{"id":2933,"date":"2025-03-16T04:33:00","date_gmt":"2025-03-16T03:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2933"},"modified":"2025-03-15T16:36:07","modified_gmt":"2025-03-15T15:36:07","slug":"collapse-dinfraestructures-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2933","title":{"rendered":"Col\u00b7lapse d\u2019infraestructures a Catalunya<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquests dies vivim la sensaci\u00f3 que Catalunya est\u00e0 col\u00b7lapsada, tant per les infraestructures de mobilitat, com per les energ\u00e8tiques, les d\u2019aigua, les de seguretat, les d\u2019habitatge, les de sanitat i les d\u2019ensenyament. La impressi\u00f3 \u00e9s que tot falla i el des\u00e0nim comen\u00e7a a estendre\u2019s.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 que ha fet Catalunya en els \u00faltims 30 anys \u00e9s important. Hem passat d\u2019una poblaci\u00f3 de 6,1 milions a una altra de 8,1, d\u2019un PIB de 86.000 milions (26.944 \u20ac reals\/c\u00e0pita), a un altre de 290.000 (36.250 \u20ac\/c\u00e0pita). Podr\u00edem dir que la riquesa del pa\u00eds ha crescut un 34,5%, i aix\u00ed haurien hagut de cr\u00e9ixer els serveis p\u00fablics com a m\u00ednim.<\/p>\n\n\n\n

Comencem per les infraestructures de mobilitat. Qu\u00e8 ha crescut durant aquests anys? Sobretot la l\u00ednia de l\u2019AVE des de Lleida fins La Jonquera, l\u2019eix transversal C25, el t\u00fanel de Bracons C37, l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019autopista A-7, la A-26, la millora de la C31, de la C35, l\u2019ampliaci\u00f3 de la C-17, el desdoblament de la C-16, l\u2019ampliaci\u00f3 del port i de l\u2019aeroport de Barcelona… bona part d\u2019aquestes inversions les va fer la Generalitat durant el per\u00edode de 2004 fins a 2009, amb un deute monumental que va ser una llosa despr\u00e9s de l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria el 2008.<\/p>\n\n\n\n

Les inversions en infraestructures d\u2019aigua sobretot es van concentrar en les dessaladores de Blanes i del Llobregat, el pant\u00e0 de Rialb i el canal Segarra-Garrigues.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019habitatge la inversi\u00f3 p\u00fablica \u00e9s un gran esc\u00e0ndol per la seva inexist\u00e8ncia, deixant-ho tot a la inversi\u00f3 privada, obligant a que la construcci\u00f3 privada ced\u00eds un 30% d\u2019habitatge protegit. Aix\u00ed, l\u2019obligaci\u00f3 p\u00fablica es treia del damunt la responsabilitat i la traspassava al sector privat. Aquest fet augmenta el cost dels habitatges constru\u00efts i, a la llarga el que ha disminu\u00eft ha estat la construcci\u00f3 d\u2019habitatges d\u2019obra nova. \u00c9s el millor exemple de mala gesti\u00f3 p\u00fablica, amb el greu problema de manca d\u2019habitatge d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

Els d\u00e8ficits en serveis p\u00fablics avui son un llast per a l\u2019economia i poc a poc ens van allunyant d\u2019altres pa\u00efsos m\u00e9s ben posicionats per resoldre un futur que es preveu complex.<\/p>\n\n\n\n

Molts dels problemes han estat estrictament creats pels catalans, com la lentitud en permisos, la cultura del no a tot, l\u2019oblit en l\u2019habitatge p\u00fablic… per\u00f2 altres han vingut provocats per una relaci\u00f3 amb el govern de Madrid que fa anys que \u00e9s t\u00f2xica, precisament des de l\u2019any 2000 amb el segon govern Aznar. A partir d\u2019all\u00e0 va n\u00e9ixer una l\u00ednia d\u2019actuaci\u00f3 premeditada: la creaci\u00f3 del gran Madrid federal i del fre de la pot\u00e8ncia econ\u00f2mica de Catalunya. Madrid va descobrir que, amb el sector immobiliari, xuclant tot el sector financer i d\u2019assegurances de l\u2019estat, fent servir la seva influ\u00e8ncia de capitalitat absorbint les seus socials de les grans empreses, erigint-se com a capital financera del m\u00f3n llatinoameric\u00e0, podia prescindir de la pot\u00e8ncia industrial de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 ho podem veure si observem el que ha passat amb la inversi\u00f3 regionalitzada en infraestructures de l\u2019estat a Catalunya. Si mirem les inversions en obra p\u00fablica que els ministeris i les empreses p\u00fabliques han executat a Catalunya, veurem que, des de 1995 fins el 2022, la inversi\u00f3 ha estat del 12% sobre el PIB de Catalunya, quan el pes de l\u2019economia catalana sobre el total d\u2019Espanya \u00e9s del 19%. Hi ha hagut anys extremadament baixos, com el 2014 amb un 7,2%, el 2015 amb un 8,4%, i alguns anys m\u00e9s alts, com el 2006 amb una inversi\u00f3 del 16,3% (va arribar l\u2019AVE a Barcelona). De l\u2019observaci\u00f3 d\u2019aquestes inversions es pot extreure una pauta clara: els governs del PP, des de 1995 fins 2001 i des de 2013 fins 2017, van ser els que menys han invertit a Catalunya. Tot i aix\u00ed, els governs del PSOE (i el mateix PP quan ha invertit prou) mai han invertit la quantitat que toca pel PIB, frenant el creixent que hauria de ser, empobrint la classe mitjana per la necessitat d\u2019impostos m\u00e9s alts, perqu\u00e8 la Generalitat ha de mantenir els serveis essencials.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 ara el problema ha arribat a un punt que toca el col\u00b7lapse: l\u2019economia funciona malament perqu\u00e8 les infraestructures no donen abast, i aix\u00f2 genera p\u00e8rdues, tant als treballadors, com a les ind\u00fastries, als agricultors o als hotelers.<\/p>\n\n\n\n

Un efecte que acompanya les inversions en infraestructures \u00e9s l\u2019efecte multiplicador: generen ocupaci\u00f3, estimulen altres sectors, atrauen inversions privades, milloren la qualitat de vida i augmenten directament el PIB. Deixar que una infraestructura existent es degradi essent insuficient, \u00e9s justament el contrari de tot aix\u00f2, contribueix a reduir el PIB. Un factor multiplicador de 2 \u00e9s plausible en el cas d\u2019infraestructures, que vol dir que, per cada euro que s\u2019hi inverteix, se n\u2019obtenen dos.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquest concepte, he calculat qu\u00e8 hauria suposat que l\u2019estat hagu\u00e9s invertit des de 1995 la quantitat que ha invertit a totes les comunitats, per\u00f2 proporcionalment al pes del 19% de Catalunya. El resultat \u00e9s que el PIB per c\u00e0pita de 2022 hauria passat de 33.327 \u20ac\/c, que va ser, fins a 47.765 \u20ac\/c, un augment del 43,3%. Si ara comparem amb el PIB\/c\u00e0pita de Madrid de l\u2019any 2022 de 39.207 \u20ac\/c, descobrireu quin \u00e9s el joc que est\u00e0 fent Espanya amb Catalunya. El d\u00e8ficit inversor de 1995 fins 2022 \u00e9s de 14.438 milions. Tots els partits catalans haurien d\u2019exigir per llei al Congr\u00e9s la reposici\u00f3 d\u2019aquest d\u00e8ficit durant 4 anys en els pressupostos amb un pacte escrit. No fer-ho \u00e9s empobrir perillosament Catalunya, amb els efectes socials que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t