{"id":296,"date":"2011-01-30T19:41:22","date_gmt":"2011-01-30T18:41:22","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=296"},"modified":"2011-01-30T19:41:22","modified_gmt":"2011-01-30T18:41:22","slug":"de-caixa-girona-a-caixabank","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=296","title":{"rendered":"De Caixa Girona a Caixabank"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Tal com d\u00e8iem quan vam parlar de la fusi\u00f3 de Caixa Girona arriba ara la segona tongada de fusions. M’agradaria veure la cara dels que defensaven que Caixa Girona podia continuar sola essent la caixa de la senyoreta Pepis. \u00c9s clar que ho hauria pogut fer,… si no hagu\u00e9s entrat en el mercat immobiliari sense el seny degut, o si no hagu\u00e9s fet la pol\u00edtica expansiva que va fer durant els darrers deu anys. Els bancs i les caixes paguen ara el pecat de la seva manca d’ortod\u00f2xia, de la falsedat en l’art bancari m\u00e9s estricte, de la seva tend\u00e8ncia lud\u00f2pata. Mereixien tancar si no fos perqu\u00e8 aix\u00f2 hagu\u00e9s estat un daltabaix per tots els altres, que no hi hem tingut res a veure.
\nSempre m’ha encuriosit que certs sectors cedeixin a pulsions inversores de tant veure-ho passar. En el sector immobiliari primer hi van invertir els promotors, per\u00f2 a la fi hi invertien els arquitectes, els aparelladors, els constructors, els hotelers i els bancs. La mateixa cosa passa amb la borsa. Els bancs faciliten als seus clients la inversi\u00f3 en borsa, per\u00f2 ells s\u00f3n ara els principals inversors. L’\u00fanica cosa on no he vist que hagin invertit \u00e9s en plaques solars. Ells van ser els principals prescriptors, finan\u00e7ant a uns clients que ara no podran retornar les inversions, per\u00f2 no s’hi van involucrar: es veu que d’energia no hi entenien tant com de rajols.
\nLa Caixa aprofita l’esdeveniment per posar en marxa un pla que havia dissenyat arran de la sortida dels nous requeriments de Basilea que endureixen la capitalitzaci\u00f3 proporcionalment a la qualitat dels actius que tinguin. Altres bancs s’estan pensant com ho faran. Catalunya Caixa, amb un cr\u00e8dit mor\u00f3s de 1.693 milions rumia quina f\u00f3rmula triar\u00e0 per sortir d’aquesta. Ara \u00e9s el moment de recordar que feien hipoteques dient que asseguraven al client si en un moment donat no podia pagar perqu\u00e8 havia perdut la feina. Unnim, amb un cr\u00e8dit mor\u00f3s de 599 milions ha de recordar com Caixa Terrassa va ser l’inventor de la hipoteca inversa, aquella que el mateix banc comprava l’immoble, esdevenint una entitat immobili\u00e0ria de gran perill p\u00fablic.
\nMentre escric aix\u00f2 em ve al cap qu\u00e8 feia el Banc d’Espanya quan tota aquesta borratxera hipotec\u00e0ria s’anava estenent per tots els racons de la geografia. Recordo que, quan f\u00e8iem la inversi\u00f3 de la nova m\u00e0quina de tiss\u00fa, els bancs nom\u00e9s ens demanaven garanties hipotec\u00e0ries per poder concedir cr\u00e8dits, fita impossible al ser molt m\u00e9s gran el valor de la maquin\u00e0ria que el de l’immoble. Era una mostra de la seva obcecaci\u00f3 hipotec\u00e0ria, que nom\u00e9s veien aix\u00f2, que ning\u00fa sabia avaluar un projecte per la seva bondat,… en fi, que el Banc d’Espanya tampoc sabia on es trobava. Ho he repetit mil vegades: si s’hagu\u00e9s obligat als bancs a aprovisionar l’import dels cr\u00e8dits hipotecaris que excedissin de 25 anys no hi hagu\u00e9s hagut cap bombolla immobili\u00e0ria. Era aix\u00ed de senzill. Per\u00f2 no, all\u00f2 no tocava, la ind\u00fastria no feia cap falta pel desenvolupament del pa\u00eds i no calia frenar el tren immobiliari que anava a tota velocitat, donant lli\u00e7ons als altres pa\u00efsos.
\nNo ens n’adonem, per\u00f2 estem fent una revoluci\u00f3 en tota regla. Les entitats de cr\u00e8dit en sortiran d’aquest moviment enfortides, sense pol\u00edtics al seu interior que forcin decisions no professionals, amb capacitat per ajudar millors projectes empresarials. Alhora les relacions de treball a les empreses milloraran en responsabilitat, aconseguint elevades productivitats, el sector p\u00fablic canviar\u00e0 la seva manera de fer, obstaculitzant el funcionament de les empreses, per una altra que les afavorir\u00e0, es rebaixar\u00e0 la inefici\u00e8ncia de l’administraci\u00f3, necessitant menys recursos pel seu funcionament,…
\nEn aquests moments ja hem posat la marxa directa en les reformes i anem a tota pastilla. L’empenta que agafarem ser\u00e0 un tsunami que afectar\u00e0 a tothom, qualsevol tindr\u00e0 una opini\u00f3 de com es pot millorar una acci\u00f3, una empresa, esdevenint actiu. Aix\u00f2 \u00e9s molt millor que no pas caure en la sortida de la gent al carrer fent caure el poder establert, tal com passa als pa\u00efsos del Magreb. Ells no poden fer gaireb\u00e9 res excepte protestar.
\nLa setmana ens ha confirmat el pacte entre sindicats, govern i empresaris sobre pensions, pacte que ser\u00e0 molt m\u00e9s extens, enfilant el canvi d’actitud de sindicats i empresaris en les relacions de treball. Veiem tamb\u00e9 com la Generalitat comen\u00e7a a fer deures de deb\u00f2, disminuint el seu pressupost un 10%. Les coses comencen a moure’s, per\u00f2 far\u00e0 falta molt recorregut per acabar els deures. Imagineu el que far\u00e0 falta per arribar a la conclusi\u00f3 que hem d’eliminar les Diputacions, els Consells Comarcals i dues terceres parts dels municipis que hi ha ara.
\nEl que \u00e9s important de veritat \u00e9s que l’enfoc de tots els moviments va en la ?direcci\u00f3 correcta, la de produir m\u00e9s i millor, la d’obtenir la productivitat adequada per sobreviure en el m\u00f3n global, la de salvar cada lloc de treball amb les dents, la d’exportar m\u00e9s i m\u00e9s,…
\n\u00c9s un cam\u00ed llarg que porta tamb\u00e9 a fer deures culturals com exal\u00e7ar l’esfor\u00e7 i proscriure l’especulaci\u00f3.
\nEn aquest episodi de bancs i caixes hem de reflexionar si els gestors d’aquestes entitats han de quedar impunes per haver-se apartat del m\u00ednim art financer. En l’\u00e0mbit de la petita i mitjana empresa, una actuaci\u00f3 com aquesta hagu\u00e9s suposat el tancament de l’empresa i la p\u00e8rdua per part dels seus administradors de tot el patrimoni personal. \u00c9s immoral que els gestors d’aquestes entitats, amb sous desorbitats, restin sense que els passi res. Canviar aix\u00f2 forma part del canvi cultural que s’ha de fer.
\nAls clients de Caixa de Girona els van passar a La Caixa sense demanar-los el parer. Ara els enviaran a CaixaBank.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t