\/strong>va dir recentment que la l\u00ednia AVE havia aturat per problemes de tensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Si mirem el mateix dia 28 d\u2019abril, per\u00f2 de 2023, la generaci\u00f3 fotovoltaica va ser del 57%, el 2024 va ser del 47% i la de dilluns del 68%. Per\u00f2 hi ha una relaci\u00f3 que encara \u00e9s m\u00e9s important: entre l\u2019electricitat gestionable (hidr\u00e0ulica, cicle combinat i carb\u00f3), i la no gestionable (e\u00f2lica, fotovoltaica i nuclear). El 2023 va ser del 33%, el 2024 del 32% i dilluns va ser del 23%. \u00c9s a dir, la resili\u00e8ncia, les ajudes a la xarxa en cas d\u2019un incident, dilluns estaven en el valor m\u00e9s baix dels anys anteriors al mateix dia.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, doncs, quina explicaci\u00f3 podem trobar a la caiguda d\u2019una xarxa que en teoria \u00e9s robusta? Primer cal dir que l\u2019electricitat t\u00e9 un component que es diu activa, i un altre que es diu reactiva que es genera per l\u2019\u00fas de motors. De tal forma que, quan hi ha molta reactiva a la xarxa, no queda espai per a l\u2019activa, com si fos el colesterol que tapa les art\u00e8ries. Les energies gestionables, la nuclear tamb\u00e9, tenen la capacitat de corregir aquesta energia reactiva de la xarxa, l\u2019e\u00f2lica i fotovoltaica no tant. Per tant ja tenim una sospita que la xarxa s\u2019ha fet m\u00e9s petita des del seu disseny, fent m\u00e9s dif\u00edcil el balan\u00e7 des d\u2019un punt a un altre, impedint que un sector amb problemes pugui ser ajudat per un altre que est\u00e0 lluny.<\/p>\n\n\n\n El segon punt \u00e9s que pot ser que el c\u00e0lcul de REE per determinar l\u2019energia que s\u2019ha de generar a cada instant sigui m\u00e9s alt del que en realitat hauria de ser: la demanda pot ser parcialment falsa perqu\u00e8 REE no veu la generaci\u00f3 fotovoltaica en autoconsum i aquesta no compra electricitat a la xarxa (7 GW a Espanya, 13% de la demanda aquella hora).<\/p>\n\n\n\n La tercera sospita \u00e9s que en algun lloc de la xarxa l\u2019electricitat va trobar un tap virtual, fet que hauria provocat una ona en sentit contrari, una resson\u00e0ncia que hauria anat m\u00e9s r\u00e0pida que les proteccions de la xarxa i de les centrals, que no van desconnectar. Per entendre el concepte, fent un s\u00edmil, imagineu una central hidr\u00e0ulica que te un canal a gran altura amb un tub que condueix l\u2019aigua a la turbina. Si la central hidr\u00e0ulica es queda sense tensi\u00f3, la turbina s\u2019embalaria fins a la seva destrucci\u00f3, per la qual cosa cal tancar immediatament l\u2019entrada d\u2019aigua. Tancar un tub a pressi\u00f3 de cop provoca una ona en sentit contrari fent un xoc d’ones, el cop d\u2019ariet. Per aix\u00f2 les centrals hidr\u00e0uliques d\u2019al\u00e7ada tenen una xemeneia d\u2019equilibri per compensar aquest efecte. Doncs el mateix efecte podia haver passat a la xarxa de transport el\u00e8ctric, fent caure tot el sistema perqu\u00e8 la pertorbaci\u00f3 fos m\u00e9s r\u00e0pida que els rel\u00e9s de protecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s que cal adaptar la xarxa per anar m\u00e9s lluny en renovables, posant l\u2019equivalent a xemeneies d\u2019equilibri a cada regi\u00f3 renovable, per exemple bateries, condensadors, compensadors s\u00edncrons i m\u00e9s l\u00ednies de refor\u00e7. El govern i REE diuen que han apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3, per\u00f2 no crec que cap enginyer hagu\u00e9s sacrificat el risc de caiguda del sistema, la resili\u00e8ncia, a canvi de res. I si el govern hagu\u00e9s pressionat REE per anar tan lluny amb renovables a fi de tenir preus el\u00e8ctrics baixos per incidir sobre la inflaci\u00f3? Portugal ja no es fia de la connexi\u00f3 amb Espanya, el descr\u00e8dit \u00e9s immens. Beatriz Corredor<\/strong>, presidenta de REE hauria de ser la primera en dimitir. I potser no la \u00fanica.<\/p>\n