{"id":2924,"date":"2025-03-02T04:47:00","date_gmt":"2025-03-02T03:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2924"},"modified":"2025-03-02T07:55:29","modified_gmt":"2025-03-02T06:55:29","slug":"els-joves-i-la-resiliencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2924","title":{"rendered":"Els joves i la resili\u00e8ncia<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa unes setmanes vaig anar a fer una xerrada a l\u2019Institut de Log\u00edstica de Barcelona, un institut de formaci\u00f3 professional especialitzat en comer\u00e7 internacional i en log\u00edstica. Els alumnes eren els de segon cicle, joves amb una edat en la que ja comencen a estar preocupats pel seu futur. A m\u00e9s, per la seva formaci\u00f3, estaven molt interessats en saber cap on va el m\u00f3n. He de dir que, de totes els xerrades que faig, els alumnes de segon cicle dels instituts son amb els que millor connecto i tinc m\u00e9s interacci\u00f3 despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Vaig comen\u00e7ar explicant que el m\u00f3n no viu una sola crisi, viu en una policrisi, que podem trossejar en 4 crisis tem\u00e0tiques: la clim\u00e0tica, la de mat\u00e8ries primeres, l\u2019econ\u00f2mica i la cultural.<\/p>\n\n\n\n

La clim\u00e0tica es resumeix dient que, de tots els escenaris per frenar les emissions de CO2<\/sub>, no sembla que cap es pugui assolir abans de 2035 perqu\u00e8 tots responen a un condicional: estan subjectes a que hi hagi suport internacional, a que tothom faci el cam\u00ed. \u00c9s a dir, si Xina i Estats Units no redueixen les seves emissions, les altres nacions tampoc ho faran, cosa que avui ja es comen\u00e7a a escoltar.<\/p>\n\n\n\n

La de mat\u00e8ries primeres \u00e9s una crisi d\u2019efici\u00e8ncia, car el m\u00f3n llen\u00e7a al medi ambient el 66% de les mat\u00e8ries que extreu, reciclant nom\u00e9s el 9%. Aix\u00f2 comporta dos problemes: l\u2019esgotament de certes mat\u00e8ries, que augmenten el preu (o el conflicte armat), i l\u2019impacte en els abocadors, en les aig\u00fces i en l\u2019aire, efectes que acabaran passant factura a l\u2019economia i a la salut.<\/p>\n\n\n\n

La crisi econ\u00f2mica prov\u00e9 d\u2019un model que ha anat accelerant des que Nixon va deslligar el d\u00f2lar de l\u2019or el 1971. Aix\u00ed, el valor de les monedes no t\u00e9 un reflex tangible com tenia abans amb l\u2019or, ara \u00e9s virtual, fet que ha perm\u00e8s als estats resoldre els seus problemes, els seus d\u00e8ficits, creant m\u00e9s diner. L\u2019entrada de Xina al mercat global va fer perdre riquesa al m\u00f3n occidental. I com es va resoldre? Creant m\u00e9s moneda, que va propiciar la bombolla immobili\u00e0ria el 2008. I aquesta com es va superar? Generant m\u00e9s diner. Despr\u00e9s va arribar el Covid. I com se\u2019ls va oc\u00f3rrer superar la crisi? Amb m\u00e9s liquiditat, amb la pol\u00edtica de l\u2019helic\u00f2pter, diner per a tothom, fins que a l\u2019any 2022 una inflaci\u00f3 mundial (per l\u2019exc\u00e9s de moneda) va conduir als bancs centrals a reduir la quantitat de diner al m\u00f3n. El 2023 la van haver de tornar a augmentar perqu\u00e8 l\u2019economia no aguanta sense la injecci\u00f3 continuada de droga, creant novament inflaci\u00f3. L\u2019observaci\u00f3 fa veure que el m\u00f3n no sap resoldre una economia amb exc\u00e9s de producci\u00f3 i que ha de reduir l\u2019activitat, cosa a la que els financers i pol\u00edtics s\u2019hi resisteixen.<\/p>\n\n\n\n

La quarta crisi \u00e9s cultural. El m\u00f3n occidental s\u2019ha acostumat a viure sense haver de fer massa esfor\u00e7 pel fet que, per guanyar una mica m\u00e9s de benestar, caldria un augment molt considerable del PIB\/c\u00e0pita. Aix\u00f2 no passa als pa\u00efsos poc desenvolupats, on amb poc augment del PIB millora el benestar. La societat ha anat cap a un estadi que diu: no em facis treballar tant, no em facis pensar massa, no em toquis el paisatge, deixa\u2019m com estic i no em pressionis m\u00e9s, que m\u2019estresso, vull mirar el cel i les floretes.<\/p>\n\n\n\n

Davant aquesta situaci\u00f3, vaig dir als estudiants: el que cal que feu els joves \u00e9s cultivar la resili\u00e8ncia, perqu\u00e8 el futur no ser\u00e0 f\u00e0cil i haureu de tenir molta capacitat d\u2019adaptaci\u00f3. Si la temperatura de l\u2019aire arriba a 50\u00baC, si la sequera ens porta poca aigua, si el treball escasseja i l\u2019hem de repartir, si hem de canviar sovint de feina… tot demana ser resilient. De la mateixa forma que hem de ser forts per quan tenim un problema amb la parella, o amb qualsevol familiar, de la mateixa forma que hem d\u2019encaixar la mort d\u2019una persona propera, cal cultivar la resili\u00e8ncia: amb formaci\u00f3, amb bon estat f\u00edsic, amb fortalesa mental, per\u00f2, sobretot, creant xarxes de protecci\u00f3 amb el cercle familiar, el d\u2019amics i el de ve\u00efns.<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig acabar la presentaci\u00f3 em van preguntar quantes crisi havia passat. 4 crisis, vaig dir, la de 1981, la de 1993, la de 2010 i la de 2020. Vaig oblidar explicar la crisi de l\u2019accident del riu del 2004, la m\u00e9s important des del punt de vista personal. Precisament aquella crisi la vaig superar gr\u00e0cies a tenir una bona xarxa social a la Vall de Camprodon. L\u2019accident va ser un 7 de juny i el 13 era Sant Antoni, festa d\u2019una ermita a Camprodon. Vaig pujar-hi i em va rebre el grup de nens que acompany\u00e0vem a muntanya amb una pancarta donant-me \u00e0nims. \u00c9s un bon exemple de com funciona una xarxa de protecci\u00f3 social. Tamb\u00e9 \u00e9s una mostra que explica que la felicitat es troba m\u00e9s estant integrat en els teus cercles socials que no pas en la riquesa econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Les preguntes van anar sobre qu\u00e8 passaria amb els aranzels que vol posar Trump, com afectar\u00e0 a la geopol\u00edtica, preguntes que no vaig saber respondre per la incertesa del nou canvi econ\u00f2mic: els aranzels seran possibles com pret\u00e9n Trump de forma que els ingressos facin innecessaris els impostos interns? Pot sobreviure Estats Units en una autarquia total?<\/p>\n\n\n\n

Sembla que s\u2019est\u00e0 dibuixant un intent de resoldre una situaci\u00f3 l\u00edmit de l\u2019economia mundial. El canvi del model dels anys 70 va necessitar 10 anys, el d\u2019ara no sabem quant costar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Finalment un professor em va preguntar per qu\u00e8 en gaireb\u00e9 cada article demano m\u00e9s formaci\u00f3 professional. \u00c9s senzill: d\u2019universitaris en tenim molts, en canvi d\u2019operaris bons, de professionals excel\u00b7lents, i d\u2019encarregats diligents, anem mancats. Tots els treballadors haurien de tenir una formaci\u00f3 professional: aquest hauria de ser un objectiu per obtenir la resili\u00e8ncia de la societat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t