{"id":2967,"date":"2025-04-13T05:24:00","date_gmt":"2025-04-13T03:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2967"},"modified":"2025-04-11T19:44:10","modified_gmt":"2025-04-11T17:44:10","slug":"de-mar-a-lago-a-bretton-woods-2-0","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2967","title":{"rendered":"De Mar a Lago a Bretton Woods 2.0"},"content":{"rendered":"\n

El que estem vivint en l\u2019economia mundial \u00e9s un canvi hist\u00f2ric. Des de fa 2 anys amb el meu fill
ten\u00edem la discussi\u00f3 de si la crisi financera mundial tindria un aterratge suau o brusc. Sempre he
cregut que la patacada seria de cop perqu\u00e8, qui podia frenar-la, la FED americana, havia sigut
la que hist\u00f2ricament ens havia portat fins aqu\u00ed. Si des de la ruptura de l\u2019acord de Bretton
Woods per Richard Nixon<\/strong> el 1971, deixant la paritat amb l\u2019or, la FED s\u2019ha dedicat a augmentar
de forma exponencial la liquiditat del sistema, si cada crisi l\u2019ha resolt generant m\u00e9s diner,
produint bombolles i efectes negatius, qu\u00e8 ens feia pensar que ara ho faria de forma diferent i
provocaria una recessi\u00f3 suau al m\u00f3n?
Ha estat l\u2019arribada d\u2019un beneit, el president Donald Trump<\/strong>, amb una formaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i
de l\u2019economia simplista, qui ha premut el bot\u00f3 de l\u2019aterratge brusc. El seu model \u00e9s fer una
r\u00e8plica del per\u00edode de puixan\u00e7a d\u2019Estats Units fa 150 anys. En aquell per\u00edode el pa\u00eds va
contraure un gran deute, va posar alts aranzels proteccionistes, va crear una inflaci\u00f3 elevada,
va executar obres p\u00fabliques a gran escala i va subvencionar empreses i sectors que eren part
de l\u2019elit financera lligada al ferrocarril i al petroli (Morgan i Rockefeller). Ara pret\u00e9n fer el
mateix (Musk, Bezos, Zuckerberg), sense veure que aquest m\u00f3n no t\u00e9 res a veure amb aquell.
El seu pla \u00e9s el de crear una forta protecci\u00f3 a la ind\u00fastria per obligar que hi hagi un
despla\u00e7ament industrial cap a Estats Units, alhora que provoca una crisi temporal a la borsa per
fer fluir el diner d\u2019ella cap als bons de l\u2019estat. Aix\u00ed pot rebaixar el valor i el tipus dels bons de
forma que el re-finan\u00e7ament de 7 bilions, que ha de fer el 2025, tingui un cost inferior. Si, part
del capital el pot aportar amb fons obtinguts pels aranzels, millor que millor. El \u201cDia de
l\u2019alliberament\u201d, com va batejar el dia que va signar els acords, va aconseguir una baixada dels
bons del deute, aix\u00ed com una devaluaci\u00f3 del d\u00f2lar. Per\u00f2 heus aqu\u00ed que, 2 dies despr\u00e9s, Xina
(Jap\u00f3 tamb\u00e9, diuen) va decidir vendre part dels 700.000 milions de bons que t\u00e9 en les seves
reserves, i aquest fet ha provocat que l\u2019efecte de baixada de valor previst per l\u2019equip Trump
no fos el buscat. La reacci\u00f3 prepotent del president ha estat fer una pausa de 90 dies en els
aranzels deixant-los tots al 10% i augmentar m\u00e9s encara els aranzels a Xina fins el 125%.
El problema \u00e9s que aquesta guerra financera afecta tot el m\u00f3n perqu\u00e8 \u00e9s el resultat d\u2019una
manera de fer err\u00f2nia des que va comen\u00e7ar la globalitzaci\u00f3 i que ning\u00fa ha volgut rectificar.
Trump t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que Xina ha xuclat el benestar: el vas de riquesa occidental es va
transferir, amb vasos comunicants, al vas buit de Xina des de 1990. Al cap de 30 anys el vas de
Xina gaireb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s ple que l\u2019occidental i millor predisposat a seguir emplenant-lo. El que cal
que digui en veu alta Trump \u00e9s que aquest model va ser promogut per Estats Units per obtenir
dos efectes: disminuir el poder negociador dels treballadors occidentals i moure fons financers
mai vistos pel m\u00f3n per construir f\u00e0briques i sistemes log\u00edstics per transportar els b\u00e9ns d\u2019un lloc
a un altre. El resultat va ser un declivi industrial important als pa\u00efsos occidentals que es van
refugiar en el sector immobiliari i en el de serveis. D\u2019aqu\u00ed la primera patacada de les
hipoteques subprime i les subseg\u00fcents. El resultat \u00e9s un m\u00f3n on Xina t\u00e9 un sistema econ\u00f2mic
que sap fer coses i l\u2019occidental que no sap fer res, nom\u00e9s crear deute i beneficis financers. I el
que \u00e9s m\u00e9s greu \u00e9s que, encara que vulgui, ni t\u00e9 les mat\u00e8ries primeres ni els salaris amb el
coneixement adient per fer-ho. Qui muntar\u00e0 una f\u00e0brica a Estats Units amb operaris que cobrin
80.000 $\/any? Com s\u2019ho faran sense els treballadors immigrants ni sense l’equilibri dels
productes exteriors barats que mantenien la inflaci\u00f3 sota control?
L\u2019error de la FED ha estat impedir que cada crisi resolgui els desajustos. Des del primer dia de
la globalitzaci\u00f3 hi havia d\u2019haver hagut aranzels que impedissin el desmantellament total de la
ind\u00fastria. El sector financer no ho va voler, va prioritzar creixement i beneficis. Les crisis que
aquest efecte va provocar es van resoldre generant m\u00e9s moneda, sense augmentar la
productivitat, augmentant el consum dels ciutadans, fet que encara ha provocat l\u2019efecte
contrari, amb uns nivells d\u2019importaci\u00f3 de Xina que no han parat de cr\u00e9ixer. Al final el
consumidor ja no pot consumir m\u00e9s i el sistema descobreix les seves costures amb un deute
insuportable.
Trump nom\u00e9s ha premut el bot\u00f3 amb la seva idea prepotent i rid\u00edcula de com va el m\u00f3n, per\u00f2
era q\u00fcesti\u00f3 de temps que la patacada arrib\u00e9s.
\u00c9s impossible saber com acabar\u00e0 aquesta guerra financera, si la resta dels pa\u00efsos s\u2019uniran en un
sistema propi d\u2019intercanvi deixant de costat Estats Units, o b\u00e9 si aquest rectificar\u00e0 for\u00e7at per
les circumst\u00e0ncies.
El meu darrer llibre de 2023 porta el t\u00edtol \u2018La fi de l\u2019abund\u00e0ncia\u2019. A m\u00e9s del problema de la
manca de recursos i de l\u2019escalfament global, aquest concepte fa refer\u00e8ncia a un deute global
que no es podia sostenir. Entre les reflexions, hi te un protagonisme especial la necessitat de
ser m\u00e9s frugals. Doncs b\u00e9, ara n\u2019hi afegeixo una altra: caldr\u00e0 que l\u2019economia s\u00e0piga fer coses,
no nom\u00e9s xerrar, fer informes i reglaments per emprenyar i frenar els altres. Aprendre a fer,
aquest ser\u00e0 el repte si no volem que ens ho faci tot Xina.
Potser ser\u00e0 hora de pensar en un nou acord global, el Bretton Woods 2.0, lluny de l\u2019acord Mar a
Lago.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t