{"id":2977,"date":"2025-04-27T05:20:00","date_gmt":"2025-04-27T03:20:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2977"},"modified":"2025-04-26T17:32:36","modified_gmt":"2025-04-26T15:32:36","slug":"espanya-en-espiral-destructiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2977","title":{"rendered":"Espanya en espiral destructiva"},"content":{"rendered":"\n

A Espanya hi viuen 48,5 milions d\u2019habitants dels quals 24,5 milions estan en edat i condici\u00f3 de treballar (no son nens, ni vells, no estudien i tenen salut per treballar: s\u00f3n actius). D\u2019aquests, 21,86 milions estan afiliats a la Seguretat Social, per\u00f2 nom\u00e9s en treballen 20,2 milions. La resta estan a l\u2019atur de forma reconeguda o b\u00e9 estan a l\u2019atur per\u00f2 amagats estad\u00edsticament sota el concepte de fixes-discontinus, estan en ERTE, fan absentisme, estan de baixa laboral o viuen sense treballar perqu\u00e8 tenen altres ingressos que els mantenen (pares, Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital…). Dels 21,86 milions d\u2019afiliats, nom\u00e9s 18,68 milions treballen al sector privat i 3,6 milions cobren de l\u2019estat perqu\u00e8 son mestres, metges, policies, militars, jutges, bur\u00f2crates, conductors de rodalies o pol\u00edtics. Cobren m\u00e9s que els del sector privat.<\/p>\n\n\n\n

Espanya viu de forma confortable perqu\u00e8 el seu sector exterior, la balan\u00e7a comercial de b\u00e9ns i serveis, \u00e9s positiva des de fa anys. Des del 2011, el balan\u00e7 comercial \u00e9s positiu, sobretot gr\u00e0cies al turisme que equilibra la p\u00e8rdua de b\u00e9ns importats. El super\u00e0vit comercial va passar des de -5.704 milions d\u2019euros anuals el 2011, a 30.490 el 2019. Durant el Covid va caure fins a 16.050 milions, per\u00f2 l\u2019embranzida del turisme al 2023 va fer que arrib\u00e9s a 62.030 milions i creix\u00e9s fins els 70.040 milions el 2024. Per fer possible aix\u00f2, la poblaci\u00f3 espanyola va cr\u00e9ixer de 47,4 milions de persones fins els 48,8 milions que hi ha avui, un mili\u00f3 en dos anys.<\/p>\n\n\n\n

Amb una economia que va com un coet, com diu el president Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, no s\u2019ent\u00e9n que les despeses de l\u2019administraci\u00f3 central i de la Seguretat Social pugin en un any de 10.958 milions (un 28% m\u00e9s), quan la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos ha pujat un 7,1%. El n\u00famero de turistes ha passat des de 71,6 milions el 2022 fins a 93,8 milions el 2024, la qual cosa ha requerit tamb\u00e9 la incorporaci\u00f3 de 351.000 pisos tur\u00edstics. Els nous habitants des de 2022 necessiten 600.000 pisos, mentre que l\u2019any passat nom\u00e9s se\u2019n van construir 97.800. El desgavell, la difer\u00e8ncia entre la necessitat de pisos i la capacitat de construcci\u00f3, \u00e9s \u00e8pic, de proporcions gegantesques. I si rebre m\u00e9s de 70 milions de turistes supera la capacitat del pa\u00eds? Si l\u2019estat no t\u00e9 prou ingressos per construir nous habitatges a una velocitat alta, ni t\u00e9 capacitat per resoldre els problemes de transport ferroviari, ni de carretera, ni pot superar el col\u00b7lapse del sistema sanitari, potser resulta que \u00e9s incompetent per rebre aquest impacte tur\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, a m\u00e9s de no tenir la capacitat per resoldre en un temps raonable, ni els d\u00e8ficits socials provocats per l\u2019augment del turisme, l\u2019estat est\u00e0 imposant un model d\u2019economia que va en direcci\u00f3 contr\u00e0ria. Si nom\u00e9s treballen 20,2 milions de persones i hi ha 3 milions de persones que estan a l\u2019atur de forma oficial o amagada estad\u00edsticament, no faria falta rebre nous treballadors de l\u2019exterior per satisfer els treballs que es necessiten. Nom\u00e9s que l\u2019atur fos del 6,4% com el que hi ha a Alemanya o que l\u2019absentisme fos del 4,2% com el que hi havia el 2013 enlloc del 7,5% d\u2019avui, el problema estaria resolt. L\u2019absentisme creix per la permissivitat del sistema i per la incapacitat de digerir aquestes xifres: per exemple, mitjan\u00e7ant un sistema sanitari que no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019atendre a temps una baixa laboral. Recordo, a nivell professional, el cas d\u2019un mec\u00e0nic que tenia una h\u00e8rnia i el sistema sanitari li oferia una baixa de mesos mentre avan\u00e7ava a la llista d\u2019espera per una intervenci\u00f3. Doncs b\u00e9, la m\u00fatua que li feia el seguiment va decidir operar-lo al seu hospital privat i enviar la factura a la Seguretat Social per escur\u00e7ar el temps de baixa. El control de les baixes per part de les m\u00fatues funcionava b\u00e9, per\u00f2 ha empitjorat a gran velocitat. El mateix passa amb els aturats que no accepten mai una feina proposada.<\/p>\n\n\n\n

Finalment queda el sistema de distribuci\u00f3 de la renda. S\u2019ha volgut que el salari m\u00ednim pugi des de 13.500 euros el 2021 fins a 16.576 euros avui, mentre no s\u2019ha deflactat (no s\u2019ha dedu\u00eft) la inflaci\u00f3 dels darrers anys a la cotitzaci\u00f3 per IRPF de la resta de salaris. Aix\u00f2 ha fet que els ciutadans de rendes mitjanes suportin el 61,3% de l\u2019augment de preus, de forma que la major part de les pujades salarials se la queda hisenda. Aquest proc\u00e9s tendeix a igualar a la baixa la major part dels salaris amb el salari m\u00ednim interprofessional, una bomba de rellotgeria per l\u2019actitud responsable de moltes professions en el futur, un cam\u00ed al \u2018tan-se-me\u2019n-fotisme\u2019: si he de cobrar igual que el m\u00ednim, per qu\u00e8 m\u2019he d\u2019esfor\u00e7ar m\u00e9s que el ve\u00ed, per qu\u00e8 he d\u2019assumir m\u00e9s responsabilitat?<\/p>\n\n\n\n

En canvi el col\u00b7lectiu que va augmentar els seus ingressos amb la inflaci\u00f3 del 17,8% des de 2021, \u00e9s el dels jubilats. Les pensions s\u2019han actualitzat cada any i la renda mediana dels jubilats espanyols \u00e9s de 19.320 \u20ac front la de 18.152 \u20ac de la UE. Al seu costat, els treballadors entre 18 i 64 anys tenen uns ingressos medians de 19.545 \u20ac contra els del mateix col\u00b7lectiu a la UE de 21.092 \u20ac. Davant aix\u00f2 el meu avi hagu\u00e9s llen\u00e7at la gorra al foc.<\/p>\n\n\n\n

Com s\u00f3n possibles tants desprop\u00f2sits, tants enganys, tant menyspreu al sistema productiu, fent creure que el pa\u00eds va b\u00e9, i encara proposen treballar menys hores? Ser\u00e0 que la productivitat acumulada del -7,3% des de l\u2019any 2000 fins ara s\u2019ha multiplicat?<\/p>\n\n\n\n

Ni els turistes poden cr\u00e9ixer m\u00e9s, ni els fons NextGeneration seran eterns (ara destinats a defensa). Llavors descobrirem que el benestar necessita esfor\u00e7, formaci\u00f3 i excel\u00b7l\u00e8ncia per dirigir l\u2019economia cap a recerca, innovaci\u00f3 i ind\u00fastria. Caldr\u00e0 sortir del cercle pervers.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t