{"id":2938,"date":"2025-03-30T04:43:00","date_gmt":"2025-03-30T03:43:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2938"},"modified":"2025-03-30T10:18:13","modified_gmt":"2025-03-30T08:18:13","slug":"planeta-aqua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2938","title":{"rendered":"Planeta Aqua<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La primera setmana de mar\u00e7, quan la quantitat d\u2019aigua emmagatzemada a les conques internes de Catalunya era de 215 hm3 vaig comen\u00e7ar a llegir el llibre Planeta Aqua de Jeremy Rifkin.<\/strong>
Quan l\u2019he acabat, aquesta setmana, la capacitat d\u2019aigua emmagatzemada \u00e9s de 407 hm3 .
Mentre he llegit el llibre hi ha hagut l\u2019episodi de pluja m\u00e9s important dels darrers 5 anys.
La descripci\u00f3 que Rifkin fa de la situaci\u00f3 de l\u2019aigua al m\u00f3n \u00e9s dram\u00e0tica: avui uns 2.500 milions
de persones viuen en zones d\u2019estr\u00e8s h\u00eddric alt o sever, i al 2040 seran 5.400 milions. La
conseq\u00fc\u00e8ncia representar\u00e0 que al 2050 uns 3.500 milions de persones tindran inseguretat
aliment\u00e0ria per manca d\u2019aigua. Les inundacions signifiquen el 42% dels desastres naturals
enregistrats actualment. S\u2019estan mesurant temperatures entre 43 i 50\u00baC en regions de tot el
planeta. Fins i tot l\u2019Ant\u00e0rtida ha enregistrat una temperatura de 18,33\u00baC el 2021. En els
primers mesos de 2023 els 44.011 incendis forestals a Estats Units havien cremat 948.000 ha.
Dinou pa\u00efsos tenen risc de perill per augment del nivell del mar, afectant al 10% de la seva
poblaci\u00f3. Rifkin preveu una emigraci\u00f3 massiva del sud cap al nord, un retorn, segons ell, a una
societat itinerant, on hi hauria d\u2019haver un passaport n\u00f2mada, per canviar de pa\u00eds a pa\u00eds.
A l\u2019any 1980 vaig treballar en una empresa francesa que es dedicava a la tecnologia hidr\u00e0ulica.
Des del meu despatx vaig veure sortir una de les turbines del salt d\u2019Itaip\u00fa al riu Paran\u00e0, entre
Brasil i Paraguai. All\u00e0 vaig escoltar una idea que l\u2019he guardat tots aquests anys: la construcci\u00f3
de pantans secs. Imagineu que a la vall d\u2019Osor hi fem una presa sabent que la riera no la podr\u00e0
emplenar perqu\u00e8 t\u00e9 poc cabal. El dia que a Susqueda li arrib\u00e9s un excedent d\u2019aigua, com va
passar a l\u2019any del Gl\u00f2ria, aquest es podria transvasar al pant\u00e0 sec i tenir m\u00e9s reserva. \u00c9s
evident que l\u2019exemple \u00e9s impracticable, per\u00f2 la idea de transvasar s\u2019hauria de prendre m\u00e9s
seriosament. Connectar el riu Segre amb el Llobregat entre Oliana i La Baells t\u00e9 una dist\u00e0ncia
de 45 km, la mateixa que entre La Baells i Sau. Connectar les conques per tenir flexibilitat en
cas extrem, \u00e9s clau. La continuaci\u00f3 del pla de dessaladores amb l\u2019ampliaci\u00f3 de la de Blanes, la
nova de Cunit i la de Roses, tamb\u00e9 han de ser infraestructures decisives en el futur. Per\u00f2 on hi ha m\u00e9s a fer \u00e9s en l\u2019estalvi, en el canvi de la cultura de l\u2019\u00fas de l\u2019aigua.
Un habitatge consumeix a Barcelona uns 102,4 litres persona dia. Els consums mitjos son els
seg\u00fcents: dutxa 39,4 lpd, lavabo 15,64, cuina i beure 8,3, v\u00e0ter 17,84, rentaplats 4,32,
rentadora 16,12, neteja i reg 0,76. Si aquest habitatge s\u2019optimitza en base a reduir cabals per
a cada \u00fas (dobles cisternes, limitadors de cabal), el consum pot baixar fins 69,3 lpd. Per\u00f2
encara es pot anar molt m\u00e9s lluny, amb la reutilitzaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces grises provinent de les dutxes i
de la rentadora. Aix\u00ed, en un habitatge optimitzat, les aig\u00fces grises de la dutxa serien suficients
per alimentar el consum del v\u00e0ter i l\u2019aigua de neteja, eliminant 12,43 lpd. Per un habitatge
amb 100 m2 de teulat, aprofitant les aig\u00fces pluvials, podr\u00edem alimentar la rentadora amb un
estalvi de 16,12 lpd. En total el consum d\u2019aigua d\u2019un habitatge podria ser de 40,53 lpd, una
disminuci\u00f3 del 60% del consum. L\u2019aprofitament d\u2019aig\u00fces pluvials pot ser una soluci\u00f3 de futur.
Per 100 m2 de teulat es necessitaria un tanc de 4 m3 per emmagatzemar 3 mesos de pluja. Si ho fes tot Barcelona, amb la pluviometria de sequera anual de 310 l\/m2, el potencial de
recuperaci\u00f3 d\u2019aigua seria de 5,8 hm3, un 6,6% del consum actual. Per tant, si tots els
habitatges tinguessin un consum eficient d\u2019aigua aprofitant les aig\u00fces grises, la demanda de
Barcelona seria de 41 hm3 que, amb les pluvials reduiria la demanda exterior per dessalaci\u00f3 a
35 hm3, alliberant per sempre al Ter.
\u00c9s molt car aquest plantejament? \u00c9s factible proposar-ho quan els preus dels habitatges estan
en un nivell inabastable? Primer cal dir que el preu de l\u2019habitatge no es deu al cost de la
construcci\u00f3 sin\u00f3 al preu del s\u00f2l, i aqu\u00ed espero que un dia la pol\u00edtica s\u00e0piga trobar la soluci\u00f3 a
partir de s\u00f2l no urbanitzable. Per\u00f2 despr\u00e9s cal dir que la tecnologia la tenim a l\u2019abast i no cal
fer-ho tot avui. Nom\u00e9s cal preparar els nous habitatges perqu\u00e8 un dia la idea sigui factible.
Separar les aig\u00fces grises de les fecals i tenir dues canonades d\u2019aigua, la potable i la
regenerada, no \u00e9s un cost important, son tubs de pl\u00e0stic. En tot cas cal deixar l\u2019espai per si un
dia es vol posar la m\u00e0quina de regeneraci\u00f3 d\u2019aig\u00fces grises. La mateixa cosa passa amb les
aig\u00fces pluvials: haver preparat la captaci\u00f3 dels teulats i preveure l\u2019espai on es posar\u00e0 el dip\u00f2sit
d\u2019aig\u00fces pluvials permet que en el futur aquestes aig\u00fces ajudin en diversos escenaris: el primer
reduir el cabal instantani de la xarxa de claveguera en ruixats intensos, el segon permetre que
un dia pugui servir com a reserva d\u2019aigua potable dom\u00e8stica i el tercer conformar un sistema
de xarxa d\u2019aigua pluvial amb cisternes connectades que podria alimentar el sistema d\u2019aigua
potable d\u2019un municipi. \u00c9s el mateix principi de l\u2019energia fotovoltaica i les bateries: a gran
escala poden ser de molta ajuda a la xarxa el\u00e8ctrica.
Nom\u00e9s cal que la normativa de construcci\u00f3 d\u2019habitatges obligui a partir d\u2019un any a construir les
dues canonades dels habitatges i els baixants d\u2019aig\u00fces pluvials, deixant l\u2019espai per posar-hi un
dia la maquin\u00e0ria i el dip\u00f2sit corresponent.
Ara m\u00e9s que mai hem de recordar que ser intel\u00b7ligents vol dir saber-se adaptar, i la planificaci\u00f3
a llarg termini ajuda a que sigui m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t