{"id":2910,"date":"2025-02-09T04:12:00","date_gmt":"2025-02-09T03:12:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2910"},"modified":"2025-02-07T16:22:54","modified_gmt":"2025-02-07T15:22:54","slug":"treballar-mes-hores-no-menys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2910","title":{"rendered":"Treballar m\u00e9s hores, no menys<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El m\u00f3n fa front a un problema nou a la humanitat. Tot i que durant les guerres hi ha hagut reduccions de poblaci\u00f3, o tamb\u00e9 durant epid\u00e8mies com la pesta bub\u00f2nica a l\u2019edat mitjana (que va matar la meitat dels europeus), mai hav\u00edem tingut una expectativa en la que hi haurien m\u00e9s morts naturals que no pas naixements. El creixement de la poblaci\u00f3 s\u2019ha aturat abans que el planeta tingui m\u00e9s habitants que recursos naturals. El control de la natalitat ha estat clau en aquest canvi, primer en els pa\u00efsos del primer m\u00f3n i, finalment, en els altres pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n

La taxa de reempla\u00e7ament per mantenir la poblaci\u00f3 \u00e9s de 2,1 fills per fam\u00edlia, i aquesta nom\u00e9s es dona en una tercera part del m\u00f3n. Les estimacions sobre demografia prediuen que, en un escenari baix, el m\u00f3n arribi al m\u00e0xim de poblaci\u00f3 el 2050. Si, com vinc explicant darrerament, bona part de l\u2019economia espanyola deu el seu creixement directament a l\u2019augment de poblaci\u00f3, la seva disminuci\u00f3 porta associada una p\u00e8rdua de la capacitat de generar riquesa. A Espanya la pujada de poblaci\u00f3 des de 1960, degut a la millora de l\u2019esperan\u00e7a de vida, \u00e9s del 8%, mentre que la disminuci\u00f3 de la natalitat \u00e9s d\u2019un 39%. La taxa m\u00e0xima de fecunditat per dona va ser el 2008 de 1,53 fills, mentre que el 2023 aquesta taxa va ser de 1,11 fills, la meitat de la de reempla\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

Fa dues setmanes va sortir un informe a McKinsey sobre la depend\u00e8ncia i la despoblaci\u00f3, que ajuda a treure conclusions sobre el que ens passar\u00e0 d\u2019ara endavant, aportant algunes solucions per resoldre la p\u00e8rdua de poblaci\u00f3. Sabem que el trilema que guia el creixement d\u2019una economia est\u00e0 format pel mix d\u2019edat (el percentatge de persones per cada grup d\u2019edat), per la intensitat del treball (quant treballa cada individu) i per la productivitat (quanta feina fa a cada hora de treball). El primer vector, el mix, des de 1997 fins 2023 a Espanya t\u00e9 un creixement zero, per l\u2019augment de l\u2019edat de la poblaci\u00f3 en treball, per la baixa fertilitat i per l\u2019augment de longevitat. El segon vector \u00e9s la intensitat del treball, amb un guany del 0,5% en aquests anys, per un augment de la participaci\u00f3 laboral i una disminuci\u00f3 de la taxa d\u2019atur. El tercer vector \u00e9s la productivitat, amb un guany en aquests anys del 0,5%, per la millor formaci\u00f3 humana, m\u00e9s capital f\u00edsic, m\u00e9s tecnologia i innovaci\u00f3, i m\u00e9s diversitat de treballs. En total l\u2019augment del PIB durant aquests anys, degut a aquests tres factors, ha estat de 1,1%.<\/p>\n\n\n\n

La p\u00e8rdua del factor edat fins el 2050 s\u2019estima que ser\u00e0 negativa en -0,8%, per la qual cosa, si es vol mantenir el benestar actual, caldran m\u00e9s treballadors, m\u00e9s hores i molta m\u00e9s productivitat. En la millora del mix d\u2019edat tamb\u00e9 hi entra la migraci\u00f3 i la millora de la fertilitat, tot i que aquesta ser\u00e0 negligible pel 2050. La p\u00e8rdua en l\u2019economia pel factor treball portaria a que el pressupost p\u00fablic d\u2019Espanya pass\u00e9s d\u2019un d\u00e8ficit actual per c\u00e0pita de -1.089 euros\/c\u00e0pita fins a -4.900 \u20ac\/c, unes 4,5 vegades m\u00e9s, havent de retallar serveis i apujar dr\u00e0sticament impostos.<\/p>\n\n\n\n

Per mantenir el sistema actual nom\u00e9s per la p\u00e8rdua de poblaci\u00f3, l\u2019informe especifica que caldria que cada treballador dediqui 13,8 hores m\u00e9s a la setmana a treballar, o b\u00e9 que augmenti la productivitat al 1,4%, o b\u00e9 que s\u2019incrementi la immigraci\u00f3, o una combinaci\u00f3 dels 3 factors.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la ministra Yolanda<\/strong>, en canvi,<\/strong> proposa treballar 2,5 hores menys setmanals, essent un 6,25% menys del temps de treball. Si continua la productivitat actual (PTF, productivitat total dels factors), amb creixements zero, per mantenir la mateixa activitat econ\u00f2mica treballant menys hores, caldr\u00e0 un augment de la poblaci\u00f3 de Catalunya, que ara \u00e9s de 130.000 persones cada any, situaci\u00f3 que pot esdevenir explosiva, arribant a 11 milions d\u2019habitants en pocs anys.<\/p>\n\n\n\n

Per mantenir l\u2019economia d\u2019avui nom\u00e9s amb productivitat, aquesta hauria de passar de zero fins al 3,8%, incrementant la inversi\u00f3 en capital, la digitalitzaci\u00f3, les tecnologies d\u2019automatitzaci\u00f3, les tecnologies de fabricaci\u00f3 amb menys recursos i la generaci\u00f3 d\u2019energia renovable car ja sabem a aquestes altures que la productivitat en tecnologies digitals, ni la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, seran els nostres punts forts.<\/p>\n\n\n\n

En la combinaci\u00f3 dels dos vectors, temps de treball i productivitat, hi ha la clau de la soluci\u00f3 al problema. Si Espanya persisteix amb una productivitat del 0,5% necessitar\u00e0 treballar 1 hora m\u00e9s a la setmana de mitjana (no pas 2,5 menys), per\u00f2 si la productivitat puja fins a l\u20191,5% necessitar\u00e0 treballar nom\u00e9s 0,4 hores m\u00e9s que avui. Queda encara el tercer factor, el de la immigraci\u00f3. El risc de resoldre el problema amb la immigraci\u00f3 (el model escollit ara) \u00e9s que fins avui aquest factor fa abaixar la productivitat, per tant no millora la p\u00e8rdua de benestar. Caldria que els nouvinguts siguin formats adequadament per evitar aquesta dissipaci\u00f3 de productivitat, i aix\u00f2 t\u00e9 un l\u00edmit en la capacitat de rebre, formar i integrar (potser en 10.000 nous emigrants cada any?).<\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s que ens empobrirem fent el cam\u00ed i que la profunditat d\u2019aix\u00f2 dependr\u00e0 de si som capa\u00e7os de treballar m\u00e9s hores (els majors de 67 anys tamb\u00e9 hem d\u2019aportar certa activitat), amb m\u00e9s intensitat, m\u00e9s productivitat i amb els immigrants que arriben que siguem capa\u00e7os de formar. Reduir l\u2019economia, perdre la capacitat adquisitiva, renunciar a certs serveis p\u00fablics, esdevenir frugals, tamb\u00e9 \u00e9s una opci\u00f3. Per\u00f2 no crec que el ministeri de treball, ni els sindicats, tinguin el nivell adient per entendre-ho, ni la valentia d\u2019explicar-ho a la ciutadania.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t