{"id":2930,"date":"2025-03-09T05:02:37","date_gmt":"2025-03-09T04:02:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2930"},"modified":"2025-03-06T16:04:21","modified_gmt":"2025-03-06T15:04:21","slug":"donald-trump-the-destroyer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2930","title":{"rendered":"Donald Trump, the destroyer<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Quan aquests dies veiem les formes d\u2019actuar de l\u2019administraci\u00f3 nord-americana, \u00e9s obligat recordar la hist\u00f2ria del segle XX. Les lluites per la compet\u00e8ncia comercial entre pa\u00efsos van ser l\u2019embri\u00f3 de la primera guerra mundial (1914-1918). El mal acord assolit quan va finalitzar la guerra, obligant Alemanya a pagar uns costos que no podia assumir, va ser l\u2019origen de la h\u00edper-inflaci\u00f3. El malestar generalitzat va fer possible que Adolf Hitler<\/strong> guany\u00e9s les eleccions el 1934. La segona guerra mundial va ser la conseq\u00fc\u00e8ncia de no haver resolt b\u00e9 aquelles q\u00fcestions. Despr\u00e9s del conflicte, es va intentar posar ordre al m\u00f3n. Aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer el 1944 l\u2019acord de Bretton Woods, que fixava la paritat del d\u00f2lar amb l\u2019or i un canvi referent de les altres monedes amb el d\u00f2lar. Es va impulsar l\u2019ONU (mantenir la pau, promoure la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica, cultural, social i humanit\u00e0ria, garantir la seguretat i vetllar pels drets humans), va n\u00e9ixer el FMI (fons per estabilitzar les taxes de canvi), el Banc Mundial (pr\u00e9stecs per pa\u00efsos en desenvolupament) i el GATT (acord general sobre aranzels i comer\u00e7) que ara \u00e9s l\u2019OMC. El m\u00f3n va entrar en un per\u00edode d\u2019estabilitat (els trenta anys gloriosos) com mai m\u00e9s s\u2019ha vist en la hist\u00f2ria. Des de 1945 fins 1971 Europa va viure un model keynesi\u00e0, necessari per a la reconstrucci\u00f3 d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n

Als anys 70 tot all\u00f2 va col\u00b7lapsar, en part perqu\u00e8 el model keynesi\u00e0 s\u2019havia esgotat i els joves demanaven m\u00e9s llibertat (maig 68, hippies). El 1971 Nixon<\/strong> va deslligar el d\u00f2lar de l\u2019or per poder pagar la guerra de Vietnam, el 1973 i el 1978 hi van haver les crisis del petroli, fets que van portar a una recessi\u00f3 mundial profunda. Amb aquest desgavell, sense model econ\u00f2mic clar, va ser com es va implantar el model neoliberal amb l\u2019arribada de Margaret Thatcher<\/strong> el 1979 i de Ronald Reagan<\/strong> el 1981. El model havia set treballat pel grup d\u2019opini\u00f3 de Mont P\u00e8lerin des de 1947 que, format per economistes, historiadors i fil\u00f2sofs, tenia com objectiu la difusi\u00f3 del pensament liberal, la reducci\u00f3 de l\u2019estat i la creaci\u00f3 d\u2019un ordre mundial de pau, llibertat i relacions econ\u00f2miques internacionals. Els caps visibles d\u2019aquell moviment van ser Friedrich von Hayeck<\/strong> i Milton Friedman<\/strong>. Aix\u00ed va ser com paulatinament aquest model es va anar implantant a tot el m\u00f3n occidental i  com el pes de l\u2019estat va anar disminuint, van augmentar les desigualtats socials i les economies es van anar obrint m\u00e9s a l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n

La globalitzaci\u00f3 que va comen\u00e7ar al 1990 va significar un canvi dr\u00e0stic en l\u2019ordre mundial. All\u00f2 que els economistes liberals havien previst, un mercat mundial nou de 1.500 milions de consumidors m\u00e9s, amb nivells salarials baixos que frenaven la pujada de preus als mercats occidentals, es va convertir en una p\u00e8rdua de producci\u00f3 industrial brutal a occident, en la necessitat de generar cada vegada m\u00e9s deute per aguantar la situaci\u00f3 i amb una hegemonia clara de Xina en els mercats internacionals. La globalitzaci\u00f3 va ser la culminaci\u00f3 del model de Mont P\u00e8lerin, feta sense cap regulaci\u00f3. Estats Units va caure en un d\u00e8ficit exterior cr\u00f2nic no assumible, passant d\u2019un d\u00e8ficit comercial del -1,08% el 1981, fins el -6,46% el 2006, i el -4,16% el 2023, for\u00e7ant al primer govern de Donald<\/strong> Trump<\/strong> a comen\u00e7ar a posar aranzels a Xina per revertir la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arribada de Trump en el seu segon mandat \u00e9s com un elefant entrant en una cristalleria. Amb una prepot\u00e8ncia mai vista al m\u00f3n diplom\u00e0tic, Trump ha anat desplegant el seu programa. Pret\u00e9n eixugar el d\u00e8ficit p\u00fablic del govern (-6,4% el 2024) amb retallades a l\u2019administraci\u00f3, posant aranzels a les importacions i abaixant els impostos directes a la gent. Est\u00e0 per veure el resultat d\u2019aquest programa, si podr\u00e0 contenir la inflaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha decidit a\u00efllar-se i deixar de tenir responsabilitats a l\u2019ONU, a l\u2019OTAN, a l\u2019OMC, a l\u2019OMS i no intervenir en cap pa\u00eds del m\u00f3n, un a\u00efllament mai vist des d\u2019abans de la primera guerra mundial. \u00c9s un destructor de la multilateralitat, del di\u00e0leg i de la cooperaci\u00f3 entre ve\u00efns i entre amics.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s tan gran el pes d\u2019aquestes decisions que canviaran la governan\u00e7a del m\u00f3n, alhora que obligaran als altres pa\u00efsos a refer noves aliances per trobar la cooperaci\u00f3 perduda amb Estats Units. D\u2019entrada obliga a Europa a augmentar el pressupost de defensa de molts pa\u00efsos, un augment per a Espanya de 14.000 milions. Alhora obliga a les economies a ser molt m\u00e9s competitives, eliminant el que \u00e9s inservible en burocr\u00e0cia, netejant les partides pressupost\u00e0ries sup\u00e8rflues, disminuint la protecci\u00f3 ciutadana no necess\u00e0ria, posant a treballar al m\u00e0xim nombre de gent que ho pot fer i no ho fa… \u00e9s a dir, amb la seva acci\u00f3 ens traspassar\u00e0 una part del seu programa, que caldr\u00e0 compensar amb mesures correctes per no perdre l\u2019estat del benestar.<\/p>\n\n\n\n

Qui sap si el bloc occidental pot ser millor sense Estats Units, si aix\u00f2 no pot ser una oportunitat per tenir m\u00e9s lligams equilibrats amb Xina. El model materialista d\u2019Estats Units ha enfonsat totes les capes de col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana que permetien solidaritat entre ve\u00efns, la globalitzaci\u00f3 ha tancat bona part de la producci\u00f3 local i tot aix\u00f2 ara podria refer-se. Tocar\u00e0 patir en aquesta adaptaci\u00f3 que pot durar anys, repensant la societat, les ideologies i l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta que caldr\u00e0 respondre \u00e9s: qu\u00e8 sap Vladimir<\/strong> Putin<\/strong> sobre Trump perqu\u00e8 aquest actu\u00ef de forma contr\u00e0ria a la pol\u00edtica hist\u00f2rica d\u2019Estats Units des de 1941 i posi en perill tot l\u2019ordre mundial? Algun dia tindrem resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t