{"id":291,"date":"2011-01-23T22:11:55","date_gmt":"2011-01-23T21:11:55","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=291"},"modified":"2011-01-24T16:25:49","modified_gmt":"2011-01-24T15:25:49","slug":"hem-tocat-fons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=291","title":{"rendered":"Hem tocat fons"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

He de confessar que a la fi del mes de desembre el meu \u00e0nim estava per terra. Tots els indicadors econ\u00f2mics generals i els que provenen del meu m\u00f3n professional, les informacions dels prove\u00efdors i clients, aix\u00ed com les dades de comandes i preus, anaven en mala direcci\u00f3. Des del mes de setembre gaireb\u00e9 totes les dades del m\u00f3n de la ind\u00fastria havien anat de mal en pitjor, arribant a mig desembre amb els clients tancats per inventari. Per Nadal vaig escriure en clau positiva un article que vaig titular “No me la puc treure del cap” (escric l’article quan fan aquest programa) en un intent de remuntar la moral. Em fixava en el canvi de to del nou Govern de Catalunya i en el canvi en la patronal a Madrid. Vet aqu\u00ed, per\u00f2, que nom\u00e9s arribar al treball en els primers dies de gener els indicadors van donar pistes que les coses han canviat. Des de l’any 2008 cada mes poso la dada de l’atur en un gr\u00e0fic i intento veure si l’evoluci\u00f3 va a pitjor. Algun mes vaig enviar la corba de tend\u00e8ncia a Diari de Girona, permetent veure que el drama era maj\u00fascul, una corba sense fi. Amb la tend\u00e8ncia havia arribat a pronosticar que l’atur arribaria a 4,3 milions d’aturats. L’atur pujava i pujava, nom\u00e9s alleugerit per petits per\u00edodes estivals i no s’hi veia la fi.<\/p>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De \u00c0lbum sense t\u00edtol<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Per\u00f2 la cosa ha canviat en la dada del darrer mes de desembre. Quan semblava que l’atur havia de continuar pujant, l’atur ha baixat lleugerament. \u00c9s un canvi de tend\u00e8ncia en un mes que no toca, com seria si hagu\u00e9s estat en el mes de mar\u00e7 o abril coincidint amb la Setmana Santa. Aix\u00f2 passava el dia 4 de gener. El dia 7 es va actualitzar l’\u00edndex Fedea, un \u00edndex basat en diversos indicadors econ\u00f2mics que permet ser un \u00edndex avan\u00e7at del PIB. La seva correlaci\u00f3 amb el PIB des de l’any 1982 \u00e9s molt alta i permet veure gaireb\u00e9 en temps real si l’economia millora o empitjora. Doncs b\u00e9, l’\u00edndex Fedea del mes de gener va confirmar una clara recuperaci\u00f3 de l’economia que ja s’havia insinuat durant el mes de desembre. Vaig decidir posar en un mateix gr\u00e0fic l’evoluci\u00f3 de l’atur i l’\u00edndex Fedea. S\u00ed, s\u00ed, estimats lectors, aix\u00f2 ha canviat. Si mireu el gr\u00e0fic podreu veure que des del febrer de 2008 fins al maig de 2010 l’\u00edndex baixa i puja, mentre que l’atur es mou de forma insensible, sempre pujant. \u00c9s com si el moviment de millora de l’economia estigu\u00e9s fora de la realitat, com que si el resultat de millora fos perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s un impuls extra, extern, com podria ser la subvenci\u00f3 a la compra de cotxes o els dos plans Zapatero. L’economia es va dopar durant els anys 2008, 2009 i 2010, no incidint prou en la creaci\u00f3 de treball. El canvi de tot plegat s’ha produ\u00eft en el mes de juliol de 2010, quan va entrar en vigor l’augment de l’IVA. En aquest punt d’inflexi\u00f3 l’atur comen\u00e7\u00e0 a pujar i els indicadors econ\u00f2mics comen\u00e7aren a baixar,… fins que durant el mes d’octubre es torn\u00e0 a adre\u00e7ar al situaci\u00f3. Si fins el mes de juliol la creaci\u00f3 de treball fou insensible a l’economia, a partir del mes de juliol el treball qued\u00e0 lligat a l’evoluci\u00f3 econ\u00f2mica: si aquesta baixa, puja l’atur i si l’economia puja es creen llocs de treball. Per fi l’economia s’ha tret tot el greix que li sobrava i comen\u00e7a a tenir reaccions normals.
\nLes setmanes que han seguit han confirmat aquesta percepci\u00f3, amb l’arribada de millors not\u00edcies en el m\u00f3n industrial i amb la percepci\u00f3 que hi haur\u00e0 un pacte entre sindicats, govern i patronal. Per afegir-hi tamb\u00e9 que s’ha esva\u00eft lleugerament la por que Espanya es quedi sense finan\u00e7ament i no pugui complir amb les seves obligacions, convicci\u00f3 que ha seguit la borsa amb una recuperaci\u00f3 notable.
\nEns recuperem,… a Catalunya, tirant fort amb l’exportaci\u00f3 de productes industrials i amb un turisme exterior que tamb\u00e9 remunta. Tot aix\u00f2 est\u00e0 en contradicci\u00f3 amb les previsions d’uns quants economistes derrotistes, com Ni\u00f1o Becerra, catedr\u00e0tic d’estructura econ\u00f2mica de la Universitat Ramon Llull, que encara prediu que l’economia espanyola caur\u00e0 entre un 5 i un 6%, predient que l’atur arribar\u00e0 al 25% enguany i al 30% el 2012… La meva percepci\u00f3 tamb\u00e9 entra en contradicci\u00f3 amb el forat de les administracions p\u00fabliques, tant de l’espanyola, com de la cata?lana i de la municipal, que han vist baixar els seus ingressos fins a nivells impensables.
\nFa mesos un funcionari em va insistir a Diari de Girona que el seu col\u00b7lectiu havia augmentat la seva productivitat en els darrers anys. Em vaig preguntar com era que un economista funcionari no volgu\u00e9s veure el que \u00e9s de domini p\u00fablic, que el m\u00f3n de l’administraci\u00f3 p\u00fablica funciona a marxa lenta, quan no a ralent\u00ed. A sobre es permetia alli\u00e7onar-nos dient que el que s’havia de fer era que el sector privat copi\u00e9s al sector p\u00fablic. Vaig pensar que el seu criteri de productivitat era fruit de dividir els pressupostos, creixents any a any, pel n\u00famero de funcionaris. Era evident que la bombolla immobili\u00e0ria havia inflat els pressupostos p\u00fablics i que els funcionaris no havien crescut en la mateixa proporci\u00f3. La relaci\u00f3 havia anat creixent amb la bombolla, per\u00f2 la productivitat, el factor que mesura l’efici\u00e8ncia del treball, continuava essent p\u00e8ssima. Ara li recomano que torni a fer la divisi\u00f3, i veur\u00e0 com la productivitat que havia calculat li ha caigut a la meitat i com en sobren molts.
\n\u00c9s la meva tercera crisi des que treballo. S\u00e9 que quan a la ind\u00fastria sortim de la crisi la construcci\u00f3 encara en t\u00e9 per un temps i el sector p\u00fablic tot just hi comen\u00e7a a entrar. Veure que el m\u00f3n pol\u00edtic comen\u00e7a a fer els deures \u00e9s, nom\u00e9s per aquest sol fet, una bona not\u00edcia. Els sindicats no tenen m\u00e9s marge per espantar ning\u00fa amb vagues generals. Els pol\u00edtics no poden pagar les n\u00f2mines de la seva estructura “productiva”, i els banquers no acaben de sortir del confessionari. B\u00e9, hora de fer deures.
\nMalgrat tots ells, des de la ind\u00fastria exportadora les coses sembla que enguany aniran a millor i que comen\u00e7arem a crear treball,… almenys per sobre de l’Ebre. M\u00e9s avall, qui sap com s’ho faran.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t