La manufactura i la ind\u00fastria son essencials per a qualsevol economia. No trobareu cap text que digui el contrari, tots diuen que, fer coses tangibles, fomenta la innovaci\u00f3. Tot i que els serveis tamb\u00e9 innoven (comer\u00e7 al detall, log\u00edstica, construcci\u00f3…), l\u2019evoluci\u00f3 es desenvolupa al voltant d\u2019articles dissenyats i constru\u00efts. La majoria de serveis (el 70-80% de les economies) depenen dels productes fabricats per al seu funcionament (avions, tel\u00e8fons, ordinadors, vaixells, trens, frigor\u00edfics, condicionadors d\u2019aire). Els productes manufacturats formen la base del comer\u00e7, amb el 80% del comer\u00e7 interregional. Aix\u00f2 incideix en la balan\u00e7a comercial i per tant en el valor de la moneda. La productivitat, base del creixement del benestar, augmenta aproximadament de mitjana un 3% pels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, mentre els serveis ho fan poc. L\u2019efecte multiplicador de la ind\u00fastria varia entre 1,5 i 3, i els llocs de treball que crea (rob\u00f2tica, automatitzaci\u00f3, mecanitzat CNC, Smart Factory, Industria 4.0, Internet de els coses, qu\u00edmica) s\u00f3n la base de la classe mitjana.<\/p>\n\n\n\n
Un cop clars els beneficis de la ind\u00fastria, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s per qu\u00e8 es va permetre traslladar completament a la Xina. En l\u2019article anterior donava algunes raons, com l\u2019efecte de laminar la for\u00e7a sindical a occident o l\u2019efecte inversor a Xina i de mobilitat de capitals. Per\u00f2 la ra\u00f3 principal va ser un acte de superioritat i de prepot\u00e8ncia. Als anys 90 el relat va ser: que fabriquin ells, que ja pensarem nosaltres. Nom\u00e9s Alemanya no s\u2019ho va creure perqu\u00e8 necessitava tots els seus actius per integrar Alemanya de l\u2019est.<\/p>\n\n\n\n
El resultat va ser un declivi constant dels pa\u00efsos occidentals, que va anar resolent a base de generar deute, \u00e0mpliament desitjat pel sector financer. Amb la globalitzaci\u00f3 el m\u00f3n va passar d\u2019un deute sobre PIB del 157% el 1986 fins el 237% a l\u2019any 2023, i les economies occidentals del 178% al 270% en els mateixos anys.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019exc\u00e9s de diner al sistema va generar totes les bombolles hagudes i per haver, des de la immobili\u00e0ria fins a la industrial, passant per la del turisme. Totes les activitats es van reescalfar a l\u2019albor d\u2019un acc\u00e9s a diner barat, r\u00e0pid i f\u00e0cil. Els efectes de tot plegat s\u00f3n catastr\u00f2fics, des d\u2019haver engegat un turisme mundial brutal, fins a un exc\u00e9s de producci\u00f3 global o una xarxa log\u00edstica exagerada, capa\u00e7 de subministrar al detall un producte des de la Xina fins a Beget en pocs dies. Cada crisi s\u2019ha resolt amb m\u00e9s combustible, m\u00e9s diner, evitant fer l\u2019ajust que pertocava, acumulant bombolles.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed el m\u00f3n no ha resolt els deures de la globalitzaci\u00f3, ni de 4 crisis, deixant una economia global desequilibrada: Xina produeix el 31,6% de tota la manufactura global.<\/p>\n\n\n\n
Per refer l\u2019equilibri cal demanar-nos: quines son les necessitats essencials d\u2019una economia? Suposem una economia que hagi de produir anualment el 25% de b\u00e9ns no duradors (aliments, roba, energia…) i que ha de renovar anualment 1,5% de b\u00e9ns duradors (cotxe, rentadora, televisi\u00f3…) amb una vida mitjana de 10 anys. La resta, el 73,5% \u00e9s una economia de serveis, amb sanitat, educaci\u00f3, transport, seguretat, atenci\u00f3 a la gent gran, comunicacions, electricitat, aigua, combustibles, distribuci\u00f3, finan\u00e7ament, assegurances, manteniment d\u2019obra p\u00fablica, oci, restauraci\u00f3… de tots aquests serveis n\u2019hi ha alguns que no s\u00f3n essencials, com l\u2019exc\u00e9s de serveis financers, que tenen per objectiu generar beneficis per a entitats financeres o inversors, actuant especulativament, sense crear valor a la societat. Hi trobem alguns derivats financers, fons d\u2019inversi\u00f3 especulatius a curt termini, productes estructurats opacs… que posen en perill l\u2019estabilitat financera global, no financen empreses ni fam\u00edlies i condueixen a la desconfian\u00e7a en el sector financer, tot xuclant part de la riquesa de la societat.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019observaci\u00f3 ens diu que els pa\u00efsos que s\u2019han desenvolupat en serveis financers de forma important, deixen de ser manufacturers, industrials i productius. Un exemple \u00e9s Luxemburg amb un 48% de serveis financers sobre PIB, Gran Bretanya amb 34,8%, Fran\u00e7a 34,5%, B\u00e8lgica 31,9%, Holanda 29,9%, It\u00e0lia 29,5%, Su\u00efssa 27,6%, Portugal 27,2%, Espanya 26,4%, Finl\u00e0ndia 26%. Alemanya 25,7%… i a la part baixa hi ha Turquia 13,9%, Noruega 17,2%, Romania 20,3%, Pol\u00f2nia 20,4%,Tx\u00e8quia 22,7%, Irlanda 22,8%, Su\u00efssa 24,5% i Dinamarca amb el 24,8%.<\/p>\n\n\n\n
Sembla que els pa\u00efsos que estan molt per sobre del 25% de serveis financers sobre el PIB tenen dificultats per ser manufacturers, cosa que a Gran Bretanya s\u2019explica perqu\u00e8 la City revalua la lliura esterlina i dificulta la superviv\u00e8ncia de la industria. No cal dir el cas de Luxemburg.<\/p>\n\n\n\n
El que molts pa\u00efsos van fer arran de la globalitzaci\u00f3 va ser desenvolupar les activitats especulatives financeres que acaben en l\u2019explosi\u00f3 de bombolles. Despr\u00e9s de la immobili\u00e0ria no sembla pas que s\u2019hagi apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3, i aqu\u00ed rau la q\u00fcesti\u00f3. Per qu\u00e8 ens costa tant el retorn a professions industrials? B\u00e0sicament per una p\u00e8rdua generalitzada de valors, per la mandra de lluitar formant-se, per haver assumit de forma incerta que el benestar \u00e9s inamovible, gratu\u00eft i un dret adquirit de naixement… tot aix\u00f2 \u00e9s el que cal canviar de direcci\u00f3 si volem resoldre el greu problema que ens ve a sobre. Cal fer m\u00e9s i especular menys, per exemple disminuir els serveis financers fins al 20% del PIB, produir menys d\u00e8ficit p\u00fablic i menys deute.<\/p>\n\n\n\n
Xina tindr\u00e0 problemes amb el seu exc\u00e9s de producci\u00f3, Estats Units els tindr\u00e0 per desenvolupar la ind\u00fastria, i Europa els tindr\u00e0 per simplificar la teranyina burocr\u00e0tica i facilitar que, qui vulgui fer, es pugui desenvolupar. Compte: el model de Madrid \u00e9s financer i ens frenar\u00e0 la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n