{"id":2936,"date":"2025-03-23T04:53:00","date_gmt":"2025-03-23T03:53:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2936"},"modified":"2025-03-22T20:55:02","modified_gmt":"2025-03-22T19:55:02","slug":"fer-pais-poca-substancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2936","title":{"rendered":"Fer pa\u00eds: poca subst\u00e0ncia<\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En aquesta secci\u00f3 he plantejat sovint la idea que el declivi de Catalunya es deu, en bona part, a  l\u2019infrafinan\u00e7ament end\u00e8mic degut a un sistema fiscal espanyol que ens perjudica de forma notable. En definitiva, l\u2019esquema actual frena el creixement de l\u2019economia catalana. Per\u00f2 no tot \u00e9s culpa de Madrid: hi ha una part molt important que es deu a una concepci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 catalana dispersa, obstructiva, amb batalles pol\u00edtiques absurdes que no porten enlloc… Tot plegat ha portat a que el pa\u00eds hagi perdut la trempera que havia tingut fins als anys 2000. Recordo que, quan anava a Madrid per q\u00fcestions d\u2019enginyeria als anys 90, els meus interlocutors em reconeixien que a Catalunya f\u00e8iem les coses b\u00e9 i \u00e9rem moderns. Tot aix\u00f2 avui s\u2019ha perdut, \u00e9s fum, i el que cal \u00e9s reprendre la manera de fer, la velocitat i la in\u00e8rcia d\u2019aquella societat catalana anterior als anys 2000.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que el m\u00f3n tamb\u00e9 ha canviat i aix\u00f2 afecta de forma directa a Catalunya. Per\u00f2 penso que \u00e9s possible donar-li la volta si som capa\u00e7os de deixar la pol\u00edtica petita i barata, per posar l\u2019\u00e8mfasi en el que \u00e9s important: el benestar del ciutad\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 ha de fer un pol\u00edtic per facilitar aquest benestar ciutad\u00e0? Possibilitar que pugui realitzar el seu cam\u00ed vital. Aix\u00f2 vol dir executar les infraestructures de mobilitat, fer que l\u2019economia pugui crear llocs de treball per a tothom, donar formaci\u00f3 adequada, tant personal com professional, posar cobertura sanit\u00e0ria adient, possibilitar un habitatge assequible, acompanyar i ajudar els que no poden resoldre la seva vida, facilitar la socialitzaci\u00f3 de la gent, i fomentar valors de treball, responsabilitat, cooperaci\u00f3, generositat, solidaritat, just\u00edcia i llibertat. En tot aix\u00f2 Catalunya est\u00e0 fallant, en major o menor mesura.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha hagut per\u00edodes al llarg de la hist\u00f2ria que hem estat capa\u00e7os de resoldre l\u2019equaci\u00f3. Un d\u2019aquests per\u00edodes va ser quan es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Com descriu la Vikip\u00e8dia, la Mancomunitat \u201cva ser el resultat d\u2019un per\u00edode a finals del segle XIX amb molta bonan\u00e7a econ\u00f2mica que va ajuntar empresaris, intel\u00b7lectuals i t\u00e8cnics amb una mentalitat catalana i europeista. Els catalans havien deixat de mirar a Madrid per mirar Par\u00eds, Londres o Roma, un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia cultural. Era una generaci\u00f3 optimista, potent a nivell intel\u00b7lectual, pol\u00edtic i econ\u00f2mic… es van generar centres excursionistes, ateneus, diaris, orfeons, escoles… tot un seguit d\u2019elements que van bastir un sentiment catalanista.\u201d L\u2019objectiu principal de la mancomunitat va ser el de modernitzar el pa\u00eds amb infraestructures de camins i ports, obres hidr\u00e0uliques, ferrocarrils, tel\u00e8fons, benefic\u00e8ncia i sanitat.<\/p>\n\n\n\n

La segona Rep\u00fablica va intentar seguir la via de la mancomunitat per\u00f2 no va poder executar massa obra per la limitaci\u00f3 pressupost\u00e0ria i la lentitud en la cessi\u00f3 de compet\u00e8ncies. Finalment va arribar la democr\u00e0cia amb tres per\u00edodes ben diferenciats.<\/p>\n\n\n\n

En el primer per\u00edode, el govern Pujol partia d\u2019una instituci\u00f3 sense deute inicial, cosa que va permetre invertir en recursos propis amb deute a mesura que s\u2019anaven aconseguint transfer\u00e8ncies amb la pol\u00edtica del peix al cove, construint institucions de pa\u00eds, modernitzant l\u2019economia, creant relat de la feina ben feta, sortint a l\u2019estranger a buscar inversions en empreses, tenint com a objectiu un augment de la competitivitat i fer una Catalunya de tots per a tots.<\/p>\n\n\n\n

En el segon per\u00edode hi va haver el Tripartit, que es va enfocar essencialment en la redacci\u00f3 d\u2019un nou estatut per salvar el que ja es veia com a declivi fiscal que vindria, per\u00f2 tamb\u00e9 es va dedicar a construir infraestructures de salut, de metro, i vi\u00e0ries, aprofitant la bonan\u00e7a financera deguda a la bombolla immobili\u00e0ria. Quan aquesta va esclatar, la Generalitat es va trobar amb unes finances que no podia pagar.<\/p>\n\n\n\n

El 2010 comen\u00e7a l\u2019\u00faltim per\u00edode, basat en la superviv\u00e8ncia financera per pagar el forat financer, amanit amb la retallada substancial de l\u2019estatut, cosa que feia que el problema financer persist\u00eds. Aix\u00ed va ser com va comen\u00e7ar un per\u00edode demanant la independ\u00e8ncia que ha acabat en un no res i, el que \u00e9s pitjor, sense fer els deures en projectes essencials pel pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

De cop ens trobem que l\u2019economia ha continuat creixent, que l\u2019augment de la poblaci\u00f3 en aquest temps ha estat de 600.000 persones i el pa\u00eds entra en declivi. La decad\u00e8ncia afecta a la xarxa ferrovi\u00e0ria, a la xarxa de carreteres, a l\u2019habitatge, a la salut, al nivell de formaci\u00f3 dels joves, a la infraestructura energ\u00e8tica, a la p\u00e8rdua de teixit industrial, a la manca d\u2019aigua en per\u00edodes de sequera, a la p\u00e8rdua absoluta de sobirania aliment\u00e0ria (no ens podem alimentar nom\u00e9s de porc)…<\/p>\n\n\n\n

Si aneu als calaixos de la Generalitat no hi trobareu projectes per executar, per tant no es poden reclamar partides concretes a Madrid perqu\u00e8 els facin. No tenim prou infraestructura t\u00e8cnica ni intel\u00b7lectual a la Generalitat. Els polit\u00f2legs no saben fer, i manca gent que s\u00e0piga generar coses tangibles. Tots els nivells fallen i a sobre l\u2019administraci\u00f3 es dedica a complicar la vida als que tenen projectes en el m\u00f3n privat. El m\u00e9s greu, per\u00f2, \u00e9s que tampoc hi ha lideratge intel\u00b7lectual, alg\u00fa que proposi una idea de pa\u00eds clara, explicant quin pa\u00eds volem i quin \u00e9s el full de ruta que caldr\u00e0 fer. Hi ha massa politiqueria i poca subst\u00e0ncia, pocs projectes de pa\u00eds. El mal dels \u00faltims quinze anys \u00e9s profund i cal sortir del pou per resoldre la decrepitud. Per experi\u00e8ncia personal s\u00e9 que aix\u00f2 es fa fent un salt endavant.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t